Les relacions entre Espanya i el Marroc o relacions hispanomarroquines són les relacions entre el Regne d'Espanya i el Regne del Marroc, dos estats geogràficament pròxims amb una frontera fonamentalment marítima i aèria, però on les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla, així com el penyal de Vélez de la Gomera, comparteixen frontera terrestre amb el Marroc.
Migració entre tots dos països Immigració de marroquins a Espanya
La comunitat marroquina és la comunitat estrangera més nombrosa d'Espanya. Segons xifres de 2021 de l'INE, 930.221 marroquins resideixen a Espanya.https://epa.com.es/padron/marroquies-en-espana/ A més d'immigrants legals, hi ha un nombre notable d'immigrants il·legals, el màxim dels quals es va aconseguir el 2003, amb més d'un 25% d'empadronats sense residència legal a Espanya.
El col·lectiu immigrant a Espanya és de difícil integració i té una problemàtica específica, la qual cosa ocasiona que la immigració marroquina s'estudii de manera aïllada respecte a la de la resta de nacionalitats. Els motius que endarrereixen la seva assimilació són culturals, religiosos i socials, especialment relacionats amb els drets civils en general, com la llibertat d'expressió, i amb els drets de les dones i dels homosexuals en particular.
Immigració d'espanyols al Marroc L'únic període d'emigració al Marroc fora de l'època del Protectorat espanyol del Marroc va tenir lloc durant la crisi econòmica de 2008, quan 5.000 espanyols es van traslladar temporalment al Marroc.
Temes recurrents en els conflictes diplomàtics entre tots dos països miniatura|249x249px|Vista de la Tanca de Ceuta, frontera comuna entre tots dos països i lloc de pas de milers de persones, a més de ser un punt de gran pressió migratòria. Temes recurrents en les relacions diplomàtiques durant el i entre tots dos països són:
La sobirania de les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla, Canàries i Places de Sobirania, les quals el Marroc reclama. L'incident més greu fins a la data va ocórrer el 17 de maig de 2021 amb l'allau de 5.000 marroquins a Ceuta. Amb anterioritat, Espanya va haver de respondre a l'ocupació de Perejil (2002) i el penyal de Vélez de la Gomera (2012). El 2020 el primer ministre marroquí Saadeddine Othmani va afirmar públicament que les ciutats autònomes eren marroquines.A més, en el pla polític el Marroc ha captat per a la seva causa expansionista del Gran Marroc l'exministra socialista María Antonia Trujillo. L'agost de 2023 va transcendir que el mapa oficial del Marroc no reflectia la frontera espanyola a Ceuta i Melilla.
La independència del Sàhara Occidental: el 14 de març de 2022 Pedro Sánchez va enviar una carta a Mohamed VI donant suport a la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, canviant la posició tradicional d'Espanya respecte a l'estatus d'aquest territori.L'antic Sàhara Espanyol va ser envaït pel Marroc el 1975 i, després de l'Acord de Madrid que va facilitar l'administració del Marroc sobre el territori, Espanya havia donat suport a la via proposada per la ONU del referèndum d'autodeterminació. Al desembre de 2022 es va destapar l'escàndol de corrupció del Marroc al Parlament Europeu.
Acords comercials entre tots dos països. La Unió Europea manté un acord de pesca per a la flota espanyola en els caladors marroquins com el banc canario-saharià, entre d'altres. El Marroc, a canvi, exigeix una sèrie de condicions com el pagament d'una tarifa o la inclusió de marroquins a la flota estrangera.
