Emmanuele Testa, nom artístic d'Emanuele Testagorda, va ser un tenor italià actiu principalment a Barcelona durant les dècades de 1830 i 1840. Va actuar al Teatre de la Santa Creu, al Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès de Montsió i, posteriorment, al Gran Teatre del Liceu. Les fonts barcelonines el documenten inicialment amb el cognom Testagorda, mentre que a partir de la temporada 1847-1848 apareix habitualment com a Emanuele Testa.
Trajectòria La documentació conservada situa Testagorda a Barcelona com a mínim des de mitjan dècada de 1830. Va participar en la primera representació barcelonina dAnna Bolena de Gaetano Donizetti, estrenada al Teatre de la Santa Creu el 1835, en la qual va intervenir amb el seu cognom original, Testagorda. Dos anys més tard formava part de la companyia italiana del mateix teatre per a la temporada 1837-1838, anunciat com a segon tenor al costat de Giacomo Santi i Giuseppe Gomez.
Durant aquella etapa va participar en diverses produccions operístiques del Teatre Principal i del Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès, precursor del Gran Teatre del Liceu. El 1838 va interpretar Antenore a Zelmira de Gioachino Rossini en una representació al teatre del Liceu de Montsió, amb Caterina Mas Porcell com a Zelmira i Francesco Porcell com a Ilo. Aquell mateix any va cantar també el paper del comte d'Essex a Il conte d'Essex, en una producció del Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès.
Durant la temporada 1838-1839 va actuar com a primer tenor del Liceu de Montsió, fet que mostra una progressió respecte a la seva etapa anterior com a tenor comprimari. La seva activitat va continuar vinculada durant anys als teatres barcelonins, tot i que la documentació conservada és fragmentària i no permet reconstruir de manera completa tots els seus compromisos.
Gran Teatre del Liceu Testa va formar part de la primera companyia de cant del nou Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1847. El Diario de Barcelona del 14 de març d'aquell any el presentava com a primer tenor, en una companyia encapçalada per cantants com Giovanna Rossi-Caccia, Fanny Salvini-Donatelli, Carlotta Maironi, Andrea Castellan, Gaetano Ferri i Agostino Rovere.
La primera òpera representada al nou teatre va ser Anna Bolena, estrenada el 17 d'abril de 1847 sota la direcció musical de Marià Obiols. Testa hi va interpretar el paper de Smeton, al costat de Giovanna Rossi-Caccia com a Anna Bolena, Andrea Castellan com a Lord Riccardo Percy, Carlotta Maironi com a Giovanna Seymour i Manuel Renou com a Enric VIII. La producció va assolir tretze representacions durant la temporada.
La participació de Testa en aquesta producció tenia un valor particular perquè ja havia intervingut en l'estrena barcelonina de la mateixa òpera dotze anys abans. Els Annals del Gran Teatre del Liceu remarquen explícitament que el cantant havia aparegut aleshores amb el seu cognom autèntic, Testagorda.
A partir de la temporada 1847-1848 les fonts deixen pràcticament d'utilitzar el cognom Testagorda i el presenten com a Emanuele Testa. Va continuar formant part de la companyia del Liceu almenys durant les temporades 1847-1848, 1848-1849 i 1849-1850.
Durant la temporada 1847-1848 va participar també en funcions que reunien fragments de diverses òperes. En una de les darreres vetllades de la temporada va intervenir en una cavatina amb cor d'''Il regio imene de Marià Obiols, en un programa que incloïa fragments d'obres de Giuseppe Verdi, Donizetti i Vincenzo Fioravanti.
Veu i repertori Les fonts teatrals el classifiquen com a tenor, inicialment amb funcions de tenor comprimari' i posteriorment com a primer tenor. Aquesta evolució és coherent amb els papers documentats: en algunes produccions assumia papers secundaris com Smeton a Anna Bolena, mentre que en altres, com Zelmira o Il conte d'Essex, interpretava papers de més pes dramàtic.
El seu repertori conegut estava centrat en l'òpera italiana de la primera meitat del segle XIX, especialment en obres de Rossini i Donizetti, tot i que també va participar en produccions de compositors actius a Barcelona com Marià Obiols. La seva trajectòria coincideix amb el període en què l'òpera italiana dominava la programació dels teatres barcelonins.
Papers documentats Entre els papers i obres en què consta la participació de Testa o Testagorda hi ha:
Anna Bolena de Gaetano Donizetti — Smeton, al Teatre de la Santa Creu (1835) i al Gran Teatre del Liceu (1847) Zelmira de Gioachino Rossini — Antenore, al Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès (1838) Il conte d'Essex — comte d'Essex, al Liceu Filharmònic Dramàtic Barcelonès (1838) Il regio imene'' de Marià Obiols — participació en una cavatina amb cor al Gran Teatre del Liceu (1848)
La documentació dels teatres barcelonins indica que la seva activitat fou més extensa que aquesta llista, però no totes les funcions i repartiments del període s'han conservat amb el mateix nivell de detall.
Referències
Bibliografia
Categoria:Tenors italians Categoria:Tenors que han actuat al Liceu