Rendez-vous avec Pol Pot és una pel·lícula dramàtica i històrica de 2024 dirigida pel cineasta cambodjà Rithy Panh, amb Irène Jacob, Grégoire Colin i Cyril Gueï com a protagonistes. Coproduïda per Cambodja, França, Taiwan, Qatar i Turquia, està inspirada lliurement en l'experiència real de la periodista nord-americana Elizabeth Becker durant una visita excepcional al Kampuchéa Democràtica el desembre de 1978.
La pel·lícula combina ficció, imatges documentals d'arxiu i escenes representades amb petites figures modelades, una tècnica que Panh ja havia utilitzat extensament a La imatge perduda. El film forma part de la llarga exploració cinematogràfica de Panh sobre els Khmers rojos, el genocidi cambodjà, la propaganda i la memòria de les víctimes del règim de Pol Pot.
Rendez-vous avec Pol Pot es va presentar mundialment el 16 de maig de 2024 a la secció Cannes Première del 77è Festival Internacional de Cinema de Canes. Es va estrenar comercialment a França el 5 de juny de 2024, distribuïda per Sophie Dulac Distribution.
Argument L'acció transcorre el 1978, tres anys després de l'arribada dels Khmers rojos al poder i de la instauració del Kampuchéa Democràtica. El règim de Pol Pot manté el país pràcticament tancat als observadors estrangers mentre una gran part de la població pateix treballs forçats, deportacions, fam, execucions i persecucions polítiques.
Tres francesos reben una invitació excepcional per visitar Cambodja i entrevistar Pol Pot. Lise Delbo, interpretada per Irène Jacob, és una periodista que coneix el país des d'abans de la victòria dels Khmers rojos; Paul Thomas, interpretat per Cyril Gueï, és un reporter fotogràfic; i Alain Cariou, interpretat per Grégoire Colin, és un intel·lectual d'esquerres simpatitzant amb la revolució cambodjana.
miniatura|Pol Pot el 1978, any en què transcorre la pel·lícula
Des de l'arribada, les autoritats organitzen acuradament la visita. Els estrangers són conduïts per pobles modèlics, cooperatives agrícoles i fàbriques destinades a demostrar els suposats èxits de la revolució, però els seus moviments estan permanentment vigilats i gairebé no poden parlar lliurement amb la població.
Lise comença a detectar contradiccions entre la realitat que percep i la imatge presentada pels seus guies. Paul intenta documentar allò que el règim pretén ocultar, mentre Alain continua defensant inicialment el projecte revolucionari i interpreta les anomalies com a conseqüències inevitables d'una transformació social radical.
A mesura que la visita avança, la façana propagandística es va esquerdant. Els periodistes troben indicis de violència, desaparicions i fam i comprenen que els escenaris que visiten han estat preparats expressament per a ells. El viatge culmina amb l'entrevista amb Pol Pot, però la trobada no resol les contradiccions i posa encara més en evidència la distància entre el discurs oficial i la realitat del país.
Després de l'entrevista, Alain Cariou és assassinat. Lise i Paul queden atrapats en una situació cada vegada més perillosa mentre el règim s'aproxima a l'enfrontament militar definitiu amb el Vietnam, que el gener de 1979 provocaria la caiguda del Kampuchéa Democràtica.
Base històrica La història parteix de la visita real que Elizabeth Becker, el periodista nord-americà Richard Dudman i l'acadèmic britànic Malcolm Caldwell van fer al Kampuchéa Democràtica el desembre de 1978. Becker havia treballat com a corresponsal de guerra a Cambodja per a The Washington Post, mentre que Caldwell era un acadèmic marxista que s'havia manifestat públicament a favor del règim dels Khmers rojos.
