Divertimento on “Sellinger’s Round” és una obra per a orquestra de cambra de Michael Tippett, composta entre 1953 i 1954 per encàrrec de Paul Sacher. Té una durada aproximada de setze minuts i està formada per cinc moviments, cadascun dels quals incorpora d'alguna manera una variació de la melodia tradicional anglesa Sellinger’s Round.

L'obra es va estrenar el 5 de novembre de 1954 a Zúric, interpretada pel Collegium Musicum Zürich sota la direcció de Paul Sacher, a qui està dedicada. A més de Sellinger’s Round, Tippett hi incorpora breus citacions o referències a música de William Byrd, Orlando Gibbons, Henry Purcell, Thomas Arne, John Field i Arthur Sullivan, construint així una mena de recorregut lliure per diferents períodes de la tradició musical anglesa.

Composició L'origen de l'obra es troba en les Variations on an Elizabethan Theme, una composició col·lectiva preparada el 1953 per sis compositors britànics, entre ells Tippett, Benjamin Britten i William Walton. La contribució de Tippett consistia en una variació lenta basada en Sellinger’s Round, en què combinava la melodia tradicional amb material de l'arioso inicial de Dido a Dido and Aeneas de Purcell.

Tippett va quedar prou interessat en aquell experiment per convertir-lo en el punt de partida d'una obra independent de dimensions més àmplies. Al voltant de la variació de Purcell va construir quatre moviments nous en què Sellinger’s Round es combina amb materials procedents de diversos compositors anglesos, des de Byrd i Gibbons fins a Sullivan. El resultat va ser el Divertimento on “Sellinger’s Round”, encarregat per Sacher i acabat el 1954.

La partitura va ser publicada per Schott Music amb el número d'edició ED 10307. Tippett concebí l'obra com un exercici de variació i transformació estilística més que no pas com una reconstrucció historicista: les citacions antigues apareixen integrades en el seu propi llenguatge rítmic, harmònic i contrapuntístic.

Estrena L'estrena mundial va tenir lloc el 5 de novembre de 1954 a Zúric, amb el Collegium Musicum Zürich dirigit per Paul Sacher. Sacher havia encarregat l'obra i n'era també el dedicatari, en una etapa en què col·laborava freqüentment amb compositors contemporanis europeus.

L'obra es va incorporar posteriorment al repertori britànic de cambra i ha aparegut diverses vegades als BBC Proms. La seva durada moderada, la plantilla reduïda i el caràcter contrastant dels cinc moviments han afavorit que sigui una de les obres orquestrals de Tippett més fàcilment programables.

Estructura El divertimento consta de cinc moviments:

Allegro

A Lament. Andante espressivo

Presto

Adagio

Allegro assai

Una interpretació completa dura aproximadament setze minuts.

Allegro El primer moviment presenta la melodia de Sellinger’s Round en la versió transmesa per William Byrd al Fitzwilliam Virginal Book. Tippett l'orquestra inicialment per als instruments de vent de fusta sobre un acompanyament en pizzicato de les cordes, donant al moviment un caràcter proper al d'una serenata.

Posteriorment apareix una variació del tema confiada a la trompeta, combinada amb material relacionat amb Orlando Gibbons. Aquesta superposició d'elements antics amb una escriptura moderna estableix el procediment que articula tota l'obra: Tippett conserva fragments recognoscibles del material històric, però els reorganitza dins d'una textura contrapuntística pròpia.

A Lament. Andante espressivo El segon moviment és la variació que Tippett havia escrit originalment per a les Variations on an Elizabethan Theme de 1953. La melodia de Sellinger’s Round apareix aquí en una versió lenta i en mode menor, combinada amb fragments melòdics i amb el baix de l'arioso inicial de Dido a l'òpera Dido and Aeneas de Henry Purcell.

El caràcter del moviment és elegíac i contrasta radicalment amb la lleugeresa del primer. Tippett integra els dos materials de manera que la melodia popular i la referència a Purcell no funcionen com a citacions independents, sinó com una única textura expressiva.

Presto El tercer moviment funciona com un scherzo ràpid i d'un caràcter deliberadament sarcàstic. La secció principal presenta una escriptura rítmicament molt activa, mentre que al trio reapareix una variació de Sellinger’s Round, interpretada per la trompeta en la, juntament amb una melodia de Thomas Arne.

Tippett juga aquí amb la juxtaposició de materials estilísticament diferents i amb canvis sobtats de textura i accentuació. El moviment és molt breu i concentra en poc temps gran part del dinamisme rítmic de l'obra.

Adagio El quart moviment incorpora una melodia procedent d'un nocturn de John Field, que Tippett va integrant frase per frase amb material propi. Al mateix temps, Sellinger’s Round apareix en compàs de 9/8 confiat als violoncels, de manera que les dues idees se superposen sense perdre completament la seva identitat.

La textura és més lenta i transparent que als moviments extrems i funciona com el principal episodi contemplatiu del divertimento. El tractament de la melodia de Field mostra la capacitat de Tippett per integrar una referència romàntica dins d'un llenguatge harmònic del segle XX sense convertir-la en una simple paròdia estilística.

Allegro assai El moviment final presenta Sellinger’s Round en tempo molt ràpid com un trio interpretat per flauta travessera, clarinet i fagot. Com a contrapunt, Tippett introdueix una melodia d'Arthur Sullivan, i els dos materials evolucionen simultàniament fins a la conclusió de l'obra.

El mateix Tippett assenyalava que l'estil del moviment constituïa una reverència a Ígor Stravinski, a qui considerava aleshores el principal compositor viu. El ritme accentuat, les textures seques i les combinacions instrumentals recorden especialment el neoclassicisme stravinskià, però la construcció contrapuntística i l'ús de la melodia anglesa continuen sent característics del llenguatge de Tippett.

Estil musical El Divertimento on “Sellinger’s Round” és una obra de variacions en sentit ampli. La melodia tradicional apareix, explícitament o transformada, en cadascun dels cinc moviments, mentre que les citacions de compositors anglesos de diferents èpoques funcionen com a contrapunts o punts de partida per a noves textures. Aquest procediment converteix la peça en un diàleg entre la música antiga anglesa i el llenguatge del segle XX.

La partitura també mostra trets característics del Tippett de la dècada del 1950: contrapunt dens, gran independència de les línies instrumentals, ritmes irregulars i una preferència per textures transparents en què cada instrument conserva un perfil individual. La presència de Stravinski es percep sobretot en els moviments ràpids, mentre que els episodis lents connecten amb l'interès de Tippett per la música anglesa dels segles XVII i XIX.

Instrumentació L'obra està escrita per a flauta travessera, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta, violins, violes, violoncels i contrabaixos. La plantilla reduïda —una sola fusta de cada tipus, una trompa i una trompeta, a més de les cordes— reforça el caràcter cambrístic i permet que les línies contrapuntístiques siguin especialment clares.

Discografia selecta 1995 — Neville Marriner, Academy of St Martin in the Fields: Tippett: Divertimento on “Sellinger’s Round” / Little Music for String Orchestra, EMI Classics. Enregistrat al Henry Wood Hall de Londres els dies 14, 15 i 18 de febrer de 1995. 1995 — Richard Hickox, City of London Sinfonia: Tippett: Concerto for Double String Orchestra, Chandos, CHAN 9409. 2001 — Christopher Hogwood, Kammerorchester Basel: Klassizistische Moderne, Vol. 2: Stravinsky, Tippett, Britten, Arte Nova.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1954 Categoria:Obres de Michael Tippett