El Priorat de Santa Maria de Natzaret, també conegut com l'Anunciata, fou un priorat masculí de l'Orde del Cister, dependent del monestir de Poblet, establert a Barcelona el 1311. La comunitat ocupà inicialment un conjunt proper al portal de Sant Antoni, a l'actual barri del Raval, i el 1670 es traslladà a la Rambla, on subsistí fins a l'exclaustració de 1835.
Història El priorat té l'origen en la donació que Sibil·la de Saga, vídua d'Arnau de Cabrera, feu el 1311 al monestir de Poblet del Mas d'en Moneder, una propietat situada prop del portal de Sant Antoni, aproximadament a l'àrea dels actuals carrers de Joaquim Costa, Valldonzella, Verge i Sant Bernat. L'abat de Poblet Pere d'Alferic hi establí una petita comunitat cistercenca i el 1312 ja hi consta Bernat com a primer prior. El 1315, Jaume II confirmà les possessions de la nova casa.
Natzaret fou sempre una dependència de Poblet i funcionà també com una de les seves cases a Barcelona. La comunitat fou reduïda i, al segle XV, intentà sense èxit separar-se de la casa mare. El 27 de juliol de 1446, la reina Maria de Castella, com a lloctinent d'Alfons el Magnànim, hi pronuncià la proposició inaugural de la Cort de Barcelona de 1446-1448.
A mitjan segle XVII el priorat havia entrat en decadència i només hi residia un monjo. Després de la destrucció del monestir de Valldonzella durant la Guerra dels Segadors, les monges cistercenques s'instal·laren provisionalment a Natzaret el 1660. La cessió es formalitzà el 17 de setembre de 1670 mitjançant una permuta: l'antic edifici de Natzaret passà a Valldonzella, mentre que Poblet rebé altres propietats i adquirí una casa a la Rambla per traslladar-hi el priorat.
Priorat de la Rambla La nova seu era situada a la Rambla, entre els espais que posteriorment ocuparien el Palau de la Virreina i el convent carmelità de Sant Josep, a l'actual entorn del Mercat de la Boqueria. El 1676 s'hi incorporà una casa veïna i el 1716 s'hi construí una capella dedicada a l'Anunciació. El conjunt disposava també de dependències residencials i locals oberts a la Rambla.
El priorat subsistí en aquest emplaçament fins al 1835, quan fou suprimit arran de l'exclaustració i la desamortització de Mendizábal. L'edifici de la Rambla fou enderrocat i alguns dels seus elements arquitectònics es reutilitzaren en una finca del número 9 del carrer dels Capellans, on es conservaren unes columnes de pedra i un relleu de l'Anunciació amb l'escut de Poblet.
Antic edifici del Raval El primer edifici de Natzaret, cedit a les monges el 1670, es convertí en la nova seu del monestir de Valldonzella. El conjunt fou parcialment enderrocat durant l'ocupació napoleònica, reconstruït el 1826, abandonat temporalment el 1835 i novament ocupat per les monges a partir de 1846. Fou incendiat durant la Setmana Tràgica de 1909 i posteriorment desaparegué gairebé completament.
De l'antic conjunt de Natzaret i Valldonzella només s'ha conservat un portal al sector dels carrers de la Verge i Torres i Amat. Les excavacions arqueològiques efectuades a la zona de la ronda de Sant Antoni han localitzat, a més, estructures i enterraments vinculats als antics establiments monàstics.
Referències
Bibliografia
Categoria:Monestirs cistercencs de Catalunya Categoria:Monestirs de Barcelona