El Premi Václav Havel pels Drets Humans és un guardó anual de 60.000 € que reconeix l'acció "destacada" de la societat civil en defensa dels drets humans, a Europa i més enllà. Poden ser nominades persones, organitzacions no governamentals i institucions que treballin per defensar els drets humans a qualsevol lloc del món. Nou dels tretze guanyadors fins ara estaven detinguts a causa de les seves activitats de drets humans en el moment en què van rebre el premi.
Història El premi va ser establert el 2013 per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, la Biblioteca Václav Havel i la Fundació Charta 77 i s'atorga en memòria de Václav Havel, expresident de Txecoslovàquia i de la República Txeca. Substitueix el Premi de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que es va crear el 2009 i s'atorgava cada dos anys.
El premi és un dels molts que atorguen diferents institucions del Consell d'Europa i no s'ha de confondre amb el Premi Václav Havel per a la dissidència creativa, amb el qual no té cap connexió.
L'acord sobre la creació del premi va ser signat al Palau de Czernin de Praga el 25 de març de 2013 pel president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Jean-Claude Mignon, Marta Smolíková per la Biblioteca Václav Havel i el professor František Janouch per la Fundació Charta 77. L'esdeveniment va ser presentat pel viceprimer ministre i ministre d'Afers Exteriors de la República Txeca, Karel Schwarzenberg. La meitat del premi de 60.000 € és aportada per l'Assemblea Parlamentària i l'altra meitat pel Ministeri d'Afers Exteriors txec.
Guanyadors AnyGuanyador(s)ImatgeCiutadania/esComentariSource(s)2013alt=Ales Bialiatski|111x111pxBelarúsUn activista belarús pels drets humans, i fundador de Viasna Human Rights Centre. Com que estava a presó en el moment de l'entrega del premi, va ser entregat mitjançant la seva esposa Natallia Pinchuk. Va ser posteriorment alliberat i empresonat de nou.2014alt=Anar Mammadli|100x100pxAzerbaidjanUn defensor dels drets humans d'Azerbaijan que va fundar una organització per la monitorització de les eleccions a Azerbaijan. Com que estava a presó en el moment de l'entrega del premi, va ser rebut pel seu pare Asaf. Va ser posteriorment alliberat.2015alt=Lyudmila Alexeyeva|135x135pxRússiaUn veterà defensor dels drets humans rus i durant molts anys president del Grup de Hèlsinki de Moscou.2016alt=Nadia Murad|105x105pxIraqUna activista pels drets humans yazidita i nominada al Premi Nobel de la Pau que va ser segrestada per l'ISIS al nord de l'Iraq, mantinguda en esclavitud i abusada fins que va aconseguir escapar.2017alt=Murat Arslan|100x100pxTurquiaUna figura judicial destacada a Turquia que va dirigir un òrgan independent que representava jutges i fiscals, i un ferm defensor de la independència del poder judicial al seu país. Com que era a la presó en el moment del lliurament del premi, un representant de l'òrgan de magistrats europeus MEDEL va rebre el Premi en nom seu.2018alt=Oyub Titiev|100x100pxRússiaUn defensor dels drets humans rus, cap de l'oficina de Grozni de l'organització russa de drets humans Memorial. Com que el Sr. Titiev era a la presó en el moment del lliurament del premi, Aleksandr Cherkasov, president de la Junta de Memorial, el va rebre en nom seu i els seus partidaris se'l van lliurar més tard a la presó.2019alt=Ilham Tohti|100x100pxRepública Popular de la XinaUn professor universitari i economista uigur que compleix cadena perpètua des del 2014 per càrrecs relacionats amb el separatisme.Inicijativa mladih za ljudska prava/ Nisma e të Rinjve për të Drejtat e Njeriutalt=Youth Initiative for Human Rights|100x100pxBalcansUna xarxa d'organitzacions no governamentals autònomes que reuneix joves de diferents grups ètnics dels Balcans per promoure la reconciliació.2020alt=Loujain al-Hathloul|113x113pxAràbia SauditaUna activista pels drets de les dones de l'Aràbia Saudita.2021alt=Maria Kalesnikava|145x145pxBelarúsUna líder de l'oposició i activista bielorussa. Com que actualment es troba a la presó a Bielorússia, el Premi va ser rebut en nom seu per la seva germana, Tatsiana Khomich.2022alt=Vladimir Kara-Murza|125x125pxRússiaUn activista polític, periodista, autor i cineasta rus que era a la presó a Rússia en el moment del premi. Posteriorment va ser alliberat en un intercanvi de presoners.2023102x102pxTurquiaUn defensor dels drets humans, activista de la societat civil, filantrop i empresari turc, actualment empresonat a Turquia.2024117x117pxVeneçuelaUna enginyera, activista de la societat civil i política veneçolana.2025133x133pxUcraïnaPeriodista i defensor dels drets humans. Els guanyadors del Premi de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que va precedir el Premi de Drets Humans Václav Havel van ser:
2011 – Comitè contra la Tortura (Komitet Protiv Pytok), una ONG russa, per la seva tasca d'assistència a les víctimes de greus abusos contra els drets humans a Rússia i per dur a terme investigacions independents juntament amb les investigacions oficials de l'estat, en particular a la República Txetxèna. 2009 – British Irish Human Rights Watch (ara coneguda com a Rights Watch UK), una ONG britànica, per la seva tasca de seguiment de la dimensió dels drets humans en el conflicte a Irlanda del Nord i de lluita contra la impunitat a la regió.
Procediment de nominació Al gener de cada any es publica una "convocatòria de candidats". Com a mínim cinc "patrocinadors" han de nominar candidats al Premi, abans d'una data límit anual, normalment fixada per a finals d'abril. Les nominacions es fan en línia, a través d'una pàgina del lloc web de l'Assemblea, en qualsevol de les dues llengües oficials del Consell d'Europa: l'anglès o el francès. Segons les normes del premi,http://website-pace.net/documents/10643/2019145/VHP-regulation-2016-en.pdf/139aede3-ddd5-4762-8191-46df2ee9eda1 els patrocinadors han de donar detalls de la tasca del candidat en defensa dels drets humans i proporcionar la documentació justificativa. Al setembre es preseleccionen tres candidats i la selecció final es fa a l'octubre, just abans d'una cerimònia de lliurament de premis a Estrasburg.
Jurat i lliurament de premis El premi el decideix un jurat format pel president de l'Assemblea Parlamentària i sis personalitats independents amb experiència en qüestions de drets humans. El jurat elabora una llista curta de tres nominats al setembre de cada any, abans de decidir un guanyador absolut a l'octubre. El premi es lliura en una cerimònia especial que té lloc durant la sessió plenària de tardor de l'Assemblea Parlamentària a Estrasburg. L'ex primera dama txeca, Dagmar Havlová, hi està convidada. Cada any, la Biblioteca Václav Havel organitza una conferència a Praga en honor del guanyador del premi.
Notes
Referències
Vegeu també Václav Havel Prize per a la dissidència creativa
Enllaços externs Pàgina del Premi de Drets Humans Václav Havel
Categoria:Premis de drets humans