El Castiello d'Acher, nom en aragonès, també conegut, en castellà, com a Castillo d'Acher, és un cim dels Pirineus que es troba al nord-oest de la comunitat autònoma d'Aragó.
Té una alçada de 2.384 m i forma part del Parc natural de les Valls Occidentals.
Toponímia El nom d'Acher conté l'arrel basca atxa o (h)aitz, que significa penya, i que està molt estesa en aquesta zona de l'Aragó per a designar cims escarpats, com són l'Achar d'Alano o el Mallo d'Acherito.
Geografia El cim està situat al municipi de la Val d'Echo i forma part d'un seguit de serres que separen aquesta vall de la d'Aragüés.
Es tracta d'una muntanya singular per la seva forma de fortalesa que li ha proporcionat l'apel·latiu de castell. Es troba uns 1.200 m per sobre de la Selva d'Oza, que s'estén a l'oest, i domina també la part alta de l'Aragon Subordan, a la zona denominada Guarrinza, emplaçada al nord del cim.
Les aigües de tots els seus vessants s'escolen per diversos barrancs, com són els de lo Campanil, al nord, de lo Barcal, a l'est, de la Espata, al sud, i de la Ñetera, a l'oest, tots ells afluents per l'esquerra de l'Aragon Subordan, al seu torn tributari del riu Aragó, a la conca de l'Ebre.
Vies d'accés L'accés més senzill al Castiello d'Acher es troba a la Selva d'Oza, a la qual s'hi arriba per la carretera HU-V-2131 des d'Echo. Prop del refugi de la Selva d'Oza existeix un aparcament, situat a tocar del Puen d'Oza (). Aquest pont permet creuar el riu Aragon Subordan i accedir a un camí que posteriorment es transforma en un sender i que discorre pel marge dret del barranc de la Espata, el qual creua sota una cascada a uns 1.480 m d'altitud. Es continua fins a arribar al refugi de lo Castiello d'Acher (1.740 m). Des d'aquí se segueix en direcció nord-est fins accedir a la bretxa que permet superar la muralla que envolta la muntanya (2.275 m). Des d'aquest punt cal recórrer la cresta fins al cim sud (2.347 m). Després d'un curt descens, cal enfilar els darrers metres d'ascens fins al cim, que es troba a l'extrem nord-est de la muntanya.
Una opció més difícil tècnicament, ja que implica una escalada poc difícil (PD) amb passos de segon grau, parteix de Guarrinza, on la pista de terra que la recorre creua el barranc de lo Barcal i on existeix un aparcament (). Des d'aquest cal remuntar el citat barranc pel seu costat dret fins a la collada de lo Barcal (2.053 m), al sud-est del cim. Des d'aquí es podria anar a buscar la bretxa de l'itinerari anterior, però existeix una opció més directa que consisteix en superar una xemeneia força dreta i característica per presentar un bloc encastat, la qual està emplaçada a la dreta del cim sud. Aquesta està equipada amb un cable i mena al coll que separa els cims nord i sud (2.315 m). Aquesta xemeneia s'anomena Ledormeur en honor a Georges Ledormeur, que podria haver sigut el primer en utilitzar-la en no trobar, a causa de la boira, la bretxa de la via normal.
Galeria
Referències
Categoria:Muntanyes del Pirineu aragonès Categoria:Jacetània