Els tres formaven una de les primeres delegacions occidentals no comunistes a les quals el règim permetia visitar el país des de 1975. L'objectiu principal del viatge era observar la situació del Kampuchéa Democràtica i obtenir una entrevista amb Pol Pot, en un moment en què les informacions sobre massacres, deportacions i fam ja circulaven a l'exterior però el govern cambodjà continuava negant-les.
miniatura|La periodista Elizabeth Becker el 2015, en l'experiència de la qual es basa parcialment la pel·lícula
El 22 de desembre de 1978, Becker, Dudman i Caldwell van entrevistar Pol Pot. La trobada va tenir lloc només tres dies abans que les forces vietnamites iniciessin la gran ofensiva que acabaria enderrocant el règim dels Khmers rojos.
Poques hores després de l'entrevista, durant la matinada del 23 de desembre, Malcolm Caldwell va ser mort a trets a la residència de Phnom Penh on s'allotjava la delegació. Les circumstàncies exactes de l'assassinat mai no han estat completament aclarides i diverses hipòtesis han intentat explicar qui ordenà la seva mort i per quina raó.
Panh transforma els tres visitants reals en personatges ficticis. Lise Delbo remet principalment a Elizabeth Becker; Alain Cariou comparteix trets amb Malcolm Caldwell, especialment la simpatia inicial pel projecte revolucionari, i Paul Thomas ocupa una funció narrativa pròxima a la de Richard Dudman. Aquesta transformació permet al director allunyar-se d'una reconstrucció estrictament biogràfica i examinar diferents actituds occidentals davant la propaganda dels Khmers rojos.
Font literària El guió, escrit per Rithy Panh i Pierre Erwan Guillaume, s'inspira lliurement en When the War Was Over: Cambodia and the Khmer Rouge Revolution, publicat per Elizabeth Becker el 1986 i aparegut posteriorment en francès amb el títol Les Larmes du Cambodge: l'histoire d'un autogénocide. El llibre reconstrueix l'ascens i la caiguda dels Khmers rojos i incorpora l'experiència personal de Becker durant la visita de 1978.
Becker va començar la seva carrera com a corresponsal de guerra a Cambodja i posteriorment va treballar per a The Washington Post i The New York Times. El 2015 va declarar davant les Sales Extraordinàries dels Tribunals de Cambodja, el tribunal creat per jutjar els principals responsables dels crims dels Khmers rojos.
Producció El projecte va ser desenvolupat per Rithy Panh amb les productores Anupheap Productions i CDP, en coproducció internacional entre Cambodja, França, Taiwan, Qatar i Turquia. Catherine Dussart figurà entre les principals productores, continuant una llarga col·laboració amb el director cambodjà.
La fotografia va ser dirigida per Aymerick Pilarski i la música original és de Marc Marder, col·laborador habitual de Panh. El muntatge va ser realitzat per Matthieu Laclau i el mateix Rithy Panh, mentre que Sareth Mang i Chanry Krauch van assumir la direcció artística i els decorats.
El rodatge combina decorats construïts per recrear el Kampuchéa Democràtica amb paisatges cambodjans i seqüències que imiten la posada en escena propagandística del règim. Aquesta artificialitat és deliberada: una part dels espais visitats pels protagonistes es presenta com un decorat dins del mateix relat, perquè el règim intenta fabricar una realitat convincent per als observadors estrangers.
Ficció, arxiu i figures Un dels elements formals més característics del film és l'alternança entre interpretació dramàtica, documentació històrica i representacions en miniatura. Panh evita així una reconstrucció històrica completament realista i recorda constantment a l'espectador que les imatges del passat són incompletes i que qualsevol representació del genocidi implica treballar amb absències.
Les petites figures utilitzades per representar determinats episodis remeten directament al procediment de La imatge perduda, pel·lícula amb què Panh va guanyar el premi Un Certain Regard al Festival de Canes de 2013. En aquella obra, les figures d'argila substituïen les fotografies inexistents de la vida quotidiana sota els Khmers rojos; a Rendez-vous avec Pol Pot, serveixen també per mostrar la distància entre la propaganda i l'experiència real de les víctimes.