miniatura|Mapa de les rutes d'emigració il·legal des de l'Àfrica a través del Marroc amb destí a Europa, amb punt d'entrada a Espanya a través de la Mediterrània i les Canàries. La immigració il·legal: les rutes de la immigració il·legal des de l'Àfrica francòfona cap a Europa travessen el Marroc. Els punts d'entrada són per via marítima cap a les Canàries des de Tarfaya, Tan-Tan o El Aaiún, i cap a les costes andaluses des de llocs clau com Tànger o Nador al nord del Marroc. La via terrestre la constitueixen Ceuta i Melilla.L'arribada sense precedents d'immigrants il·legals a la UE, sobretot després de 2015, ha posat de manifest les manques en les polítiques sobre fronteres i immigració de la Unió Europea i la utilització de la immigració il·legal com a argument de negociació política com l'allau de 5.000 persones a Ceuta del 17 de maig de 2021 o l'arribada anual de més de 15.000 immigrants il·legals anuals a les Canàries des de 2020.A canvi Espanya i la Unió Europea ofereixen importants beneficis i suport polític al regne alauita.
Història Conquesta marroquina de La Mamora (1681) Conquesta marroquina de Laraix (1689) pel setge de Laraix
alt=Tractat de Mequinès (1799)|miniatura|Tractat de Mequinès (1799) entre Carles IV i Mulai Sulayman.
i miniatura|Recepció de l'ambaixada marroquina. Guerra d'Àfrica, 1860.
Protectorat espanyol del Marroc (1912-1956) miniatura|En rosat l'àrea del protectorat espanyol al Marroc, en verd el protectorat francès.
El 1912 el Govern i el Marroc acorden establir un protectorat al Marroc; en dues zones de seguretat dels seus territoris: al nord envoltant les ciutats de Ceuta i Melilla, en una franja que penetrava des de la costa mediterrània ocupant ciutats importants com Tetuan, i al sud una altra franja protegia l'accés a la llavors província del Sàhara Occidental. La població autòctona no va estar conforme amb aquest tractat signat pel seu propi Govern i el 1913 s'aixeca una rebel·lió contra les tropes espanyoles que donaven compliment al Tractat de 1912, dirigida per Abd el-Krim. Els revoltats rifenys van infligir una dura derrota a les Forces Armades en l'anomenat desastre d'Annual, al juliol de 1921. Amb Melilla assetjada per rebels enemics, el Govern es veu abocat a una gran crisi que desembocaria en un cop d'Estat i en la dictadura de Primo de Rivera. No seria fins al 1925 quan unes maniobres conjuntes entre les Forces Armades i l'exercit francès a Alhucemas aconsegueixen pacificar definitivament la regió.
El Govern de la II República Espanyola, després d'instaurar-se, va mantenir la normalitat al protectorat. Si bé els ciutadans marroquins van exigir igualtat de tracte amb els ciutadans espanyols, el Govern només va concedir la nacionalitat als marroquins jueus i pren Ifni el 1934, en compliment del Tractat de Wad-Ras de 1860. En aquell moment Espanya tenia desplegats al Marroc 34.000 soldats, incloent natius. Una força que serà clau en el cop d'Estat de 1936, ja que va ser la primera a donar suport al cop de Francisco Franco. Després del desembarcament aliat al Marroc durant la Segona Guerra Mundial, apareixen partits polítics reclamant la independència del Marroc. França reconeix la independència del Marroc el 1956. Per evitar mals majors, el Govern i el Marroc signen el 7 d'abril de 1956 un tractat anàleg, pel qual es declara nul i sense efecte el protectorat espanyol sobre el país.
Independència del Marroc 1956 i guerra d'Ifni 1957
Espanya va reconèixer la independència del Marroc el 7 d'abril de 1956. Després de nombrosos incidents, el dictador Francisco Franco convidava a Mohammed V a Madrid per acordar el període de transició que seguiria a la fi de l'administració protectora d'Espanya. L'acord va ser molt dolent per a Espanya: es reconeixia la independència del regne alauita sense cap mena de garantia i assegurant la sobirania de les places de sobirania però sense cap concreció territorial.
Les pressions nacionalistes no van acabar i les tropes marroquines ataquen la ciutat espanyola de Sidi Ifni. Les tropes espanyoles són assetjades, i després d'una guerra amb 300 morts mai declarada i gairebé sense cobertura periodística, el Govern ordena arriar la bandera a Ifni el 30 de juny de 1969, sent ocupada immediatament la ciutat per l'exercit marroquí.
