Drake TR‑4C400x400px Dades tècniques Tipus Transceptor HF de vàlvules Bandes de treball 80, 40, 20, 15 i 10 metres Rang de freqüència 3,5 – 30 MHz (segons banda seleccionada) Maneres SSB (USB/LSB), CW Potència de transmissió 200 W PEP (finals 6JB6) Etapa final 2 × 6JB6 (RF) 12BY7A (driver) Sensibilitat (RX) 0,5 µV per a 10 dB S/N Alimentació 120/240 V AC (amb font externa AC‑4) Consum Recepció: 90 W Transmissió: fins a 350 W Dimensions i pes Alt 165 mm Ample 330 mm Profunditat 330 mm Pes 12 kg Informació addicional Fabricant R. L. Drake Company (Ohio, EUA) Anys de producció 1973–1978 Ús Radioaficionats (HF) Notes Evolució del TR‑4; molt apreciat per la seva estabilitat i qualitat dàudio. El Drake TR-4 és un transceptor d'alta freqüència (HF) per a radioaficionats fabricat per l'empresa nord-americana R. L. Drake Company entre 1966 i 1973. Va ser el successor del model Drake TR-3 i forma part de la sèrie d'equips modulars de Drake que van dominar el mercat nord-americà durant finals dels anys seixanta i principis dels setanta.R.L. Drake Company, TR-4 Transceiver Instruction Manual, Miamisburg (Ohio), 1968."Drake TR-4 Transceiver", QST Magazine, ARRL, vol. 51, nº 8, agosto de 1967, pp. 45–48.

El TR-4 combinava un receptor de doble conversió, un transmissor de banda lateral única i una etapa final de vàlvules capaç de lliurar fins a 200 W PEP. La seva robustesa, estabilitat i facilitat de manteniment el van convertir en un dels equips més populars de la seva època, especialment a Amèrica del Nord i Europa.R.L. Drake Company, Amateur Radio Equipment Catalog, 1972.

Disseny i característiques El Drake TR-4 empra un disseny híbrid típic de mitjans dels anys seixanta: electrònica d'estat sòlid a les etapes de baix senyal i vàlvules a l'etapa final de potència. L'equip utilitza dues vàlvules 6JB6 en configuració push‑pull, capaces de proporcionar una potència de sortida nominal de 200 W PEP a SSB i 180 W a CW .

El receptor és de doble conversió, amb un primer FI de 5,645 MHz i un segon FI de 50 kHz, la qual cosa proporciona una excel·lent selectivitat i estabilitat. El VFO intern cobreix cada banda mitjançant un sistema de vidre oscil·lador i mescladors, característic dels equips Drake de lèpoca.

L'equip cobreix les bandes de radioaficionat de 80, 40, 20, 15 i 10 metres . La banda de 160 m no estava disponible de fàbrica, encara que van existir modificacions de tercers i kits comercials.International Fox Tango Club, Technical Notes on Drake Equipment, boletín nº 12, 1971.

Etapa de potència 2 × vàlvules **6JB6** a l'etapa final. Potència típica: **200 W PEP (SSB)**, **180 W CW**. Xarxa de sortida tipus **π** per adaptació d'impedàncies entre 50 i 300 Ω.

Receptor Doble conversió. FI principal: **5,645 MHz**. FI secundària: **50 kHz**. Sensibilitat millor que **0,5 µV** per a 10 dB S/N.

Maneres d'operació **SSB (USB/LSB)** **CW**

El TR-4 no incloïa AM de fàbrica, encara que van existir modificacions no oficials.

Variants Durant la seva vida comercial es van produir diverses versions:

TR-4 — model original (1966). TR-4C — versió millorada amb més estabilitat tèrmica (1970). TR-4CW — versió optimitzada per a telegrafia amb filtre de banda estreta (1972). TR-4CW/RIT — incorpora control de recepció RIT (Receiver Incremental Tuning).

Accessoris Drake va comercialitzar una àmplia gamma d'accessoris compatibles:

TR-4 — model original (1966). TR-4C — versió millorada amb més estabilitat tèrmica (1970). TR-4CW — versió optimitzada per a telegrafia amb filtre estret (1972). TR-4CW/RIT — incorpora control de recepció RIT (Receiver Incremental Tuning).R.L. Drake Company, Amateur Radio Equipment Catalog, 1972.

AC-4 - font d'alimentació de CA. DC-4 - font d'alimentació de CC per a operació mòbil. MS-4 — altaveu extern amb compartiment per a AC-4. RV-4 — VFO remot per a operació split. L-4 i L-4B - amplificadors lineals d'1 kW. W-4 — wattímetre i càrrega fictícia.

Història i llegat El TR-4 es va convertir en un estàndard entre els radioaficionats nord-americans durant la Guerra Freda, i va ser àmpliament utilitzat en expedicions DX, estacions mòbils i concursos. El seu disseny modular i la disponibilitat de recanvis van fer que milers d'unitats segueixin operatives actualment.

La comunitat d'usuaris de Drake va mantenir durant dècades butlletins tècnics, modificacions i documentació, especialment a través del Fox Tango Club, que també cobria equips Yaesu i Drake.

Referències

Bibliografia R. L. Drake Company, TR-4 Transceiver Instruction Manual, Miamisburg (Ohio), 1968. ARRL, QST Magazine, agost de 1967. Ràdio Communications, núm. 112, 1969. International Fox Tango Club, Technical Notes on Drake Equipment, 1971. R. L. Drake Company, Amateur Radio Equipment Catalog, 1972.

Categoria:Radioafició