Un casc daurat o barret daurat (en ˈɡɔlɪtə/, singular: ) és un tipus molt específic i rar d'artefacte arqueològic de l'edat del bronze a Europa, més precisament de la Cultura dels camps d'urnes. Aquest tipus únic de troballes constitueix un document important de la història religiosa d'aquella època. S'interpreta com un objecte de culte amb possibles funcions de calendari.
Descripció Els cascs són fets de làmina fina d'or i s'uneixen externament a llargs tocats cònics amb una ala o vora, que probablement eren d'algun material orgànic i servien per a estabilitzar la làmina d'or exterior. Fins ara, es coneixen quatre d'aquests objectes (cascs d'or en forma de con del tipus Schifferstadt). Els quatre cascs es van trobar a Alemanya, França i possiblement també a Suïssa.
Context cultural i datació Els cascs cònics d'or del tipus de Schifferstadt es van trobar als segles XIX i XX en un estat de conservació prou bo. Es poden veure en un context cultural amb una sèrie de corones semblants amb fulles d'or amb cúpula trobades a partir del 1692 al sud-oest d'Irlanda (Corona de Comerford, desapareguda, possiblement fosa) i a la costa atlàntica de la península Ibèrica (bols d'or d'Axtroki, casc d'or de Leiro), així com ornaments d'or i Hossels dems (com ara la diadema de Velem d'Hongria) del centre i nord d'Europa.
Segons Sperber (2003), els cascs cònics o barrets d'or del tipus de Schifferstadt es podrien haver originat pel contacte amb cultures de l'edat del bronze atlàntica.
El de Berlín n'és l'exemplar més ben conservat del grup. Les troballes daten de finals de l'edat del bronze, si fa no fa entre el 1400 i el 1300 abans del present el Casc de Schifferstadt, i d'Avanton, i 1000–800 abans del present el Casc de Berlín i el d'Ezelsdorf/Buch.
No sols cronològicament sinó també geogràficament, els quatre cascs d'or coneguts es poden atribuir a la Cultura dels camps d'urnes, que és la predecessora directa de la celtogermànica de Hallstatt de l'edat del ferro. Això també ho recolza el jaciment de l'estat francés, que es trobava a la zona dels pictons, originaris de la regió de Hallstatt. Per això, l'indoeuropeista Wolfram Euler creu que els portadors dels cascs d'or " sens dubte parlaven una llengua indoeuropea i, donats els llocs on es van trobar, molt probablement una forma primerenca o antiga de celta". La semblança dels cascs " pressuposa connexions culturals d'algun tipus", però la qüestió de si els portadors comparteixen una identitat religiosa, cultural o ètnica moderna no es pot respondre, "almenys no encara".N24 DOKU. Strangest things. Capítulo 8. BLINK 2020. Deutsche Bearbeitung WELT.
Funció Alguns investigadors hui pensen que els cascs d'or servien com a insígnia religiosa de déus o sacerdots d'un culte solar molt estés a l'Europa Central a finals de l'edat del bronze. Aquesta visió recolza en la representació pictòrica d'un objecte interpretat com un casc cònic en una llosa de pedra de la tomba de Kivik a Escània, al sud de Suècia, en un context religiós i de culte.
Havent "desxifrat" parcialment l'ornament dels cascs cònics d'or, alguns ara atribueixen àmplies propietats de calendari als cons de fulla d'or, a més d'una possible funció de culte.
Calendari Els cons de fulla d'or estan adornats amb bandes horitzontals i marcs fets amb impressions de segells, tot i que els exemples més antics (Avanton, Schifferstadt) tenen un ornament més modest que els exemples més nous.
D'acord amb Wilfried Menghin, els cascs cònics d'or del tipus Schifferstadt tenen una seqüència sistemàtica en el nombre i el tipus d'ornaments. Tot basant-se en estudis del Casc d'Or de Berlín, conservat sencer, se suposa que els cascs d'or representaven funcions de calendari astronòmic amb un sistema lunisolar. A causa d'aquest caràcter, seria possible una lectura directa dels períodes de temps en unitats lunars o solars.
Com que el coneixement precís de l'any solar era d'especial interés per a determinar èpoques d'importància de culte com el solstici d'estiu o d'hivern, el coneixement astronòmic registrat en els cascs d'or fou de gran importància en la societat de l'edat del bronze. Les funcions publicades el 2005 incloïen la possibilitat de calcular períodes de temps fins a un màxim de 57 mesos. I quadruplicant aquests valors, es poden mostrar períodes de temps més amplis, com ara el cicle metònic.
