La fòvea submandibular, denominada preferentment fosseta submandibular en la terminologia anatòmica catalana, és una depressió de la cara medial o lingual del cos de la mandíbula, situada per sota de la porció posterior de la línia milohioidal i principalment a la regió de les molars inferiors. La nomenclatura anatòmica internacional li assigna el terme llatí fovea submandibularis; també es coneix com a fossa submandibular, mentre que les formes amb submaxil·lar pertanyen a una terminologia històrica.TERMCAT, Centre de Terminologia. «fosseta submandibular». Diccionari d'anatomia. Consulta: 31 juliol 2026.Federative Committee on Anatomical Terminology. «A02.1.15.015 — Fovea submandibularis». Terminologia Anatomica. International Federation of Associations of Anatomists. Consulta: 31 juliol 2026.
La depressió es relaciona amb una part de la glàndula submandibular, però no és una cavitat tancada ni conté tota la glàndula. És un relleu ossi normal, de límits graduals i profunditat variable. En estudis d'imatge dental, el nom també s'empra per designar la concavitat lingual de la mandíbula posterior corresponent a aquesta regió. Aquesta accepció radiomorfomètrica és més operativa que la descripció osteològica clàssica i explica que les mesures publicades no siguin directament comparables entre estudis.Harazono, Yosuke. «Anatomy and Variations of the Submandibular Fossa». A: Iwanaga, Joe; Tubbs, R. Shane (eds.). Anatomical Variations in Clinical Dentistry. Cham: Springer, 2019, p. 137–146. DOI: 10.1007/978-3-319-97961-8_13. ISBN 978-3-319-97960-1.
Terminologia El terme normalitzat en català és fosseta submandibular, equivalent a l'anglès submandibular fossa i al llatí fovea submandibularis. L'ús de fòvea en català és comprensible per proximitat amb la forma llatina i apareix en fonts i traduccions anatòmiques, però no és la forma principal recollida pel Diccionari d'anatomia del TERMCAT. Fossa submandibular és igualment freqüent en la bibliografia clínica i radiològica.
La denominació submaxil·lar o submaxillary, present en obres històriques i en algunes il·lustracions anatòmiques, reflecteix l'antic ús de maxil·lar inferior per a la mandíbula. La terminologia moderna prefereix mandibular per evitar confondre aquesta estructura amb el maxil·lar superior.Standring, Susan; Tubbs, R. Shane (eds.). Gray's Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice. 43a ed. Elsevier, 2025. ISBN 978-0-443-12478-5.
Anatomia descriptiva Localització i relleu ossi La fòvea ocupa una part de la superfície lingual del cos mandibular posterior. Se situa inferiorment a la línia milohioidal, una cresta obliqua que dona inserció al múscul milohioidal. En termes generals, és més evident a l'àrea molar, especialment prop del segon i el tercer molar, encara que l'extensió anterior i posterior varia entre individus. No té una vora completa comparable a la d'un forat o una cavitat: la concavitat es continua gradualment amb la resta de la cortical lingual i pot ser poc marcada en algunes mandíbules.
La línia milohioidal constitueix la referència superior principal. Per sota, la depressió s'aproxima al marge inferior del cos mandibular; posteriorment, s'acosta a la regió de l'angle i a la base de la branca mandibular. Aquests límits són descriptius i no sempre es poden identificar com a marges nítids, especialment en imatges seccionals. La forma de la superfície lingual depèn també del contorn de la cresta alveolar, de la posició del conducte mandibular i del gruix de les corticals bucal i lingual.Özeren Keşkek, Cansu; Aytuğar, Emine. «Factors influencing submandibular fossa visibility on panoramic images: a comparative CBCT study». BMC Oral Health, 24, 1556, 2024. DOI: 10.1186/s12903-024-05364-6.
