Seven Kingdoms és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Trevor Chan d'Enlight Software i publicat per Interactive Magic. Es va publicar per a Microsoft Windows el 30 de novembre de 1997. El joc permet competir contra fins a sis regnes rivals i guanyar mitjançant la guerra, l'espionatge, la diplomàcia, el comerç o la compra directa dels regnes adversaris.

El joc es va reeditar el 1998 amb el títol Seven Kingdoms: Ancient Adversaries, una versió ampliada que incorporava noves cultures, una nova màquina de guerra i altres continguts afegits mitjançant un pedaç gratuït. La sèrie va continuar amb Seven Kingdoms II: The Fryhtan Wars i, més endavant, amb Seven Kingdoms: Conquest.

El 2026, Júlia Rossell Saldaña va publicar una traducció catalana no oficial del joc.

Jugabilitat Seven Kingdoms s'aparta del model més habitual dels jocs d'estratègia en temps real de la dècada del 1990, basat sobretot a reunir recursos, construir una base, crear un exèrcit i atacar l'enemic. Tot i que conserva combat en temps real i construcció d'edificis, el seu model econòmic i diplomàtic s'assembla més al d'un joc d'estratègia per torns que no pas al d'altres títols contemporanis com Command & Conquer, Warcraft II: Tides of Darkness, StarCraft o Age of Empires.

El jugador governa un regne i ha de gestionar pobles, fortaleses, mines, fàbriques, mercats, torres de ciència, espies, soldats, generals i rutes comercials. A diferència d'altres jocs d'estratègia, la població civil és una part central de l'economia. Els habitants dels pobles poden treballar en mines i fàbriques, pagar impostos, unir-se a l'exèrcit o rebel·lar-se si la lleialtat cau massa.

La població està dividida en diverses nacionalitats o cultures. En el joc original, el jugador pot triar entre grecs, perses, víkings, normands, maies, xinesos i japonesos. Cada cultura té unitats, avantatges, estils de combat i una deïtat o ésser superior propi que pot ser invocat en determinades condicions.

El sistema econòmic es basa en la producció, la transformació i el comerç. Les mines extreuen matèries primeres, les fàbriques les converteixen en productes manufacturats i els mercats permeten vendre aquests productes a la població o comerciar amb altres regnes. Les caravanes poden connectar mercats i crear rutes comercials, cosa que converteix l'economia en una eina tan important com la força militar.

La diplomàcia té un paper destacat. Els regnes poden declarar la guerra, proposar aliances, pactes d'amistat o acords comercials, oferir tributs, comprar menjar, intercanviar tecnologies o demanar ajuda. Cada regne té també una reputació, i declarar la guerra a un regne amb bona reputació pot perjudicar la lleialtat interna del jugador i fer-lo més vulnerable a revoltes o suborns.

L'espionatge és una de les mecàniques més característiques del joc. El jugador pot entrenar espies, infiltrar-los en regnes enemics, fer-los ascendir dins de la jerarquia rival, robar informació, subornar unitats, sabotejar edificis o capturar estructures des de dins. Alhora, també ha de detectar i neutralitzar espies enemics dins del seu propi regne.

Les posades permeten contractar mercenaris, generals, espies i treballadors d'altres cultures. Això pot ser útil tant per reforçar l'exèrcit com per infiltrar-se més fàcilment en un poble d'una cultura concreta, ja que els habitants tenen més tendència a acceptar líders i comandants de la seva pròpia nacionalitat.

A més dels regnes humans, el joc inclou els Fryhtans, criatures fictícies que acumulen tresors i custodien pergamins de poder. Aquests pergamins permeten invocar éssers superiors associats a les diferents cultures. Els Fryhtans poden atacar els regnes humans i actuen com una amenaça independent dins de la partida.

La victòria es pot aconseguir de diverses maneres. El jugador pot derrotar els altres regnes militarment, fer-los caure mitjançant espies, comprar-los amb diners o sobreviure prou temps i assolir una posició dominant gràcies a la diplomàcia i l'economia. Aquesta flexibilitat va ser un dels trets més comentats del joc en la seva recepció crítica.

Ancient Adversaries Seven Kingdoms: Ancient Adversaries és una versió ampliada de Seven Kingdoms publicada el 8 de juny de 1998. Inclou el contingut d'un pedaç gratuït que afegia tres noves cultures —egipcis, mogols i zulus— i una nova màquina de guerra, l'Unicorn.

Aquesta versió és la que s'ha reeditat posteriorment en plataformes digitals modernes. A Steam, Seven Kingdoms: Ancient Adversaries es presenta com una versió actualitzada i reeditada del joc original de 1997, amb el mateix nucli de jugabilitat basat en comerç, diplomàcia, espionatge i conquesta.

Llançament i codi font Seven Kingdoms es va publicar per a Windows el 30 de novembre de 1997. L'expansió i reedició Ancient Adversaries es va publicar el 1998.

El 2009, Enlight va alliberar el codi font de Seven Kingdoms: Ancient Adversaries sota la Llicència Pública General GNU. Aquest alliberament va permetre portar el joc a sistemes moderns i mantenir-ne una versió lliure. El 19 de gener de 2012 es va publicar una versió per a Linux.

Rebuda Seven Kingdoms va rebre crítiques favorables. Segons GameRankings, el joc va obtenir una acollida positiva, tot i que algunes dades agregades incloïen també ressenyes de la seva seqüela.

En el moment del llançament, el joc va quedar comercialment eclipsat per altres títols d'estratègia en temps real publicats en la mateixa època, com Age of Empires, Total Annihilation i Dark Reign: The Future of War. Diversos comentaristes van atribuir-ne la recepció comercial discreta a la forta competència, a una campanya publicitària poc destacada i a uns gràfics menys vistosos que els d'altres jocs contemporanis.

Malgrat això, el joc va desenvolupar una base d'aficionats fidel. Als Estats Units havia venut unes 35.000 unitats el novembre de 1999, i les vendes globals de Seven Kingdoms, la seva expansió i la seva seqüela havien superat les 200.000 unitats l'any 2000.

Seven Kingdoms va ser finalista al premi de millor joc d'estratègia de 1997 de GameSpot, que finalment va guanyar Total Annihilation. Els editors de GameSpot van escriure que, malgrat la forta competència, Seven Kingdoms era un producte inventiu i agradable destinat a ser recordat. El mateix mitjà li va concedir el premi de «millor joc que ningú va jugar».

En una retrospectiva del 1999, Computer Games Strategy Plus el va situar com a finalista en la seva llista de deu jocs essencials d'estratègia en temps real. La revista en va destacar especialment la fase de desenvolupament econòmic i comercial, tot i considerar que el combat era menys destacable.

Seven Kingdoms: Ancient Adversaries també va rebre crítiques favorables segons GameRankings.

Referències

Categoria:Videojocs del 1997 Categoria:Videojocs d'estratègia Categoria:Videojocs d'estratègia en temps real Categoria:Videojocs per a Windows Categoria:Videojocs per a Linux Categoria:Videojocs en català