El Codex Purpureus Rossanensis, o Llibre dels Evangelis de Rossano, amb número de referència Σ o 042 (Gregory-Aland), ε 73 (Soden), és un manuscrit il·luminat en pergamí porpra i escriptura uncial grega en or i argent. Es troba al Museu Diocesà de Rossano, a Calàbria (estat italià).
Història Els paleògrafs daten aquest manuscrit del segle VI i molt probablement prové d'Antioquia, a Síria. Es va trobar a la sagristia de la catedral de Santa Maria Achiropita de Rossano. El va esmentar per primera vegada un canonge de la catedral el 1831, i després el periodista napolità Cesare Malpica el 1845. El van estudiar per primera vegada Oskar von Gebhardt i Adolf Harnack el 1879.
Actualment es troba al Museu Diocesà d'Art Sacre de Rossano. La UNESCO l'ha inclòs en la llista de textos "Memòria del Món". La darrera restauració, que va durar quatre anys, s'acabà al juny del 2016.
Descripció El còdex consta de 188 folis. Està escrit en dues columnes, amb 20 línies per columna. El manuscrit té 31 cm de llarg x 26 cm d'ample. Està il·luminat. Conté l'anunci de l'Epistula Carpianum, les taules dels κεφαλαια, τιτλοι, les seccions d'Ammonià i els cànons de concordances.
Conté l'Evangeli segons Mateu i l'Evangeli segons Marc amb una llacuna: Marc 16,14-20.Kurt Aland, Synopsis Quattuor Evangeliorum. Locis parallelis evangeliorum apocryphorum et patrum adhibitis edidit, Deutsche Bibelgesellschaft, Stuttgart 1996, pàg. XXI. El text és de tipus bizantí.
Referències
Categoria:Manuscrits il·luminats Categoria:Segle VI