En una mandíbula seca, la fòvea es reconeix com una àrea deprimida més que no pas com una estructura amb forma constant. En els estudis de tomografia, la profunditat sol calcular-se traçant una línia entre els punts linguals més prominents superior i inferior i mesurant la distància perpendicular fins al punt més profund. La xifra obtinguda depèn del tall escollit, del nivell dental, dels punts de referència i de l'orientació del pla de mesura; per això no equival necessàriament a la profunditat anatòmica total de la depressió.
Relació amb la glàndula submandibular La glàndula submandibular és una glàndula salival major parella situada al compartiment submandibular. La seva porció superficial es troba majoritàriament inferior al múscul milohioidal i una part de la seva superfície lateral entra en relació amb la cara medial de la mandíbula, a l'àrea de la fòvea. La glàndula s'estén al voltant del marge posterior lliure del múscul milohioidal i es continua amb una porció profunda al sòl de la boca; per tant, la fòvea no correspon a tota la glàndula ni en reprodueix necessàriament la forma completa.
Tradicionalment, la depressió s'ha descrit com una empremta o un allotjament de la glàndula. Aquesta formulació expressa la relació topogràfica entre els dos elements, però no implica que la glàndula quedi encaixada dins l'os ni que totes les diferències de profunditat siguin causades exclusivament per la pressió glandular. Un estudi de vint persones que combinà tomografia computada de feix cònic i ecografia trobà correlacions entre algunes dimensions de la fòvea i de la glàndula, però no entre la profunditat de la fòvea i el volum glandular; la mida reduïda de la mostra i les diferències de mesura en limiten la generalització.Akol Görgün, Esin; Çağlayan, Fatma. «Evaluation of submandibular gland and submandibular fossa: A combined cone beam computed tomography and ultrasound study». European Oral Research, 57(3), 128–132, 2023. DOI: 10.26650/eor.20231109135.
Relacions regionals La línia milohioidal i el múscul que s'hi insereix separen parcialment dues relacions glandulars de la superfície lingual mandibular. Per sobre de la línia i més anteriorment hi ha la fosseta sublingual, relacionada amb la glàndula sublingual; per sota i més posteriorment hi ha la fosseta submandibular. La distinció és topogràfica, perquè les regions sublingual i submandibular es comuniquen al voltant del marge posterior del múscul milohioidal.
El conducte mandibular discorre dins del cos de la mandíbula i allotja el paquet vasculonerviós alveolar inferior. En relació amb el punt més profund de la fòvea, el conducte pot aparèixer inferior, aproximadament paral·lel o superior en els talls de tomografia. En una sèrie de 610 persones, la posició inferior fou la més freqüent, però la distribució variava segons la profunditat i el costat estudiat.Sadik, Elif; Demirbaş, Aysun Evren; Akbulut, Nihat. «Evaluation of submandibular fossa depth and mandibular canal relationship with cone-beam computed tomography». BMC Oral Health, 25, 601, 2025. DOI: 10.1186/s12903-025-05686-z. Altres estructures del sòl de la boca —com el conducte submandibular, els nervis lingual i hipoglòs i vasos de la regió— són veïnes del compartiment glandular, però no travessen necessàriament la depressió òssia mateixa.
Estructures que no s'hi han de confondre La fòvea submandibular es diferencia de diverses depressions i espais anatòmics: la fosseta sublingual, situada per sobre de la línia milohioidal i més a prop de la part anterior del cos mandibular, relacionada amb la glàndula sublingual; la fòvea digàstrica, petita depressió bilateral pròxima a la línia mitjana del marge inferior mandibular, on s'insereix el ventre anterior del múscul digàstric; la fossa mandibular de l'os temporal, que forma part de l'articulació temporomandibular i no és una estructura de la cara lingual de la mandíbula; l'espai submandibular, un compartiment de parts toves del coll i del sòl de la boca, molt més extens que la impressió òssia; la cavitat òssia de Stafne, un defecte lingual focal i ben delimitat que es pot observar radiològicament a la mandíbula posterior i que no és sinònim de la concavitat anatòmica normal.Boffano, Paolo; Ruslin, Muhammad. «Stafne's bone cavity: a systematic review». Journal of Clinical and Experimental Dentistry, 17(6), e725–e731, 2025. DOI: 10.4317/jced.62755. PMID 40621143; PMCID PMC12225759.
