El nombre mínim d'individus és un mètode científic utilitzat en l'estudi de l'arqueozoologia, arqueologia, paleontologia, tafonomia, paleoambient i osteologia, per a avaluar el nombre mínim d'una espècie o tàxon a partir de les restes òssies trobades en un jaciment, així com en estudis de ceràmica o qualsevol altre camp d'estudi dels artefactes trobats in situ.
Definició, principi i història El mètode del nombre mínim d'individus consisteix a comptar la quantitat mínima d'individus d'una espècie, un tàxon o un tipus d'objecte (ceràmica, arma, eina, instrument cerimonial...) exhumats en un jaciment arqueològic. Aquest mètode s'obté identificant fòssils i deixalles (restes òssies, ossos o fragments d'os) i artefactes (fragments) corresponents a un sol individu que compten com una unitat.
Introduït per T. E. White el 1953, com a part de la recerca zooarqueològica, amb R. W. a la dècada del 1970, Casteel estén el principi del nombre mínim d'individus al camp de la paleontologia.
El 1976, l'arqueozoòleg François Poplin va introduir el concepte de "nombre mínim d'individus de freqüència". Per a ell, el nombre mínim d'individus és "el nombre mínim de subjectes que es poden identificar de manera fiable en la mostra".
A més d'aquest recurs, hi ha dues altres mesures o mètodes per a determinar i identificar el nombre d'individus: el nombre d'espècimens identificats o el nombre de restes i el nombre mínim de parts esquelètiques. Segons l'arqueòleg François Djindjian, el nombre mínim d'individus és, entre aquests tres mètodes, "el càlcul més conegut per a aproximar el nombre d'individus basant-se en la sèrie de les seues parts anatòmiques preservades". .
Aplicació i ús en l'estudi de fòssils i ecofactes
En osteologia humana En osteologia humana, el principi bàsic per a avaluar l'índex numèric intern durant un estudi de restes òssies es basa en quatre "procediments":
Aïllar ossos humans d'ossos animals; Classificar els fragments d'os segons la seua "pertinença i lateralitat"; Fer un recompte dels ossos que pertanyen al costat dret, així com de totes les articulacions "possibles" de cada peça. Aquesta operació s'acompanya amb una estimació de l'edat en el moment de la mort de cadascuna de les peces òssies. Realitzar un protocol idèntic per als fragments que pertanyen al costat esquerre i determinar si hi ha una correspondència (o coincidència) o no entre els individus classificats en la categoria i els de la categoria de fragments amb lateralitat destra.
Aplicacions i ús en l'estudi d'artefactes Ceràmica El nombre mínim d'individus s'utilitza en el context de l'estudi de ceràmica per tal de quantificar tota la ceràmica trobada in situ després de la identificació i el recompte dels bocins.
Notes i referències
Vegeu també Arqueozoologia
Categoria:Mètode científic