Un greuge, en el dret català històric, era una reclamació presentada davant la Cort General de Catalunya per denunciar un abús, una actuació il·legal o una vulneració de drets i obtenir-ne la reparació. Els greuges podien atribuir-se al rei, als seus oficials, als senyors jurisdiccionals i llurs funcionaris, o també a ciutats i viles i els seus representants.

Procediment Els greuges podien ser generals, quan afectaven el conjunt del país o un estament, o particulars, quan corresponien a una persona, una corporació o una comunitat concreta. Eren presentats a les Corts en forma de capítols o memorials i, originàriament, podien ser resolts directament pel monarca o per jutges designats per aquest.

A la Cort de Perpinyà de 1350 es documenta per primera vegada la presentació al rei d'un memorial de greuges de forma unitària i articulada.

Provisors de greuges Durant les Corts presidides per Martí l'Humà, el procediment esdevingué progressivament institucionalitzat. El 1409 s'establí una comissió específica formada per representants del rei i dels braços, coneguts com a provisors o jutges de greuges, encarregats d'examinar i resoldre les reclamacions.

El 1419 la comissió quedà formada per nou provisors: tres designats pel rei i dos per cadascun dels tres braços de la Cort. Les decisions es prenien col·legiadament i acabaren tenint la consideració de resolucions de la mateixa Cort. El 1493 es declarà expressament que les sentències de greuges eren inapel·lables i tenien força d'acte de cort.

Durant l'edat moderna, la reparació de greuges continuà essent una de les funcions habituals de les Corts catalanes i constituí un mecanisme per controlar les actuacions de la monarquia i dels seus oficials. Els processos seguien un procediment jurisdiccional específic i podien concloure amb una sentència reparadora.

La institució dels provisors de greuges desaparegué amb la supressió de les institucions pròpies catalanes arran dels Decrets de Nova Planta de 1716. El nom de l'actual Síndic de Greuges de Catalunya recupera aquesta denominació històrica, tot i que les funcions de totes dues institucions són diferents.

Referències

Vegeu també Cort General de Catalunya Constitucions catalanes Síndic de Greuges de Catalunya

Categoria:Història del dret públic català Categoria:Corts generals de Catalunya