Terra Nova: Strike Force Centauri és un videojoc de trets tàctic en primera persona desenvolupat i publicat per Looking Glass Technologies. Es va publicar el 1996 per a MS-DOS. Ambientat en una representació de ciència-ficció del segle XXIV, el joc segueix una facció d'humans que colonitza el sistema estel·lar d'Alpha Centauri per fugir de l'Hegemonia, un govern terrestre totalitari. El jugador assumeix el paper de Nikola ap Io, líder d'una unitat militar d'Alpha Centauri, i participa en missions contra pirates i l'Hegemonia.
Terra Nova ha estat citat com un dels primers videojocs centrats en un esquadró amb gràfics tridimensionals (3D); el jugador acostuma a estar acompanyat de companys d'equip controlats per intel·ligència artificial als quals pot donar ordres tàctiques. Concebut per Looking Glass després de completar el seu primer videojoc, Ultima Underworld: The Stygian Abyss, Terra Nova va tenir un procés de desenvolupament llarg i problemàtic, en part a causa de la producció de les escenes cinematogràfiques amb vídeo de moviment complet. El motor TED del joc permet representar entorns tridimensionals exteriors, simular física i utilitzar animació procedimental.
La rebuda crítica de Terra Nova va ser molt positiva. Els crítics en van elogiar els elements tàctics i diverses publicacions el van comparar amb MechWarrior 2: 31st Century Combat (1995). Els gràfics van obtenir opinions més diverses i nombrosos crítics van destacar els elevats requisits de sistema. Malgrat l'aclamació crítica i unes vendes superiors a les 100.000 unitats, el joc no va recuperar els costos de desenvolupament. Estava concebut com la primera entrega d'una sèrie, però l'empresa va cancel·lar els plans per a una seqüela.
Sistema de joc Com a videojoc de trets tàctic en primera persona, Terra Nova se centra en el combat i es juga des de la perspectiva del personatge en un entorn gràfic tridimensional (3D). El protagonista porta una armadura de combat motoritzada (PBA, de l'anglès Powered Battle Armor) equipada amb un sistema de fixació de blancs, propulsors de salt que permeten volar durant períodes breus, visió infraroja i ampliada i un escut energètic recarregable que protegeix dels atacs. El jugador utilitza un cursor de ratolí que es pot moure lliurement per apuntar les armes i manipular la interfície de visualització frontal (HUD).
Com en l'anterior videojoc de Looking Glass Technologies, System Shock, el HUD conté tres «pantalles multifunció» (MFD). Es poden configurar per mostrar informació tàctica, com els menús d'ordres de l'esquadró, mapes i estadístiques de les armes.
Normalment, el jugador va acompanyat de fins a tres companys d'esquadró controlats per intel·ligència artificial, als quals pot donar ordres tàctiques com mantenir una posició, posar-se a cobert o carregar contra els enemics. Els companys poden rebre ordres en grup o individualment; per exemple, es pot utilitzar una meitat de l'esquadró per distreure els enemics mentre l'altra ataca un objectiu. Cada membre està especialitzat en armes, reconeixement, reparacions, demolicions o electrònica. Als especialistes de les quatre darreres categories se'ls poden donar ordres específiques, com reparar l'armadura d'un company o col·locar càrregues explosives. Durant les missions, els membres de l'esquadró comuniquen per ràdio els enemics que detecten i valoracions sobre la situació.
El joc consta de 37 missions. Cadascuna comença amb una sessió informativa que explica aspectes com els objectius, la mida de l'esquadró i els enemics. Els objectius van des de rescats i assalts fins a missions de reconeixement fotogràfic. El «Random Scenario Builder» permet crear missions addicionals, el contingut de les quals pot seleccionar el jugador. Abans d'iniciar una missió, el jugador equipa el protagonista i la resta de l'esquadró amb armadures PBA i material.