Un caràcter o un únic anell circular d'un símbol representa un dia. A més dels anells ornamentals amb símbols amb diferents nombres d'anells, en les anomenades "zones de commutació" hi ha caràcters i símbols especials, que s'han d'afegir o ometre cas per cas per a calcular els períodes de temps esmentats.
Començant per la zona i, Z_i es determina, per una secció adequada i contigua, n zones ornamentals veïnes. Z_i+n forma una suma. Si cal, resteu d'aquesta el nombre de símbols d'una o més zones de commutació que es produeixen a l'àrea d'aquesta secció per a obtenir el valor corresponent en notació de temps solar o lunar.
En la figura de l'esquerra apareix el mode d'imatge solar, a la dreta l'esquema de lectura dels mesos sinòdics (lunars). Els camps rojos i blaus de les zones 5, 7, 16 i 17 representen les "zones de commutació" del calendari, que són períodes de temps de duració diferent.
Els valors assignats als camps respectius són el producte del nombre de símbols de la seua àrea d'ornament i el nombre de cercles que apareixen en el símbol individual predominant. Els símbols especials de la zona 5 reben el valor numèric "38" segons el seu nombre.
Exemples:
La zona 12 té com a símbol predominant 20 signes del tipus núm. 14, un símbol de disc circular envoltat de 5 cercles en la zona de la vora. El valor d'aquesta àrea és el producte de 20 i 5 = 100. Els cercles més menuts als espais entre els símbols principals es consideren decoració i no compten pas per al càlcul.
Per a mostrar el període màxim de temps solar o lunar, remarcat en groc en les taules i comptat en dies, s'han de sumar els valors dels camps remarcats en color en la columna anterior per a formar un total de secció. Si el canvi de les zones remarcades en roig es produeix ací, la suma d'aquests valors s'ha de restar del total de la secció. Açò permet representar períodes de temps amb una duració màxima de 12, 24, 36, 48, 54 i 57 mesos lunars; i 12, 18, 24, 36, 48, 54 i 57 mesos solars (com la dotzena part d'un any tròpic) possibles en el sistema solar.
La diferència de 2 dies quant al valor astronòmicament correcte en el càlcul és el resultat de l'observació de l'edat del bronze de la durada dels mesos lunars i solars.
Fabricació Els casc d'or trobats fins ara són un aliatge d'or amb un 85-90% d'or, si fa no fa un 10% d'argent, i traces de coure i estany (cadascú < 1%). Es feien d'una sola peça sense costures i es van elaborar en peces molt i molt primes amb gruixos de paret entre 0,25 mm (Casc d'or de Schifferstadt) i un 0,06 mm (Berliner Goldhut) de forjat.
Per les propietats tribològiques del material, se solidifica a mesura que augmenta el grau de deformació i tendeix a formar esquerdes. Per a evitar-les, calia una deformació uniforme durant la forja. A més a més, la peça s'havia d'escalfar a uns 750°C en un recuit suau.
A causa de la baixa temperatura de fusió de l'aliatge d'or (uns 960°C) cal un control de temperatura molt precís i un escalfament isotèrmic del component per a evitar que la superfície es fonga. Per això, l'artesà de l'edat del bronze usava un carbó vegetal o un tipus de forn ceràmic la temperatura del qual sols es podia controlar de manera limitada subministrant oxigen amb una manxa.
Si es tenen en compte els trets tribològics del material i els modests mitjans tècnics, la producció d'un component sense decorar a partir d'una làmina d'or tan fina suposa un gran assoliment tècnic.
Com a part del processament posterior, el casc d'or es va decorar amb bandes radials. Per això, el cos interior buit es va omplir segurament amb una massilla d'orfebre adequada feta amb resina i cera per a l'estabilització (se'n poden trobar restes en l'exemple de Schifferstadt) i la fina làmina d'or es treia de l'exterior prement diversos segells o punxons negatius o traient diversos punxons laminadors estructurats en la forma actual.
Exemples similars Les corones o cascs de fulla d'or en forma de cúpula, semblants en disseny i fabricació, són:
Corona de Comerford, a Irlanda Bols d'or d'Axtroki, al País Basc Casc d'or de Leiro, a Galícia
Altres objectes trobats a Europa tenen alguns altres trets semblants.
Referències
Vegeu també El carro solar de Trundholm Casc de Leiro Disc celestial de Nebra Cultura dels túmuls Túmul Cultura dels camps d'urnes Edat de bronze Edat del bronze atlàntic Categoria:Edat del bronze Categoria:Artefactes