Zélia Gattai Amado de Faria (São Paulo, 2 de juliol de 1916 – Salvador, 17 de maig de 2008) va ser una escriptora, fotògrafa i memorialista (com ella mateixa preferia denominar-se) brasilera, havent estat també una militant política molt activa durant gairebé tota la vida. Va estar casada al llarg de cinquanta-sis anys amb el també escriptor Jorge Amado, fins a la mort d'aquest.

Biografia Filla dels immigrants italians Ernesto Gattai i Angela Maria Da Col era la petita de cinc germans. Va néixer i va viure durant tota la infància a São Paulo. Va estudiar a l'Escola Santa Mônica, un col·legi mixt creat per les monges de Sant Agustí per atendre «nens amb pocs recursos». Gattai va narrar les seves experiències en aquesta «escola catòlica i, no obstant això, liberal» al llibre Anarquistas graças a Deus [Anarquistes, gràcies a Déu].

Participava, amb la família, del moviment polític obrer anarquista que s'havia desenvolupat entre els immigrants italians, espanyols i portuguesos al començament del segle XX.

Carrera com a escriptora Als 63 anys d'edat, va començar a escriure les seves memòries, Anarquistas graças a Deus, que, al cap dels vint anys de la primera edició, ja havia venut més de dos-cents mil exemplars al Brasil. La seva obra és composta de nou llibres de memòries, tres llibres infantils, una fotobiografia i una novel·la. Alguns d'aquests van ser traduïts al francès, l'italià, l'espanyol, l'alemany i el rus.

L'obra Anarquistas graças a Deus va ser adaptada per a una minisèrie de televisió per la Rede Globo i Um Chapéu para Viagem [Un barret per a viatges] va ser adaptada al teatre.

La vida amb Jorge Amado Als vint anys s'havia casat amb Aldo Veiga. D'aquest casament, que va durar vuit anys, va tenir un fill, Luís Carlos, nascut a la ciutat de São Paulo, el 1942.

Lectora entusiasta de Jorge Amado, Zélia Gattai el va conèixer el 1945, quan van treballar junts en el moviment per l'amnistia dels presos polítics represaliats per l'Estado Novo. Es van fer parella pocs mesos després i, a partir de llavors, Gattai va treballar al costat de l'escriptor, ajudant-lo en el procés de revisió de la seva obra.

El 1946, amb l'elecció de Jorge Amado per a la Cambra Federal, la parella es va traslladar a Rio de Janeiro, on naixeria el seu fill João Jorge, el 1947. Un any després, amb la il·legalització del Partit Comunista, Jorge Amado va perdre el mandat, i la família va haver d'exiliar-se. Van viure a París durant tres anys, període en què Zélia Gattai va estudiar cultura francesa, fonètica i llengua francesa a la Sorbona. De 1950 a 1952, la família va viure a Praga, Txecoslovàquia, on, al 1951, va néixer la seva filla Paloma. Durant aquest temps d'exili, Gattai va començar a fer fotografies, convertint-se en responsable del registre, en imatges, de cadascun dels moments importants de la vida de l'escriptor de Bahia. miniatura|342x342px|La casa de Rio Vermelho, a Salvador, on visqué Zélia GattaiEl 1963 es va traslladar amb la família a una casa al barri de Rio Vermelho, a Salvador, on tingué un laboratori i es dedicà a la fotografiaː Preparà allà la fotobiografia de Jorge Amado titulada Reportagem incompleta [Reportatge incomplet].

Les cendres de Zélia Gattai van ser enterrades juntament amb les del seu marit a la casa familiar del barri de Rio Vermelho de Salvador, que actualment és una casa museu.

Premis i reconeixements Bahiana d'adopció, Zélia Gattai va rebre el 1984 el títol de Ciutadana Honorària de la Ciutat de Salvador (Bahia).

A França, va rebre el títol de Ciutadana d'Honor de la comuna de Mirabeau (1985) i el grau de Comanadora de l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern Francès (1998). Va rebre també, en el grau de Comanadora, l'Orde del Mèrit de Bahia (1994) i el grau de Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Dom Henrique de Portugal el 1986.

L'ajuntament de Taperoá, a l'estat de Bahia, va homenatjar Zélia Gattai donant el seu nom a la Fundació de Cultura i Turisme, el 2001.

En llançar el seu primer llibre, Anarquistas graças a Deus, Zélia Gattai va rebre el Prêmio São Paulo de Literatura de 1979. L'any següent va rebre el Premi de l'Associació de la Premsa, el Premi McKeen i el Trofeu Dante Alighieri. La Secretaria d'Educació de l'Estat de Bahia li va concedir la Medalla Castro Alves, el 1987. El 1988 va rebre el Trofeu Avon, com a figura destacada de l'àrea cultural, i el Premi Destaque do Ano, de 1988, pel llibre Jardim de inverno [Jardí d'hivern]. El llibre de memòries Chão de meninos [Terra de nens] va rebre el Premi Alejandro José Cabassa, de la Unió Brasilera d'Escriptors, el 1994.

Acadèmica El 2001 va ser escollida membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, per a la cadira 23, ocupada fins aleshores per Jorge Amado, i que havia tingut Machado de Assis com a primer ocupant i José de Alencar com a patró. El mateix any va ser escollida membre de l'Academia de Letras da Bahia i de l'Academia de Letras de Ilhéus. El 2002 va prendre possessió en totes tres.

Obres Les seves publicacionsː

Referències

Enllaços externs

Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors brasilers de literatura infantil i juvenil Categoria:Escriptors de São Paulo Categoria:Fotògrafs brasilers Categoria:Biògrafs Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Anarquistes americans Categoria:Morts a Salvador (Brasil) Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Fotògrafs morts al segle XXI Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Historiadors brasilers Categoria:Escriptors brasilers del segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX