Levidència empírica és evidència obtinguda mitjançant l'experiència sensorial o un procediment experimental. És de gran importància per a les ciències i juga un paper en diversos altres camps, com l'epistemologia i el dret.
Els termes «evidència» i «empíric» s'utilitzen de manera variable en diferents camps segons els seus mètodes i paradigmes. En epistemologia, l'evidència és allò que justifica les creences o allò que determina si tenir una determinada creença és racional. Això només és possible si la persona posseeix l'evidència, cosa que ha impulsat diversos epistemòlegs a concebre l'evidència com a estats mentals privats com ara experiències o altres creences. En filosofia de la ciència, en canvi, l'evidència s'entén com allò que confirma o refuta hipòtesis científiques i arbitra entre teories concurrents. Per a aquest paper, l'evidència ha de ser pública i incontrovertible, com els objectes o esdeveniments físics observables i a diferència dels estats mentals privats, de manera que l'evidència pugui fomentar el consens científic. El terme empíric prové del grec ἐμπειρία empeiría, és a dir, 'experiència'. En aquest context, normalment s'entén com allò que és observable, en contrast amb els objectes no observables o teòrics. Generalment s'accepta que la percepció sense ajuda constitueix observació, però hi ha qui discuteix fins a quin punt els objectes accessibles només a la percepció assistida, com els bacteris vistos a través d'un microscopi o els positrons detectats en una cambra de boira, s'han de considerar observables.
L'evidència empírica és essencial per al coneixement a posteriori o coneixement empíric, un coneixement on la justificació o la falsabilitat depèn de l'experiència o l'experiment. El coneixement a priori, en canvi, es considera o bé innat o bé justificat per la intuïció racional i, per tant, no dependent de l'evidència empírica. El racionalisme accepta plenament que hi ha coneixement a priori, que o bé és rebutjat directament per l'empirisme o bé acceptat només de manera restringida com a coneixement de les relacions entre els nostres conceptes però no com a pertanyent al món extern.
L'evidència científica està estretament relacionada amb l'evidència empírica, però no totes les formes d'evidència empírica compleixen els estàndards dictats pels mètodes científics. Les fonts d'evidència empírica de vegades es divideixen en observació i experimentació, amb la diferència que només l'experimentació implica manipulació o intervenció: els fenòmens es creen activament en lloc de ser observats passivament.
Referències
*