Hi ha tres tipus de PBA —exploració, estàndard i pesada— amb característiques diferents; per exemple, l'armadura d'exploració és ràpida i lleugera, mentre que la pesada és lenta però potent. Cadascuna es pot equipar amb armes i una «funció auxiliar de l'armadura» (ASF), que pot proporcionar des d'una potència superior per als propulsors de salt fins a torretes automàtiques desplegables. Al començament només hi ha disponible una quantitat reduïda d'equipament, però se'n desbloqueja més a mesura que avança el joc. Entre missions, el jugador pot llegir correus electrònics, notícies i arxius militars, així com consultar una «biblioteca» amb informació sobre l'univers del joc.
Argument Ambientació i personatges Terra Nova transcorre en una representació de ciència-ficció de l'any 2327, al sistema estel·lar d'Alpha Centauri. Entre les primeres fonts d'inspiració de l'ambientació hi havia les novel·les Starship Troopers i The Forever War, i PC Gamer UK la va comparar amb la de la pel·lícula d'acció Aliens (1986).
Més de dos-cents anys abans del començament del joc, la Terra és absorbida per un govern mundial anomenat Hegemonia, la filosofia «publicanista» del qual va ser resumida per PC Zone com «comunisme sense les restriccions econòmiques». L'Hegemonia annexiona les colònies de tot el sistema solar, però els habitants dels satèl·lits de Júpiter arriben a un acord que els permet traslladar-se a Alpha Centauri, on colonitzen els planetes NewHope, semblant a la Terra, i Thatcher, de clima gèlid.
Els colons es divideixen en dotze «clans», cadascun dels quals disposa d'una «força d'intervenció» militar per defensar-se dels bandits, i creen el Consell de Centauri per governar el sistema. També s'estableixen relacions comercials amb l'Hegemonia. Quan comença el joc, l'augment de l'activitat pirata provoca la formació d'una força d'intervenció d'elit anomenada Strike Force Centauri.
El protagonista és Nikola ap Io, cap d'un dels esquadrons de Strike Force Centauri. El seu germà gran, Brandt ap Io, és un dels seus subordinats i tots dos mantenen una relació d'hostilitat mútua.
Altres membres de l'esquadró són Sarah Walker, filla d'un membre del Consell de Centauri; Ernest Schuyler, conegut pel seu sentit de l'humor; i Simon Ashford, de caràcter franc i abrasiu. Cada personatge va rebre una personalitat pròpia amb l'objectiu que el jugador establís vincles amb els membres de l'esquadró.
El comandant Arlen MacPherson dirigeix el conjunt de Strike Force Centauri i manté contactes habituals amb Creon Pentheus, ambaixador de l'Hegemonia. Entre algunes missions apareixen escenes cinematogràfiques d'acció real en vídeo de moviment complet que mostren les interaccions entre els personatges.
Història Al començament del joc, uns pirates roben un carregament de «granades Petrovsk» altament destructives. Durant una missió de reconeixement, Nikola localitza les granades en una base pirata fortament defensada, i l'esquadró les recupera mentre són transportades cap a una nau. Privada de les granades, la base és assaltada per Strike Force Centauri, que hi descobreix equipament de l'Hegemonia. Quan MacPherson exigeix explicacions a Pentheus, aquest nega qualsevol implicació.
Posteriorment es troben proves de les intencions de l'Hegemonia en una base de contrabandistes de Thatcher i Pentheus declara la guerra a les colònies de Centauri. Sabent que els pirates estan finançats per l'Hegemonia, MacPherson sospita que una filtració d'informació anterior havia estat obra d'un espia infiltrat a Strike Force Centauri. Nikola interroga Brandt, que reacciona indignat.
Després d'una sèrie de missions contra l'Hegemonia, l'aeronau de Nikola cau en una emboscada i és abatuda, i Pentheus el captura. Durant el captiveri, li revela que un traïdor dins de Strike Force Centauri és responsable de l'emboscada. L'esquadró aconsegueix rescatar Nikola, però Schuyler mor durant l'assalt. Durant el funeral, Ashford acusa Nikola de ser el traïdor.
