La cogomella fumada (Macrolepiota procera f. fuliginosa) és un bolet que pertany al grup de les cogomelles de cama tigrada, cogomelles que es caracteritzen per tenir la cama marcada per bandes horitzontals com la pell d'un tigre. La cogomella fumada és un bolet d'ambients mediterranis, d'aspecte molt proper a la cogomella vera o paloma (Macrolepiota procera), de la qual es diferencia principalment pel barret i la cama més fosques, el recobriment de la cama gairebé llis amb poques bandes horitzontals concèntriques, poc marcades i la carn o context bru vermellós.
Descripció Macroscòpica Barret de 7–15 cm de diàmetre, de marge involut en el jove, estès en madurar i amb un umbó. Superfície de blanquinosa a bru cremosa
La base del barret és de color blanquinós a marró cremós i llanosa amb pèls fibrosos longitudinals. Al centre del barret hi ha una gran escata marró, generalment en forma d'estrella. El barret sol estar cobert al voltant d'aquesta base amb unes quantes escates grans, també marrons, que són molt primes, estan poc adherides, es desprenen a les vores i es poden treure fàcilment.
Cama de 8-18 cm de longitud, 0,8-1,5 cm diàmetre; de longitud superior al diàmetre del barret; sol envermellir al frec; peu lleugerament bulbós.
Anell engruixit, llanós, de marge esfilagarsat;
Cappello 10-20 cm, prima globoso, poi conico-emisferico, convesso, con umbone al
disco non particolarmente accentuato. Rivestimento pileico escoriato al disco, che
assume un colore bruno-rossastro carico e rapidamente rotto in squame abbastanza
grandi, a bordi molto netti, a disposizione irregolare, di colore bruno scuro,
fuligginoso; tali squame sono piuttosto labili e tendono a scomparire verso il margine
o a farsi molto rade; diradandosi tali squame lasciano intrawedere la carne
sottostante un po’ pelosa, bianco-crema, poi bruno-chiaro, caffelatte fino al bruno
fuligginoso, questa tonalità della carne viene assunta sovente irregolarmente, a
chiazze.Lamelle con inserzione a collarium, piuttosto fitte, crema pallide, con filo appena
crenato, col tempo macchiantesi di bruno chiaro.Gambo 15-25 x 2-5 cm, piuttosto tozzo, con bulbo basale fino a 6-7 cm, superficie
screziata trasversalmente da fitte squamature bruno scure, più cariche verso la base,
dove arrivano spesso ad essere quasi nerastre; tale screziatura è così fitta che col
tempo si rende quasi uniforme, poco visibile. Anello complesso, doppio, un po’
ocraceo sulla faccia inferiore, a bordo lacerato, ma non fioccoso.Carne all’inizio molto fugacemente vinosa e poi molto lentamente brunastra, alfine
fuligginosa.
Microscòpica Aquests autors descriuen la pileipellis de M. fuliginosa com un tricoderm format per hifes de parets primes a només lleugerament gruixudes a causa de la presència d'un pigment parietal.
Les espores tenen una mida de 13–17 × 8–10,5 µm, són el·líptiques a ovalades, de paret gruixuda, hialines i tenen un porus germinatiu .
Els basidis en forma de maça mesuren 35–45 × 12–15 µm. Els queilocistidis també tenen forma de maça i mesuren 25–48 × 8–20 µm. Les hifes de la cutícula de la càpsula tenen parets parcialment gruixudes, amb parets de fins a 2 µm de gruix. Depenent de l'autor, l'espècie té poques o cap connexió de subjecció a la base dels queilocistidis i els basidis.
Microscopia
Spore ( 12)-13-16-(20) x (8)-9-10-( 11) pm, ellittiche o leggermente ovoidali, con poro germinativo prominente, destrinoidi, con endosporio metacromatico.
Basidi (30)-40-50-(55) x ( 13)-14-18-(20) ^m, sterigmi lunghi (4)-5-6 firn, in maggioranza tetrasporici, claviformi.
Cheilocistidi ventricosi, subfusiformi o claviformi, a volte con profilo irregolare,spesso settati con ultimo elemento misurante 15-45 x 7-16 ^m.
Epicute formata da un tricodcrma di ife cilindriche, allungate fino a 300 ^m, con spessore di 6-12 pm, spesso settate con ultimo elemento di solito attenuato all’apice, con parete anche ingrossata; pigmento membranario liscio, e incrostante verso la base.
Giunti a fibbia presenti nel subimenio.
Iconografia Breitenbach & Kränzlin (1995): Pilze Schweiz 4: fig. 250, com a M. konradii.
Espècies semblants Sovint es confon amb el la cogomella vera (Macrolepiota procera). Aquesta darrera és més gran i robusta, té les escates del barret més petites, nombroses i gruixudes, que no es desprenen a les vores i les bandes de la cama més marcades; l'esporada és més blanquinosa.