Invasió del Sàhara Espanyolː Marxa verda 1975 miniatura|Revers d'un bitllet de 100 dirhams que commemora la Marxa Verda.
A mitjans dels anys 70, amb una enorme pressió pel govern marroquí, amb un govern com l'espanyol aïllat a escala internacional, el Marroc reclama la sobirania sobre el Sàhara Espanyol. Espanya, que a més veia com a Portugal es produïa la revolució dels clavells, va anunciar el 1974 que es faria un referèndum d'independència per al primer semestre de 1975. En aquest moment, l'exercit espanyol al Sàhara va fer front a l'amenaça o guerra no declarada de les Forces Armades del Regne del Marroc a la frontera nord del Sàhara. En aquest context, el 24 de juny de 1975 van morir cinc militars espanyols del Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulsada XII per l'explosió d'una mina antitanc. Amb Franco moribund el govern marroquí convoca una marxa de civils cap al Sàhara Occidental per ocupar-lo. El 6 de novembre de 1975, 50.000 civils van entrar a la província. El Marroc va comptar amb el suport dels Estats Units i França que es van posicionar així en contra d'Algèria i del Front Polisari, aliats de la Unió Soviètica. Finalment Espanya, el Marroc i Mauritània signen els Acords Tripartits de Madrid pels quals Espanya renuncia al domini sobre el territori saharaui. La ONU mai ha reconegut els acords ni la sobirania del Marroc sobre el Sàhara, i fins al dia d'avui el Marroc no reconeix la sobirania del Sàhara.
Últim terç del
miniatura|230x230px|Pavelló del Marroc a la Exposició Universal de Sevilla de 1992 El 17 de gener de 1980 el destructor Almirante Ferrandiz va rebre trets d'advertència a proa d'un caça Mirage de les Forces Armades del Regne del Marroc mentre assistia a un pesquer espanyol al banc canari saharaui.
El 1988 es fotografia per primera vegada una patera amb immigrants procedent del Marroc a la platja de Los Lances, a Tarifa. Seria la primera vegada que es transmet la notícia d'una patera arribant a l'Estret. El 1991 es signa entre tots dos països el Tractat d'amistat, bona veïnatge i cooperació, un marc per a la col·laboració econòmica entre tots dos països. Aquest tractat a més obliga a les parts a celebrar reunions d'alt nivell amb una periodicitat anual. El 1995 tots dos països, conjuntament amb la Unió Europea i altres països del Magreb posen en marxa l'anomenat "Procés de Barcelona", l'inici de l'Associació Euromediterrània.
El 1996 s'inicia el reforçament de la Tanca de Ceuta. El 1998 s'inicien també les obres de la Tanca de Melilla, un mur reforçat per evitar el pas de migrants cap a la ciutat autònoma.
miniatura|230x230px|Vista de l'illot de Perejil des del continent. Al Marroc se l'anomena l'illa de Layla. El 11 de juliol de 2002 es va iniciar l'Incident de l'illa Perejil. Membres de l'Armada reial marroquina van ocupar la deshabitada Illa Perejil, un promontori situat a la costa nord-africana. Sis dies després el govern espanyol va iniciar la "Operació Romeo-Sierra" i 28 membres del Grup d'Operacions Especials de l'Armada Espanyola van prendre el control de l'illot capturant els sis cadets marroquins presents, que no van oferir resistència. La relació diplomàtica després de la crisi de Perejil no va ser restaurada fins al gener de 2003. Aquell mes de juliol, el Marroc es va queixar de la manca de neutralitat en tractar el conflicte del Sàhara Occidental quan va prendre seient al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a més a l'octubre Espanya va suspendre les vendes d'armes al Marroc a causa de la crisi de l'illot del Perejil.
Dins de la cadena d'atemptats terroristes de Casablanca de 2003 moren 45 persones entre les quals es comptaven 5 espanyols, 4 a l'atemptat al club social Casa España.