Poc després es descobreix que MacPherson està sent enverinat. Nikola sospita de Brandt a causa de les seves desaparicions recents, però acaba demostrant-se que s'equivoca. Després de la mort de MacPherson, Sarah Walker el substitueix com a comandant de Strike Force Centauri.
Walker envia Nikola, disfressat de pirata, en una missió d'espionatge per descobrir la identitat del traïdor. Nikola troba informació que incrimina Ashford. Quan s'hi enfronta, aquest presumeix dels seus actes i es llança voluntàriament al buit des d'una badia d'atracament.
La guerra continua fins que l'Hegemonia es veu obligada a concentrar les forces restants en una base de Thatcher. Strike Force Centauri destrueix les instal·lacions fent detonar un dipòsit de combustible altament explosiu a l'interior. Després de la derrota, l'Hegemonia nega qualsevol implicació en la guerra, declara Pentheus agent rebel i nomena un nou ambaixador al sistema. Malgrat la indignació que provoca l'anunci, els membres de Strike Force Centauri celebren la victòria al final del joc.
Desenvolupament Terra Nova es va concebre el 1992, aproximadament quan Looking Glass Technologies acabava el seu primer videojoc, Ultima Underworld: The Stygian Abyss. El cofundador de l'empresa Paul Neurath va redactar un document de disseny per a un joc tàctic d'esquadrons ambientat en un univers de ciència-ficció i va ajudar l'equip a iniciar-ne el desenvolupament. L'artista Robb Waters en va crear l'art conceptual.
Originalment es titulava Freefall, en referència a la manera com els soldats entraven en combat saltant des d'aeronaus. Inicialment, el desenvolupament estava dirigit per un programador acabat de contractar que imaginava el joc com una simulació exacta en què tots els elements fossin tan realistes com fos possible. El programador Dan Schmidt va crear la intel·ligència artificial i va intentar que els companys d'esquadró seguissin les ordres de manera intel·ligent i ajudessin activament el jugador, en comptes de limitar-se a «no posar-se pel mig».
Schmidt va contractar Eric Brosius i Terri Brosius, aleshores membres del grup Tribe, perquè componguessin la música, que el Boston Herald va descriure com de «regust orquestral». Igual que amb Flight Unlimited (1995), Looking Glass Technologies va publicar Terra Nova per compte propi.
La producció va començar paral·lelament al segon projecte de l'empresa, Ultima Underworld II: Labyrinth of Worlds, i va continuar després que aquest es publiqués el 1993. El desenvolupament de Terra Nova es va allargar també durant la producció de System Shock (1994) i Flight Unlimited. El joc va patir nombrosos ajornaments, que Schmidt va atribuir posteriorment a l'absència d'una data límit fixa. Segons ell, l'equip intentava mantenir la mateixa filosofia dels projectes anteriors de l'empresa: «desenvoluparíem els sistemes i el joc en sortiria».
Tanmateix, les prioritats de desenvolupament canviaven contínuament i el programador que dirigia el projecte va abandonar l'empresa després d'uns quants anys. Schmidt va explicar que, després de la seva marxa, «ja no quedava ningú entusiasmat amb la idea de crear aquesta simulació tan [realista]». Tot i les greus dificultats per aconseguir-ho, l'equip va continuar treballant d'acord amb aquella concepció. Schmidt va dir que en aquell moment el futur del joc era incert i que va heretar el càrrec de programador principal simplement perquè algú l'havia d'ocupar; més tard també va passar a dirigir el projecte.
El gener del 1995, Looking Glass va mostrar Terra Nova i Flight Unlimited al Consumer Electronics Show d'hivern sota l'etiqueta comercial «Immersive Reality».