Dreamsnake és una novel·la de ciència-ficció del 1978 de l'escriptora estatunidenca Vonda N. McIntyre. És una ampliació de la seva noveleta del 1973 Of Mist, and Grass, and Sand, per la qual va guanyar el seu primer Premi Nebula el 1974. La història transcorre a la Terra després d'un holocaust nuclear. La protagonista, Snake, és una guaridora que utilitza serps modificades genèticament per curar malalties; una d'aquestes és una «serp de somnis» alienígena, el verí de la qual proporciona somnis agradables a les persones moribundes. La novel·la segueix Snake en la seva recerca d'una nova serp de somnis després de la mort de la que tenia.

El llibre és considerat un exemple del feminisme de la segona onada en la ciència-ficció. McIntyre va subvertir narracions convencionalment marcades pel gènere reformulant una típica aventura heroica per situar-hi una dona al centre, i va utilitzar recursos com evitar els pronoms marcats pel gènere per qüestionar les expectatives sobre la identitat de gènere dels personatges. Dreamsnake també explora diverses estructures socials i paradigmes sexuals des d'una perspectiva feminista, a més de tractar temes com la guarició i la interacció entre cultures.

La novel·la va obtenir una bona rebuda i el 1979 va guanyar el Premi Nebula a la millor novel·la, el Premi Hugo a la millor novel·la i el Premi Locus a la millor novel·la. Diversos comentaristes van destacar la fortalesa i l'autosuficiència de Snake com a protagonista. Els crítics també van elogiar l'escriptura de McIntyre i els temes del llibre. L'estudiosa Diane Wood va escriure que Dreamsnake demostrava «el potencial de la ciència-ficció per produir plaer estètic mitjançant l'experimentació amb codis lingüístics i culturals», mentre que l'escriptora Ursula K. Le Guin el va qualificar d'«un llibre com un torrent de muntanya: ràpid, net, clar, emocionant i bonic». Reproducció del comentari de Le Guin a la contracoberta del llibre.

Context i ambientació El 1971, Vonda N. McIntyre, que aleshores vivia a Seattle, va fundar el taller d'escriptura Clarion West, que va ajudar a dirigir fins al 1973. Una de les professores del taller era Ursula K. Le Guin. En una sessió del taller del 1972, un dels exercicis consistia a crear una història a partir de dues paraules escollides a l'atzar, una de relacionada amb el món pastoral i l'altra amb la tecnologia. El text de McIntyre es convertiria en el relat del 1973 Of Mist, and Grass, and Sand. Posteriorment, aquesta història es va ampliar fins a convertir-se en Dreamsnake i es va utilitzar sense canvis com a primer capítol de la novel·la, que també va incorporar dos altres textos de McIntyre, «The Broken Dome» i «The Serpent's Death», tots dos publicats el 1978. Dreamsnake, la segona novel·la de McIntyre, va ser publicada per Houghton Mifflin el 1978, amb una il·lustració de coberta de Stephen Alexander.

La història transcorre després d'un holocaust nuclear que «va destruir tothom que sabia o es preocupava pels motius pels quals havia passat». La majoria de les espècies animals s'han extingit, diverses regions del planeta són radioactives i la pols oculta el cel. La societat humana viu en allò que el periodista Sam Jordison descriu com un «tribalisme de baixa tecnologia»: el personatge d'Arevin, per exemple, no ha vist mai cap llibre. L'única excepció és la ciutat de Center, que disposa de tecnologia sofisticada i manté contacte amb altres planetes, però té una estructura rígidament jeràrquica i no permet l'entrada de forasters. La ciutat també és l'escenari de la primera novel·la de McIntyre, The Exile Waiting (1975).

La protagonista de Dreamsnake és Snake, una guaridora que utilitza verí de serp en la seva professió. Viatja acompanyada de tres serps modificades genèticament: una serp de cascavell anomenada Sand, una cobra anomenada Mist i una «serp de somnis» anomenada Grass, procedent d'un món alienígena, que alleuja el dolor dels pacients moribunds permetent-los somiar.

Sinopsi La guaridora Snake arriba al campament d'una tribu nòmada per tractar Stavin, un nen que té un tumor. Mentre la cobra Mist produeix un antídot a les glàndules del verí, deixa Grass, la seva serp de somnis, amb Stavin perquè l'ajudi a dormir. Un dels nòmades, Arevin, ajuda Snake a controlar Mist mentre la cobra pateix convulsions durant la nit, malgrat el terror que la seva gent sent per les serps. Al matí, Snake torna amb Stavin i descobreix que els pares del nen han ferit mortalment Grass perquè tenien por que li fes mal. Malgrat la seva ira, permet que Mist mossegui Stavin i li injecti el medicament que cura el tumor. El líder dels nòmades es disculpa amb Snake i Arevin li demana que es quedi amb ells, però ella explica que necessita una serp de somnis per exercir la seva professió i que ha de tornar a casa i demanar-ne una altra. Té por que els altres guaridors li prenguin les serps i l'expulsin. Quan se'n va, Arevin li demana que algun dia torni.

