El transport a les Illes Balears consisteix en una xarxa de carreteres, línies de ferrocarrils, aeroports i ports marítims que connecta les illes Balears entre elles i amb la península Ibèrica i altres territoris d'Europa i del món. El transport públic interurbà depèn del Govern de les Illes Balears a Mallorca i dels respectius consells insulars a Menorca, Eivissa i Formentera. Dins del Govern, les gestions relatives al transport corresponen a la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
Transport aeri miniatura|Aeroport de Menorca (2024) A les illes Balears hi ha tres aeroports comercials: l'Aeroport de Palma - Son Santjoan a Palma, l'Aeroport de Menorca a Maó i l'Aeroport d'Eivissa a Sant Josep de sa Talaia. Depenen del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible del Govern d'Espanya. A més, també hi ha les bases àeries de Son Sant Joan i Pollença, d'ús militar, situades totes dues a Mallorca, i els aeròdroms de Sant Lluís a Menorca i Son Bonet a Mallorca.
Pel que fa a la connexió aèria entre illes, a data de 2017 les companyies que hi oferien vols interilles eren Air Nostrum i Air Europa. Fins al 2025, hi havia vols directes entre Mallorca, Menorca i Eivissa; tanmateix, d'aquell any ençà, no existeix vol directe entre els aeroports comercials de Menorca i Eivissa.
Transport ferroviari miniatura|Línia 1 del Metro de Palma passant a la vora de Son Sardina (2013)
La ciutat de Palma disposa d'una sola línia de metro, la M1, que va entrar en funcionament el 25 d'abril del 2007 i connecta la plaça d'Espanya amb el Parc Bit. Tanmateix, el 2026 el Govern de Marga Prohens va anunciar que l'any 2029 preveien començar les obres de la M2, que ha d'unir l'Estació Intermodal de Palma amb l'Hospital Universitari Son Espases.
L'empresa a càrrec del transport ferroviari de Mallorca és Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), que s'ocupa tant del Metro de Palma com de les línies de tren que van fins a Sa Pobla i Manacor. Fins al 1994, aquesta competència corresponia a l'empresa pública estatal Feve.
Transport viari A les Pitiüses es van construir les primeres carreteres durant la segona meitat del segle XIX, la de Sant Antoni de Portmany i la de Sant Joan de Labritja, per a connectar la ciutat d'Eivissa amb l'oest de l'illa (i, sobretot, amb el port de Sant Antoni de Portmany) i amb l'est de l'illa, respectivament. Se'n van obrir de noves durant l'inici del segle XX, en part per la insistència del diputat Lluís Tur i Palau, concretament les carreteres de Sant Josep de sa Talaia, de Sant Miquel de Balansat, de la Savina al far de la Mola i la de Sant Josep a Sant Antoni. Finalment, la resta de millores en les vies interurbanes es van donar durant la postguerra espanyola, sobretot amb l'arribada del turisme: en aquest període es van començar a asfaltar les principals carreteres d'Eivissa i Formentera i se'n van crear d'altres que arribaven a indrets fins aleshores desconnectats, com ara la des Cubells i la de sa Cala.
Vegeu també Transport a Catalunya
Referències