miniatura| El secreter de Lluís XV al Cabinet du roi El secreter cilíndric de Lluís XV, més conegut com el bureau du Roi, és un escriptori ricament decorat fet per a Lluís XV a la dècada de 1760. Començat per Jean-François Oeben i completat per Jean-Henri Riesener, tots dos ebenistes del rei, aquest secreter és una de les creacions més famoses de la història del moble francès.. Està situat al cabinet intérieur, una de les habitacions del Petit appartement du Roi al Palau de Versalles.
Història miniatura| Lluís XV (cap al 1765) El primer projecte va ser realitzat per Jean-François Oeben (1721-1763), mestre ebenista de l'arsenal reial. La primera etapa va ser la creació d'un model a escala 1/9 extremadament detallat, amb la reproducció de les pintures i els bronzes que s'hi aplicarien.Le meuble Louis XVI de Francis John Bagott Watson, Beaux-Arts, 1963, 164 pages. Un cop definit el projecte, el moble es va completar amb una coberta corredissa pintada.Le meuble Louis XVI de Francis John Bagott Watson, Beaux-Arts, 1963, p.44.
L'escriptori va ser completat només nou anys més tard per Jean-Henri Riesener (1734-1806), un dels treballadors d'Oeben, que el va succeir com a després de la mort d'aquest últim i es va casar amb la seva vídua. Quan Riesener va reprendre la producció, la base del secreter ja havia estat muntada i els bronzes per a les potes i els mecanismes per tancar i obrir ja havien estat preparats.. Ajudat per Wymant Stylen, Riesener va fer totes els adorns i va signar el moble: «Riesener H. 1769 à l'arsenal de Paris».
El maig de 1769, al Palau de Versalles, el moble va ser presentat al sobirà i instal·lat al cabinet du Roi
Els secrets incorporats en aquest moble, combinats amb l'exquisidesa de la seva fabricació, el feien adequat per a les necessitats del rei.. Lluís XV, tot ique, rarament rebia els secretaris d'estat al cabinet du Roi.
Darrere del cabinet du Roi, l'habitació on es trobava el secreter reial, hi havia una sala anomenada cabinet des Dépêches on Lluís XV recopilava informació secreta dels seus espies i informants (coneguts com a *le secret du Roi* ) amb total confidencialitat per tal de poder definir, en particular, la política exterior.
Durant la Revolució Francesa, el moble va ser transportat a les Teuleries on també va ser utilitzat per l'òrgan legislatiu del Consolat, i després transferit al buró del Secretari de Napoleó. Més tard es trobava al saló dels ajudants de camp del duc d'Orleans, fill de Lluís Felip, i més tard l'emperadriu Eugènia el va fer servir al seu estudi al castell de Saint-Cloud. El 1870, el secreter va ser traslladat al museu del Louvre de París. Finalment va ser retornat el 1957 al Palau de Versalles, on encara es troba avui dia.
Característiques esquerra|miniatura| Il·lustració du bureau du Roi de 1893 Amb 1,47 metres d'alçada, 1,92 metres d'amplada i 1,05 metres de profunditat, el secreter està cobert amb un complex d'incrustacions fetes de diferents varietats de fusta ( sicòmor i caoba) i decorat amb escultures de bronze cisellat, obres foses i creades per Hervieux a partir de models de J.-C. Duplessis .
En la seva creació hi van participar un total de catorze artistes entre ells ebenistes, treballadors del bronze, gravadors, dauradors, rellotgers, etc...
Girant la clau mestra un quart de volta es desbloquegen l'escriptori i els calaixos. Tanmateix, els servents del rei podien reposar periòdicament el secreter amb paper i tinta per al rei des de dues obertures secretes al costat sense necessitat de clau.
A part dels quatre calaixos laterals, una tapa corredissa permet l'accés a sis calaixos petits disposats a les dues columnes laterals de les potes del moble. Tot el tauler superior emprat com superfície d'escriptura es pot aixecar per crear espai addicional per emmagatzemar documents.
La part superior del secreter està coronada per una tapa amb incrustacions, envoltada per una petita balustrada d'amarant amb un rellotge de doble cara al centre, fet per Lépine.
Canvis Lluís XVI va fer petites modificacions als mobles per Riesener (el 1776, 1777 i 1785), així com algunes reparacions als mecanismes o una restauració de la marqueteria. El 1794, després de l'adveniment de la Primera República i l'execució del rei, el govern francès va demanar al propi Riesener que retirés del secreter tot allò que pogués recordar la monarquia. Per tant, va treure el medalló d'art superior amb l'efígie de Lluís XV que sostingut per dos àngels decorava el rellotge, les "L" dels laterals van ser substituïdes per composicions més anònimes en porcellana de Sèvres, així com també va ser eliminat el retrat del rei a la clau del secreter.
El rellotger Jean André Lepaute va substituir el nom de Lépine pel seu propi al rellotge
Reproduccions miniatura| El moble que apareix a la Col·lecció Wallace. El moble s'havia fet tan famós en el seu temps, no només per la seva bellesa artística sinó també per la complexitat i el secret dels seus mecanismes, que se'n van encarregar algunes còpies a Riesener.
La còpia més semblant a l'original de Lluís XV és la que es troba avui a la Col·lecció Wallace de Londres. Va ser feta per Riesener el 1769, quan el moble original va ser regalat a Lluís XV. Tant en mida com en aparença, la còpia londinenca és idèntica a la francesa excepte pel rellotge i el canelobre, que no hi són. En canvi, tant les incrustacions com els bronzes decoratius són idèntics.
Les lletres al lateral del secreter anglès són SR, que podrien significar Stanilaus Rex (Estanislau Rei), i per tant podrien suggerir que aquest secreter estava destinat (almenys inicialment) al rei de Polònia Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV.
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia Nicolas Jacquet — Mobilier de Versailles du XVII e XVIII siècle, éditions Faton, Dijon, 2002 . John Bagott Watson — Le Meuble Louis XV, ed. Belles Arts, 1963, 164 pàgines. Pierre Kjellberg — Le Mobilier français du XVIIIe siècle : Dictionnaire des ébénistes et des menuisiers, éditions de l'Amateur, 2002, 928 pàgines .
Categoria:Taules Categoria:Mobles