Rafael Payare (Barcelona, Veneçuela, 23 de febrer de 1980) és un director d'orquestra i trompista veneçolà. Des de 2019 és director musical i artístic de l'Orquestra Simfònica de San Diego i des de 2022 de l'Orquestra Simfònica de Mont-real, càrrec que el 2026 va ampliar fins al final de la temporada 2031-2032. És també director principal del Castleton Festival de Virgínia des de 2015 i director llorejat de l'Orquestra de l'Ulster, de la qual va ser director principal i musical entre 2014 i 2019.
Biografia Payare va néixer a Barcelona, a l'estat veneçolà d'Anzoátegui, i va descobrir la música clàssica als catorze anys, quan va començar a estudiar trompa dins del programa educatiu El Sistema. Al cap de poques setmanes es va incorporar a l'Orquesta Sinfónica de Anzoátegui i posteriorment va formar part de l'Orquesta Nacional Infantil de Venezuela. Entre 2001 i 2012 va ser trompa principal de l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar, amb la qual va participar en nombroses gires i enregistraments sota la direcció de Gustavo Dudamel, Claudio Abbado, Lorin Maazel, Simon Rattle i Giuseppe Sinopoli. Va ser precisament Sinopoli qui va despertar el seu interès per la direcció d'orquestra, i a partir de 2004 va estudiar direcció amb José Antonio Abreu, fundador d'El Sistema, i posteriorment va rebre orientació de Maazel i Krzysztof Penderecki.
El 2012 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Direcció Nikolai Malko de Copenhaguen, fet que va impulsar decisivament la seva carrera internacional. Aquell mateix any Lorin Maazel el va convidar a dirigir al Castleton Festival de Virgínia, on el 2015 va ser nomenat director principal. El 2014 va assumir la direcció principal de l'Orquestra de l'Ulster, el seu primer càrrec estable al capdavant d'una orquestra europea, i a partir de 2016 va adoptar també el títol de director musical. Durant els cinc anys de mandat va dirigir la formació en dues aparicions als BBC Proms, el 2016 i el 2019, i després de deixar el càrrec va ser nomenat director llorejat.
El gener de 2018 va dirigir per primera vegada l'Orquestra Simfònica de San Diego i poc després va ser escollit com a successor de Jahja Ling. Va assumir la direcció musical el 2019 i el novembre de 2025 el contracte va ser prorrogat fins a la temporada 2028-2029, alhora que el seu títol passava a ser director musical i artístic. Durant aquesta etapa ha impulsat especialment el repertori de Gustav Mahler, Anton Bruckner, Dmitri Xostakóvitx i Johannes Brahms, juntament amb encàrrecs de música contemporània, i ha estat vinculat a la inauguració del Rady Shell at Jacobs Park i a la renovació del Jacobs Music Center. El 2027 dirigirà la primera gira europea de la formació, amb concerts a Barcelona, Dublín, Hamburg, París i Tolosa.
El 2021 va ser nomenat successor de Kent Nagano al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Mont-real i va iniciar el mandat la temporada 2022-2023. Amb la formació ha desenvolupat una intensa activitat internacional, amb gires per Europa, Àsia i Amèrica, i una discografia centrada en Mahler, Richard Strauss, Arnold Schönberg, Hector Berlioz, Maurice Ravel i Ígor Stravinski. L'abril de 2026 l'orquestra va anunciar la renovació del seu contracte per cinc temporades, fins al final de la 2031-2032, i l'ampliació del càrrec a director musical i artístic.
Activitat internacional Payare ha dirigit algunes de les principals orquestres europees i nord-americanes, entre les quals l'Orquestra Filharmònica de Viena, l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra de Cleveland, l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh, l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, la Royal Concertgebouw Orchestra, la Staatskapelle Berlin, la NDR Elbphilharmonie Orchester i l'Orquestra de la Tonhalle de Zúric.
També ha desenvolupat una activitat operística regular. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia a la Royal Opera House i al Festival de Glyndebourne, Madama Butterfly i La bohème a l'Òpera Reial Sueca, Tosca a l'Òpera Reial Danesa, Roméo et Juliette de Charles Gounod al Castleton Festival i una nova producció de La traviata a l'Òpera de Malmö.
Enregistraments Amb l'Orquestra Simfònica de Mont-real ha desenvolupat una sèrie d'enregistraments per al segell Pentatone. El primer, publicat el 2023, va estar dedicat a la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler; el 2024 van seguir un disc amb obres de Richard Strauss i Mahler i un altre dedicat a Schönberg, i el 2025 un enregistrament monogràfic de Berlioz. El 2026 es va anunciar també un disc amb Daphnis et Chloé de Ravel i La consagració de la primavera de Stravinski.
Amb l'Orquestra Simfònica de San Diego ha iniciat un cicle dedicat a Xostakóvitx, amb la Simfonia núm. 11 en format digital i la Simfonia núm. 7 «Leningrad», publicada el 2026 per Delos/Outhere.
Vida personal Payare està casat des de 2013 amb la violoncel·lista estatunidenca Alisa Weilerstein, amb qui té dos fills. La família resideix entre San Diego i Mont-real.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra Categoria:Trompistes Categoria:Músics veneçolans Categoria:Directors de l'Orquestra Simfònica de Montreal Categoria:Persones de Barcelona (Anzoátegui) Categoria:Directors veneçolans Categoria:Nascuts el 1980