Snake s'atura en un oasi, on li demanen que ajudi Jesse, una dona greument ferida després de caure del cavall. La parella de Jesse, Merideth, porta Snake al campament i deixa l'equipatge de la guaridora a l'oasi. Snake descobreix que Jesse s'ha trencat la columna vertebral i ha quedat paralitzada, una lesió que no pot curar. Merideth i Alex, la tercera persona de la relació, convencen Jesse que haurien de tornar a Center, d'on és originària, amb l'esperança que els habitants d'altres planetes que hi ha allà puguin ajudar-la. Mentre passeja prop del campament, Snake veu el cadàver del cavall de Jesse i comprèn que totes dues van caure dins d'un cràter radioactiu que havia quedat després d'una guerra nuclear, on Jesse va romandre prou temps per contraure una intoxicació radioactiva mortal. Snake s'ofereix a fer que Mist la mossegui per alleujar-li el dolor; Jesse accepta i Merideth i Alex se n'acomiaden. Abans de morir d'una hemorràgia cerebral, i abans que Mist pugui mossegar-la, Jesse explica a Snake que la seva família està en deute amb ella i podria ajudar-la a aconseguir una altra serp de somnis.

Quan torna a l'oasi, Snake descobreix que algú ha regirat les seves pertinences i li ha robat els mapes i el diari. Grum, el cap d'una caravana acampada també a l'oasi, li diu que ha estat obra d'un «boig». Mentrestant, entre els nòmades, Arevin decideix anar a buscar Snake. Snake travessa el desert occidental fins a la població de Mountainside, on Gabriel, el fill de l'alcalde, li demana que curi el seu pare. Durant la seva estada, Snake convida Gabriel a dormir amb ella. Quan ell es mostra vacil·lant, descobreix que va deixar embarassada una amiga perquè li havien ensenyat incorrectament el «biocontrol», el mètode anticonceptiu practicat pels humans després de l'apocalipsi, cosa que va provocar una relació difícil amb el seu pare. Snake li diu que encara en pot aprendre i li suggereix que busqui una altra persona que l'ensenyi i aprengui mètodes eficaços quan abandoni Mountainside, tal com té intenció de fer.

Mentre comprova l'estat dels seus cavalls, Snake coneix Melissa, una noia amb la cara greument cremada que treballa com a ajudant i està sota la tutela de Ras, el responsable de l'estable, que s'atribueix la feina que fa ella. Les cicatrius fan que se senti insegura pel seu aspecte en una població on tothom sembla bell. Poc després, de camí a casa de l'alcalde, Snake és atacada per un home que suposa que és el boig. Descobreix que Ras maltracta Melissa físicament i sexualment i utilitza aquesta informació per convèncer l'alcalde que l'alliberi. Quan Snake abandona Mountainside, Melissa l'acompanya com a filla adoptiva. Snake li explica que les serps de somnis són molt poc comunes i que els guaridors no han descobert com aconseguir que es reprodueixin.

Mentrestant, Arevin arriba a la residència dels guaridors, al nord de Mountainside, però li expliquen que Snake no hi és i es dirigeix cap al sud per trobar-la. A Mountainside és detingut breument sota la sospita de ser l'home que havia atacat Snake, però posteriorment queda en llibertat.

Snake i Melissa travessen el desert oriental i arriben a Center, però, com tots els emissaris dels guaridors que les havien precedit, se'ls nega l'entrada. Poc després de tornar a les muntanyes són atacades de nou pel boig, que exigeix la serp de somnis i s'ensorra quan descobreix que és morta. Snake comprèn que és addicte al verí de les serps de somnis. L'obliga a portar-la fins a una comunitat dirigida per North, que posseeix diverses serps de somnis i els seus seguidors n'utilitzen el verí com a droga recreativa; ocasionalment, North permet que les serps mosseguin els seus seguidors com a recompensa. La comunitat viu en una «cúpula trencada», una relíquia d'una civilització anterior.

North, un albí deformat que guarda rancor a tots els guaridors, obliga Snake a entrar en una fossa gran i freda plena de serps de somnis. A l'interior, Snake descobreix que el fred intens fa madurar les serps de somnis i que es reprodueixen en grups de tres, en comptes de seguir el sistema de dos sexes propi de la Terra. La seva immunitat al verí li permet sobreviure dins la fossa i finalment aconsegueix sortir-ne emportant-se diverses serps de somnis. Mentre els sequaços de North estan en coma pels efectes del verí, troba Melissa també inconscient i escapa amb ella i les serps. A l'exterior es troba amb Arevin, que ajuda Melissa a recuperar-se, i Snake i ell es confessen els sentiments que tenen l'un per l'altra.

Temes i estructura Dreamsnake és considerada un exemple del feminisme de la segona onada en la ciència-ficció, un gènere que anteriorment s'havia dedicat en gran part a aventures masculines fins que, durant les dècades del 1960 i el 1970, un conjunt d'escriptores de ciència-ficció van començar a subvertir les narracions convencionals. McIntyre utilitza l'ambientació postapocalíptica per explorar diverses estructures socials i paradigmes sexuals des d'una perspectiva feminista. En donar un lloc destacat al desig sexual femení, analitza les relacions de gènere en les comunitats que visita Snake. Com en els llibres posteriors de McIntyre de la sèrie Starfarers, les dones ocupen nombroses posicions de lideratge.

L'arquetip del viatge de l'heroi es reescriu situant una dona com a figura central, i els obstacles que afronta exigeixen guarició i cura, en comptes de força, per superar-los. També s'inverteix el patró convencional de ficció en què un heroi és perseguit per una amant o aquesta l'espera: és Arevin qui segueix Snake, que rep el seu suport però no necessita ser rescatada. Les expectatives de gènere també se subverteixen mitjançant Merideth, de qui mai no es revela el gènere, ja que McIntyre evita completament utilitzar pronoms que el marquin, fet que crea una «construcció feminista» que suggereix que el caràcter i les capacitats d'una persona són més importants que el seu gènere. Sovint els personatges es presenten inicialment a través de la seva professió i només posteriorment es revela de manera casual que són dones, cosa que pot subvertir les expectatives dels lectors.