Variabilitat morfològica La prominència de la fòvea varia des d'una depressió gairebé imperceptible fins a una concavitat lingual marcada. La bibliografia d'implantologia sol estudiar aquesta variació en seccions transversals de la mandíbula posterior i utilitza dos enfocaments principals: la classificació del perfil de la cresta alveolar i la mesura directa de la profunditat. Cap d'aquests sistemes constitueix una classificació anatòmica universal.Chan, Hsun-Liang; Brooks, Sharon L.; Fu, Jia-Hui; Yeh, Chu-Yuan; Rudek, Ivan; Wang, Hom-Lay. «Cross-sectional analysis of the mandibular lingual concavity using cone beam computed tomography». Clinical Oral Implants Research, 22(2), 201–206, 2011. DOI: 10.1111/j.1600-0501.2010.02018.x. PMID 21044167.
Perfil de la cresta lingual En un estudi de la regió edèntula del primer molar, Chan i col·laboradors classificaren el perfil mandibular, mesurat dos mil·límetres per sobre del conducte alveolar inferior, en tres formes: convexa, paral·lela i amb retall o concavitat lingual. El tipus amb concavitat representà el 66% dels 103 casos i presentà una profunditat mitjana de 2,4 mm i un angle mitjà de 57,7°. Aquestes proporcions descriuen aquella mostra i aquell nivell de mesura; no equivalen a la prevalença de qualsevol fòvea submandibular en la població general.
Un altre estudi retrospectiu, basat en 151 tomografies de la regió del primer molar, identificà un perfil amb concavitat en el 64,2% dels casos. Les profunditats mitjanes informades foren de 4,5 mm en els homes i 3,1 mm en les dones, sense una diferència estadísticament significativa en aquella mostra. Els valors més grans respecte d'altres sèries reflecteixen, entre altres factors possibles, l'ús de punts de referència i protocols diferents.Herranz-Aparicio, Javier; Marques, João; Almendros-Marqués, Nuria; Gay-Escoda, Cosme. «Retrospective study of the bone morphology in the posterior mandibular region. Evaluation of the prevalence and the degree of lingual concavity and their possible complications». Medicina Oral, Patología Oral y Cirugía Bucal, 21(6), e731–e736, 2016. DOI: 10.4317/medoral.21256. PMID 27694785; PMCID PMC5116115.
Profunditat Diversos treballs agrupen la profunditat en tres categories: tipus I, inferior a 2 mm; tipus II, entre 2 i 3 mm; i tipus III, superior a 3 mm. Els llindars són útils per descriure mostres radiològiques, però no representen una divisió morfològica natural ni un diagnòstic clínic. La prevalença de cada categoria varia molt segons la població, la zona dental, la presència de dents i la tècnica de mesura.
+ Resultats de diverses sèries d'imatge de la concavitat submandibular Estudi Mostra i regió Resultat principal Consideracions Chan et al. (2011) 103 persones; primer molar inferior edèntul Concavitat en el 66%; profunditat mitjana de 2,4 mm Mesura feta 2 mm per sobre del conducte alveolar inferior Herranz-Aparicio et al. (2016) 151 tomografies; regió del primer molar Perfil còncau en el 64,2%; mitjanes de 4,5 mm en homes i 3,1 mm en dones Els autors no trobaren una diferència significativa entre sexes Özeren Keşkek i Aytuğar (2024) 300 hemimandíbules de 150 persones; regió posterior Profunditat mitjana d'1,77 ± 0,89 mm La visibilitat panoràmica i el gruix cortical influïren en els resultats Sadik et al. (2025) 610 persones; comparació bilateral Mitjanes d'1,93 ± 0,65 mm a l'esquerra i 1,98 ± 0,67 mm a la dreta Diferència lateral petita; valors mitjans més alts en homes