L'estació d'esquí de Llessui va ser una estació d'esquí que va estar en funcionament fins el 1987. Estava situada a poc més d'un quilòmetre del poble de Llessui, a la comarca del Pallars Sobirà.

Inaugurada l'any 1966 va estar operativa durant vint temporades i va tancar el 20 d'abril de 1987. Actualment, la major part de la infraestructura de l'estació segueix dempeus tot i que amb un clar desgast pel pas dels anys.

Història Inaugurada el 26 de desembre de 1966, aquesta estació va ser impulsada per Alfons Segalàs, membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) a través de la societat Pallars Turístic.

Durant els primers anys d'obertura l'estació va anar creixent tot i que, ja des del principi, va haver-hi dificultats per a gestionar l'estació a causa de la inestabilitat de nevades i forts vents que escombraven la neu de les pistes.

Més endavant a causa de les dificultats de gestió i problemes econòmics arrossegats al llarg dels anys, poc abans de la temporada 1983/1984 a causa de la suspensió de pagaments d'una de les empreses que formava part de la societat es van haver d'acomiadar tots els treballadors i clausurar les pistes.

Per altra banda, tot i que l'altra empresa que formava part de la societat gestora (Fons de Garantia de Dipòsits), que era propietària del 51% de la societat va decidir no obrir les pistes a l'inici d'aquella temporada tot i que hi havia una quantitat de neu considerable cosa que va obrir converses entre ajuntaments propers per a comprar l'estació i en aquell moment la Generalitat de Catalunya tampoc descartava la seva compra. Finalment, la Diputació de Lleida va acabar arribant a un acord amb la societat gestora i va pagar 5 milions de pessetes i es va fer càrrec de les pèrdues de l'estació.

Després d'un moment així l'estació estava en perill màxim i no hi havia possibilitat d'obrir la següent temporada amb la situació econòmica en la qual estava, així que un grup format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i els accionistes es van reunir per intentar salvar l'estació de Llessui conjuntament amb l'estació d'esquí d'Espot que també travessava dificultats econòmiques.

Finalment, el novembre de 1984 un grup d'empresaris del Pallars van tancar un acord de compra de l'estació per 120 milions de pessetes i l'acord de què la Diputació de Lleida arreglaria la carretera d'accés a l'estació que es trobava en males condicions.

A més a més, aquests nous propietaris van fer públiques les intencions d'invertir uns 600 milions de pessetes al llarg dels següents cinc anys per a millorar i ampliar les infraestructures i arribar a una afluència de 250.000 persones.

La temporada 1985/1986 l'estació va adoptar el nom de "Nou Llessui" i es van fer una sèrie d'inversions com l'ampliació del restaurant, la creació d'una infermeria, equip de control de pistes o l'adquisició de tres noves màquines Ratrac.

La següent temporada, la 1986/1987 es van instal·lar proteccions per al vent en diverses pistes de l'estació per a intentar solucionar el problema del vent que s'enduia la neu i es va crear una promoció conjunta entre les estacions d'esquí de Llessui i Espot en la que si compraves un forfet per a Llessui podies esquiar també a Espot.

Malauradament, aquesta última temporada va ser molt escassa en nevades, cosa que va fer que l'estació pogués obrir només un cap de setmana en tota la temporada i deixes uns resultats econòmics desastrosos, es van facturar només 10 dels 120 milions de pessetes previstos per aquella temporada. Llessui, però no va ser l'única estació que li va anar malament aquella temporada: en general totes les estacions d'esquí de la zona preveien facturar al voltant dels 1500 milions de pessetes al llarg de la temporada, però d'aquests només se'n van arribar a facturar uns 300 milions.

Finalment, després d'una temporada tan dolenta l'estació va tancar definitivament el 20 d'abril de 1987 i tot i una subvenció de 30 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya al consell comarcal del Pallars Sobirà per a la següent temporada, no es van voler utilitzar per a reobrir l'estació a causa de l'historial d'intents per a salvar l'estació en un període molt curt de temps, cosa que feia evident la inviabilitat econòmica.

L'estació +Pistes (35 Km)Numero de pistaNivellNom de la pista1🟥Poet2🟥Prat del music I3⬛Prat del music II4🟥Rocanyana II5🟥Santa Barbara6⬛Parking I7⬛Parking II8🟩Barbeta9🟩Pla del Poet10🟩Baby11🟦Carena I12🟥Rocanyana I13🟥Altars II14🟥Altars I15⬛Comella16⬛Porcallets17⬛Olla18🟦Tambori19⬛Triador20🟥Estanyesso I21🟥Estanyesso II22🟥Estanyesso III +RemuntadorsTipusNomTelecadira biplaçaEls BaixantsTeleesquíBarbetaTelebabyCarena IIITelebabyCarena IITeleesquíCarena ITeleesquíAltars IITeleesquíAltars ITeleesquíEstanyesso

Referències

Categoria:Estacions d'esquí dels Pirineus Categoria:Sort