Les imatges d'arxiu introdueixen testimonis visuals autèntics dins de la ficció. La seva aparició contrasta amb les escenes de propaganda organitzades per les autoritats del film i subratlla la impossibilitat dels protagonistes de veure directament bona part de la violència que s'està produint al país.
Temes La propaganda constitueix un dels temes centrals de la pel·lícula. Els Khmers rojos intenten controlar no només allò que els visitants poden veure, sinó també la interpretació del que veuen, mitjançant discursos polítics, escenaris preparats i testimonis supervisats. El film mostra així la construcció d'una realitat oficial destinada a ocultar el sistema de treball forçat, repressió i extermini que funcionava fora del recorregut autoritzat.
Panh examina també l'atracció que la revolució dels Khmers rojos va exercir sobre determinats intel·lectuals occidentals. El personatge d'Alain Cariou encarna la dificultat de renunciar a una ideologia fins i tot quan les evidències contradiuen les pròpies conviccions. En aquest sentit, la seva trajectòria recupera el cas real de Malcolm Caldwell, que havia defensat el règim abans de visitar Cambodja.
Un altre tema central és la responsabilitat del periodista davant d'un sistema que intenta manipular-lo. Lise i Paul busquen constantment indicis que escapin al recorregut oficial, i el film contraposa la necessitat de documentar els fets amb els límits imposats per una dictadura que controla l'accés a la informació.
Com en gran part de l'obra de Panh, la memòria ocupa una funció essencial. El director, que va sobreviure personalment al règim dels Khmers rojos, utilitza la reconstrucció d'un episodi històric per interrogar els mecanismes que permeten negar, ocultar o transformar en propaganda un crim de masses.
Repartiment Irène Jacob — Lise Delbo, periodista. Grégoire Colin — Alain Cariou, intel·lectual simpatitzant de la revolució. Cyril Gueï — Paul Thomas, fotoperiodista. Bunhok Lim — Sung. Somaline Mao — Leng Thirith.
Estrena La primera projecció pública de Rendez-vous avec Pol Pot va tenir lloc el 16 de maig de 2024 al Palau de Festivals i Congressos de Canes, dins de la secció Cannes Première de la selecció oficial del Festival de Canes. Era el retorn de Panh a la ficció després de Un barrage contre le Pacifique (2008), adaptació de la novel·la de Marguerite Duras.
La pel·lícula es va estrenar als cinemes francesos el 5 de juny de 2024. Posteriorment va ser seleccionada per nombrosos festivals internacionals, entre els quals el Festival Internacional de Cinema de Busan, la Viennale, el Festival Internacional de Cinema de Varsòvia i el Festival Internacional de Cinema de Morelia.
Cambodja va seleccionar el film com a representant nacional per competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en la 97a edició dels Premis Oscar, tot i que no va arribar a formar part de la llista final de nominats.
Recepció crítica La crítica va destacar especialment la manera en què Panh combina el drama històric convencional amb els procediments documentals i les figures en miniatura característiques de la seva obra anterior. Siddhant Adlakha, a Variety, va considerar la pel·lícula un drama històric inquietant en què les dimensions polítiques emergeixen progressivament a través de les diferents capes de manipulació i ocultació.
Allan Hunter, de Screen International, va assenyalar que l'ús d'una estructura més pròxima al thriller podia fer la pel·lícula més accessible que alguns dels documentals anteriors de Panh, tot i que la seva exploració del genocidi cambodjà continuava sent el centre de l'obra.
Diversos crítics van remarcar igualment el contrast entre la ficció aparentment controlada i les irrupcions de material documental, que impedeixen que la reconstrucció històrica es converteixi en un simple thriller polític. Aquesta combinació situa Rendez-vous avec Pol Pot en continuïtat amb obres de Panh com S-21, la màquina de mort dels Khmers rojos i La imatge perduda, centrades en la dificultat de representar visualment els crims del règim.
Context dins l'obra de Rithy Panh