El rar para-sol de taques verdes ( M. olivascens ) sembla un bolet para-sol una mica més fosc i es pot distingir del para-sol d'escames estel·lars per les mateixes característiques, però també es torna vermellós i verdós amb l'edat. Igual que el para-sol d'escames estel·lars, també té impressions d'espores de color rosa crema.
Altres bolets para-sol, com el para-sol de mugró ( M. mastoidea ) i el para-sol de camp ( M. excoriata ), difereixen en el seu anell de tija més prim, únic (no doble) i en la reticulació de la tija molt feble. Tanmateix, com que el gruix de l'anell i la reticulació de la tija també poden variar en el para-sol d'escales estel·lars, el para-sol de mugró, en particular, pot semblar molt similar. També es diferencia en el seu umbo del capell més pronunciat, generalment punxegut, i en les escates del capell més nombroses i més petites (excepte en la forma *konradii *; vegeu la secció sobre taxonomia i nomenclatura).
La cogomella verdejant (Chlorophyllum molybdites)
Els bolets de safrà parasol ( Chlorophyllum ) es distingeixen per una tija llisa i sense cicatrius i una carn que s'envermelleix per tot arreu (no només a l'escorça de la tija). El gènere inclou el safrà parasol de color marró oliva, un bolet comestible, però també espècies potencialment verinoses com ara Chlorophyllum brunneum .
Els bolets parasol ( Leucoagaricus , alguns dels quals se sospita que són verinosos) també es diferencien per tenir una tija llisa i/o un envermelliment distintiu de la carn quan es fan mal.
Altres espècies de bolets, com ara el para-sol espinós d'escates punxegudes o els bolets para-sol del gènere Lepiota, són significativament més petits, tenen escates diferents i/o no tenen l'anell fort de la tija.
Hàbitat i distribució geogràfica Espècie saprotròfica, predominantment Mediterrània i xeròfila; creix solitària o en grups petits; dins, a la vora del bosc o, el més corrent en clarianes i llocs assolellats; des de l'estiu fins a la tardor.
Habitat nei prati c al margine di boschi di latifoglie. Specie termofila. In Europa, l’area di distribuzione, pare sia prevalentemente meridionale.
Usos De manera similar a la cogomella vera (M. procera), és considerat un bon comestible.
Noms populars El nom cogomella fumada és un nom proposat, que pren com a referència l'epítet específic fuliginosa
Taxonomia i nomenclatura La primera descripció de l'espècie la va publicar Jean Baptiste Barla l'any 1888 com a varietat de la cogomella vera, (Lepiota procera var. fuliginosa). Barla no va deixar material
La posició taxonòmica d'aquesta espècie és molt confusa i poc clara, en part perquè ha estat interpretada de manera diferent per molts autors. Per tant, l'espècie s'ha publicat amb diversos altres noms.
Bon va revisar les lepiotes de l'herbari Boudier de París i va descobrir un “sobre núm. 18” que contenia una L. procera var. atrosquamosa recollida per un tal Dr. Chaumont a Fontainbleau (unes poques desenes de km al sud de París) i després d'estudiar-la va arribar a la conclusió que no era res més que una Macrolepiota fu/iginosa, aprofitant l'oportunitat per elevar-la al nivell d'espècie i després recombinant-la a la revista Documents mycologiques VII, N. 2728 el 1977.
Molt recentment, Bellù i Lanzoni la van tornar a portar al rang de varietat, tal com va néixer, publicant la recombinació a la revista Beitrage zur Kenntnis der Pilze Mitteleuropas III, el 1987.
El nom Macrolepiota rhodosperma és el que correspon a l'espècie que Vellinga va anomenar M. fuliginosa.
Apareix a bibliografia recent
A la literatura, l'espècie sovint s'ha anomenat Macrolepiota konradii . Tanmateix, en la descripció original, el basiònim Lepiota konradii s'utilitza per a una forma d'escames gruixudes del bolet para-sol del mugró ; aquesta forma és genèticament indistingible de la forma tipus i, per tant, no se sol separar a nivell d'espècie ( Macrolepiota mastoidea f. konradii ). Per tant, l' epítet konradii no s'hauria d'utilitzar per al bolet para-sol d'escames estrellades.
El nom Macrolepiota fuliginosa, que s'utilitzava aleshores , també s'utilitza en la descripció original per a un bolet diferent, és a dir, una forma de color fosc del bolet para-sol que s'envermelleix a l'escorça de la tija , que també és genèticament indistinguible de la forma tipus i que ara també se sol distingir a nivell de forma a causa de les característiques morfològiques que difereixen del bolet para-sol típic ( Macrolepiota procera f. fuliginosa ).
El bolet para-sol gegant amb escates estel·lars, que difereix genèticament i morfològicament del bolet para-sol i representa clarament una espècie separada, ara ha estat anomenat Macrolepiota rhodosperma . El nom fa referència a la seva impressió rosa d'espores.
Referències
Categoria:Cogomelles