L'Orquestra de la Tonhalle de Zúric (en alemany, Tonhalle-Orchester Zürich) és una orquestra simfònica suïssa amb seu a Zúric. Va ser fundada el 1868 per la Tonhalle-Gesellschaft Zürich i és una de les principals orquestres de Suïssa. Des de la temporada 2019-2020 el seu director principal i director musical és Paavo Järvi, onzè director principal de la història de la formació.

L'orquestra té la seu a la Tonhalle de Zúric, inaugurada el 1895 i considerada una de les sales de concerts amb millor acústica d'Europa. Després d'una profunda restauració entre 2017 i 2021, l'orquestra va tornar a instal·lar-s'hi després de quatre temporades al Tonhalle Maag.

Història A mitjan segle XIX va créixer a Zúric la demanda d'una orquestra professional permanent. El 1862 es va crear una primera associació orquestral i, després de l'èxit del Festival Suís de Música celebrat a la ciutat el 1867, diversos representants de les societats musicals locals i de l'administració municipal van fundar el 1868 la Tonhalle-Gesellschaft Zürich, concebuda amb l'objectiu de mantenir una orquestra estable i impulsar la vida musical de la ciutat. Sota el seu primer director principal, Friedrich Hegar, la formació es va convertir definitivament en una orquestra professional. Hegar va romandre al càrrec durant gairebé quatre dècades, fins al 1906, i el seu successor, Volkmar Andreae, encara hi va estar més temps, entre 1906 i 1949.

El 1895 l'orquestra es va traslladar a la nova Tonhalle, construïda al costat del llac de Zúric segons un projecte dels arquitectes vienesos Ferdinand Fellner i Hermann Helmer. Els concerts inaugurals van ser dirigits per Friedrich Hegar i Johannes Brahms, que va dirigir-hi obres pròpies. L'edifici es va convertir des d'aleshores en la seu permanent de l'orquestra i va adquirir una reputació internacional per la qualitat acústica de la seva sala principal.

Durant la primera meitat del segle XX, especialment sota Volkmar Andreae, l'orquestra va consolidar un repertori ampli i va mantenir una intensa activitat amb directors i solistes convidats. El 1944 s'hi van incorporar els 48 músics de l'Orquestra de Ràdio Beromünster, en un moment en què la Tonhalle-Orchester actuava simultàniament com a orquestra de concerts i com a orquestra del teatre i de l'òpera de la ciutat. Aquesta estructura conjunta va arribar a reunir 167 músics permanents a començaments de la dècada de 1980, però el 1985 es va dividir definitivament: l'orquestra de l'òpera es va independitzar i es convertiria posteriorment en la Philharmonia Zürich.

Després d'Andreae, la direcció principal va passar a Erich Schmid, Hans Rosbaud, Rudolf Kempe, Gerd Albrecht, Christoph Eschenbach i Hiroshi Wakasugi. Entre 1991 i 1995, Claus Peter Flor va exercir com a director convidat permanent, abans de l'arribada de David Zinman, que va assumir la direcció principal el 1995. Durant els dinou anys de mandat de Zinman, fins al 2014, l'orquestra va assolir una nova projecció internacional i va desenvolupar importants cicles discogràfics dedicats a Ludwig van Beethoven, Robert Schumann, Johannes Brahms, Richard Strauss, Franz Schubert i Gustav Mahler. El seu cicle de les simfonies de Beethoven va obtenir el premi de la crítica discogràfica alemanya, i després de deixar el càrrec Zinman va ser nomenat director honorari de l'orquestra.

Lionel Bringuier va succeir Zinman el 2014 i va ocupar el càrrec fins al 2018. La temporada 2019-2020 Paavo Järvi va assumir la direcció principal i musical. Amb ell l'orquestra ha aprofundit especialment en el repertori de compositors nòrdics, germànics i bàltics i ha continuat desenvolupant una intensa activitat internacional i discogràfica. Durant els primers anys del seu mandat, a causa de les obres de restauració de la Tonhalle, la formació va actuar al Tonhalle Maag de Zurich-West, i el 2021 va tornar a la seva sala històrica.

Directors principals Friedrich Hegar (1868–1906) Volkmar Andreae (1906–1949) Erich Schmid (1949–1957) Hans Rosbaud (1957–1962) Rudolf Kempe (1965–1972) Gerd Albrecht (1975–1980) Christoph Eschenbach (1982–1986) Hiroshi Wakasugi (1987–1991) Claus Peter Flor, director convidat permanent (1991–1995) David Zinman (1995–2014) Lionel Bringuier (2014–2018) Paavo Järvi (2019–)

Entre 1967 i 1971, durant l'etapa de Rudolf Kempe, Charles Dutoit va exercir com a segon director de l'orquestra.

Tonhalle de Zúric La Tonhalle de Zúric és la seu de l'orquestra des de 1895. L'edifici actual va substituir una sala anterior situada a l'actual Sechseläutenplatz, habilitada el 1867 a l'antic Kornhaus. La nova sala va ser projectada per Fellner i Helmer com a part de la nova façana urbana del llac de Zúric i la seva sala principal, la Grosse Tonhalle, va ser elogiada des de la inauguració per la seva acústica.

Entre 2017 i 2021 l'edifici va ser sotmès a una restauració integral que va recuperar bona part de la decoració original i va modernitzar les instal·lacions, mantenint essencialment intactes les dues sales històriques. Durant aquest període l'orquestra va actuar al Tonhalle Maag, situat a Zurich-West, i el 2021 va tornar a la seva seu tradicional.

Activitat artística L'Orquestra de la Tonhalle està formada per aproximadament cent músics de més de vint nacionalitats i ofereix cada temporada més de cent concerts, amb uns cinquanta programes diferents. A més de la seva temporada simfònica a Zúric, manté una intensa activitat de música de cambra i fa gires regulars per Europa, Àsia i Amèrica; al llarg de la seva història ha actuat en més de cent ciutats de més de trenta països.

Entre els grans directors convidats que han treballat amb la formació hi ha Karl Böhm, Wilhelm Furtwängler, Otto Klemperer, Rafael Kubelík, Carl Schuricht, Bruno Walter, Georg Solti, Bernard Haitink, Kurt Masur, Herbert Blomstedt, Franz Welser-Möst, Kent Nagano i Andris Nelsons.

Enregistraments L'orquestra ha desenvolupat una extensa discografia, especialment des de la segona meitat del segle XX. L'etapa de David Zinman va ser especialment prolífica, amb cicles complets o amplis dedicats a Beethoven, Schumann, Brahms, Schubert, Richard Strauss i Mahler. El cicle de les simfonies de Beethoven, enregistrat amb criteris interpretatius influïts per les edicions de Jonathan Del Mar, va tenir una àmplia repercussió internacional i va contribuir a reforçar la projecció de l'orquestra.

Amb Paavo Järvi, la formació ha continuat l'activitat discogràfica amb projectes dedicats, entre altres compositors, a Piotr Ilitx Txaikovski, Anton Bruckner, Gustav Mahler i Felix Mendelssohn, combinant enregistraments d'estudi i de concerts en directe.

Referències

Categoria:Orquestres d'Europa Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Cultura de Zúric