El Sánchez Barcáiztegui (SB) va ser un destructor de la Armada Espanyola pertanyent a la 1a sèrie de la classe Churruca que va participar en la guerra civil en el bàndol governamental. Rebia el seu nom en honor al capità de navili D. Victoriano Sánchez Barcáiztegui, nascut a Ferrol en 1826 i caigut en combat davant de Mutriku el 1875.

Historial Estant aquest vaixell fondejat al port de Barcelona i convertit momentàniament en presó, hi va estar reclòs Manuel Azaña el 1934 sota l'acusació de ser instigador de la revolució d'Astúries.

En 1935, va traslladar des de Ceuta a sa altesa Imperial, el Gran Khalifa en visita oficial a Màlaga.ABC 24 de agosto de 1935; viaje del Jalifa a Málaga

Al juliol de 1936 es trobava a Cartagena, al comandament del capità de fragata Fernando Bastarrache. En la nit del 17 es reben en la base ordres del Ministre de Marina de destacar els destructors per bloquejar els ports del Protectorat Espanyol al Marroc. A les 23:00 hores surt el vaixell, amb destinació a Melilla, on havia de reunir-se amb els destructors Lepanto i Almirante Valdés. Una vegada davant de Melilla, al matí del 19, el comandant del vaixell, al costat del del Almirante Valdés, decideixen entrar en el port i unir-se a la revolta. Una vegada amarrat el vaixell el comandant llegeix la proclama del general Franco a la tripulació. En aquest moment les dotacions del Almirante Valdés i del Sánchez Barcáiztegui forcen la sortida del port dels vaixells. Una vegada en mar obert, el comandant i oficialitat són detinguts, i pren el comandament l'alferes de navili Álvaro Calderón, dirigint-se el vaixell a Màlaga.

Va ser un dels més actius durant la contesa. El Barcáiztegui va participar en les operacions inicials en el estret després en diverses operacions al Mediterrani.

El 12 de juliol de 1937, al costat dels destructors Lepanto, Churruca, Almirante Miranda, Almirante Valdés i Gravina, van mantenir un dol artiller amb el creuer Baleares, mentre els destructors, escortaven al petrolier Campillo, en el qual tots dos bàndols, es van retirar després d'una hora de canoneig, el Baleares, després de descobrir que els seus canons, se sobreescalfaven després de 50 trets.

El 17 de setembre de 1937, mentre escortava als transports Jaime II i JJ Sister, al costat dels destructors Almirante Antequera, Gravina i Escaño, amb aquest últim avariat per un bombardeig aeri, es va enfrontar al Canarias, que va aconseguir un impacte en el Barcáiztegui.

A la batalla del Cap de Palos, en companyia dels destructors Almirante Antequera i Lepanto va disparar quatre torpedes al Baleares.

El Sánchez Barcáíztegui va ser greument afectat per un projectil explosiu el 5 de març de 1939 després d'un bombardeig per cinc trimotors Savoia-Marchetti SM.79, en el qual també van resultar danyats els destructors Alcalá Galiano i Lazaga, deixant al Sánchez Barcáiztegui inoperatiu fins al final de la guerra.

El 28 de febrer de 1947 a les dues de la tarda el vaixell, que efectuava la seva sortida per la ria de Ferrol, va causar l'enfonsament de la llanxa de MugardosABC 1 de marzo de 1947; Choque entre el destructor Baircaztegui y una lanchaABC Sevilla 2 de marzo de 1947; La colisión entre el destructor Sánchez Barcáiztegui y una lancha Generalísimo Franco que així es deia l'embarcació sinistrada, aquesta es va enfonsar ràpidament causant la mort de tretze persones, dotze d'entre elles eren dones i un home. La causa del sinistre i segons testimonis oculars, va ser deguda pel que sembla, a l'excés de velocitat del destructor; però fins a la data es desconeixen oficialment les causes de la catàstrofe que no deixa de ser rellevant.

Em 1960 va canviar el seu identificador SB pel numeral D-11

Va ser donat de baixa en 1964, venut en subhasta pública el 7 d'octubre de 1965ABC 22 de septiembre de 1965: Ministerio de Marina; Dirección de Material i posteriorment desballestat.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Buques de la Armada Española Destructores Sánchez Barcáiztegui Todoavante

Categoria:Destructors espanyols