La Cort de Tarragona de 1234 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Tarragona durant el regnat de Jaume I el Conqueridor i formada només per membres dels estaments eclesiàstic i militar. La reunió forma part del procés d'institucionalització de la Cort General durant el i, a diferència de la de l'any següent, és recollida en els repertoris de corts de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Les seves constitucions de Pau i Treva (només les quatre primeres de les aprovades el 1234), juntament amb les de Barcelona de 1228, foren incorporades posteriorment al volum primer (el referent a les constitucions plenament vigents) de les compilacions de 1588 i 1704 de les Constitucions de Catalunya.

Legislació Les disposicions aprovades renovaven les constitucions de Pau i Treva anteriors i s'adoptaren altres mesures d'abast general referents a qüestions d'ordre públic, relacions socials i prerrogatives de la cavalleria. Entre altres mesures, es regulaven signes i privilegis propis dels cavallers i s'establia que només els fills d'aquests podien ser armats com a tals. L'historiador Luis Galan Campos considera aquests acords decisius en el procés de definició jurídica de la noblesa catalana, perquè és la primera vegada que la legislació catalana regulava de manera tan explícita diverses prerrogatives pròpies de l'estament cavalleresc.

La Cort també adoptà mesures de caràcter econòmic. En regular el preu dels cereals, Jaume I establí la mitgera de Girona i la de Monells com a mesures de referència per a altres poblacions, fet que reflecteix la importància que havia adquirit el mercat de Monells. La intervenció sobre el mercat dels cereals davant una situació de carestia, mitjançant la fixació per part del rei, amb el consell de la Cort General, de preus màxims per als diferents grans durant un any i l'obligació als propietaris d'excedents a posar-los a la venda és una de les primeres intervencions generals de la monarquia catalana en una crisi de subsistències. Que ho fes en el marc d'una cort general, encara que en principi sembla que no hi participessin representants de ciutats i viles, també és significatiu perquè constata una vegada més el que es venia observant des d'una època tan primerenca com la de la cort comtal de Ramon Berenguer III de 1131, convocada "ad tractandum de comuni utilitate ipsius terre", que observem en les corts/assemblees de Pau i Treva de finals de dit segle amb la mateixa expressió o altres de semblant com la pública utilitat, i que acabaria cristalitzant el 1283 en el tractament del bon estat i reforma de la terra.

Fonament del republicanisme clàssic català. Juntament amb el fet que aquest conjunt normatiu s'inscriu en la política de Jaume I de consolidar la seva jurisdicció general (això és, poder públic) sobre Catalunya reforçant els Usatges de Barcelona i de consolidar la pau pública reforçant les constitucions de Pau i Treva, ambdós components fonamentals del dret general català.

Datació de les corts de Tarragona de 1234 i de 1235 La datació d'aquesta cort general presenta, però, problemes derivats del còmput medieval i de la transmissió dels textos. BITECA registra erròniament una "Constitució de Tarragona" afirmant que fou promulgada el 16 d'abril de 1234 i assenyalant que podria formar part del que el mateix repertori anomena les "Constitucions, capítols i actes de Cort" (títol que només reberen els quaderns de les constitucions de 1702 i de 1706) de "1235". En veritat, es tracta de diverses constitucions (tot i que només les quatre primeres, les de Pau i Treva, foren compilades com una sola). A més a més, la data és errònia perquè, com es veu tan a l'original transcrit per la Reial Acadèmia de la Història com en la traducció recollida en la compilació de les Constitucions de Catalunya, es tracta del 16 de les calendes d'abril de 1234, corresponent al 17 de març de 1234. Però, mentre que els compiladors de les Constitucions mantenen correctament l'any de 1234 en l'índex de les corts generals per regnat en la genealogia inicial dels comtes de Barcelona,Íbid., p. sense numerar. els transcriptors de la Reial Acadèmia de la Història el canvien per 1235.

Les constitucions immediatament anteriors en l'edició de la Reial Acadèmia de la Història duen la data del 7 dels idus de febrer de l'Any de l'Encarnació del Senyor 1234.Íbid., p. 127 Aquesta data, segons el còmput del sistema de calendació per l'Any de l'Encarnació, que iniciava l'any el 25 de març i que a Catalunya s'emprava seguint el mètode florentí (segons el qual, a diferència del pisà, per buscar l'equivalent a l'actual sistema de datació segons l'Any de la Circuncisió, que s'inicia l'1 de gener, no s'han de deixar igual les dates des de l'1 de gener fins al 24 de març sinó afegir-hi un any), correspon al 7 de febrer de 1235 en el calendari actual. La reconstrucció de l'itinerari de Jaume I situa precisament en aquesta data una reunió a Tarragona i n'assenyala una altra el 17 de març de 1235, tot i que en dates pròximes a aquesta segona reunió situa el monarca a Saragossa. La compilació de les Constitucions de Catalunya i l'edició de la Reial Acadèmia de la Història no coincideixen, per tant, en l'atribució anual dels textos: la primera situa en 1234 les constitucions del 17 de març, mentre que la segona les publica sota l'any 1235. Aquesta divergència ha donat lloc a diferents datacions i agrupacions de les dues assemblees tarragonines en els repertoris posteriors.

BITECA, seguint la classificació de la Reial Acadèmia de la Història, agrupa sota unes «Constitucions, capítols i actes de Cort» de Tarragona de 1235 tant les constitucions datades el 7 de febrer de 1235 com les del 17 de març de 1234. El repertori identifica les primeres com una «primera part» corresponent al «Parlament eclesiàstic» i les segones com una «segona» part corresponent a la «Cort general». Aquesta agrupació reflecteix les discrepàncies de datació i classificació existents entre les diferents edicions i repertoris de la documentació de les assemblees tarragonines de 1234 i 1235.

Naturalesa de les corts de Tarragona de 1234 i 1235 BITECA, com la RAH, denomina «Parlament eclesiàstic» la reunió de Tarragona de 1235, mentre que el document transcrit empra l'expressió «Curie Terracone». La distinció jurídica entre Cort General i Parlament es definí posteriorment. Segons Víctor Ferro, després de la institucionalització legal de la Cort General el 1283 aquesta es caracteritzà per la participació dels tres estaments i per la seva capacitat legislativa, mentre que els parlaments podien reunir només un o dos braços per tractar qüestions determinades. Les reunions tarragonines de 1234 i 1235 són anteriors a aquesta configuració institucional: la primera reuní membres dels estaments eclesiàstic i militar, mentre que la de 1235 fou de composició eclesiàstica.

Referències

Tarragona (1234) Categoria:Història de Tarragona Categoria:Esdeveniments del segle XIII