La Española, també coneguda com el Vapor Vell de la Llana i «La Xarxa», era una antiga fàbrica situada al carrer de Berenguer de Palou del barri de la Sagrera de Barcelona, actualment desapareguda.
Història El 15 d'abril del 1846, la societat anònima La Española va adquirir al marquès de Monistrol uns terrenys a Sant Martí de Provençals, on faria construir una fàbrica dedicada a la filatura d'estam. El 1850, la societat es trobava en liquidació, i el 28 de novembre del 1853, la fàbrica va ser venuda en subhasta pública a Jeroni Juncadella per 45.200 duros. L'1 desembre del 1854 es formalitzaria una societat entre ell, Marià Lluch (que també havia estat soci de La Española), Jaume Safont i Miquel Domingo i Lluch, sota la direcció d'aquest darrer (Miquel Domingo i Cia) i un capital era de 30.000 duros. El seu objectiu era explotar-hi una filatura d'estam i es dissolgué a la mort de Miquel Domingo el 14 de setembre del 1870.
La liquidació de Miquel Domingo i Cia va ser complexa per l'endeutament de diversos socis, la qual cosa generà uns processos d'embargament que afectaren la venda de la fàbrica. Finalment, aquesta fou adquirida el 1874 per Camil Fabra i Fontanills per 65.000 pessetes, que hagueren de ser pagades als creditors dels socis, i Fabra hi traslladà la seva fàbrica de xarxes de pesca de Gràcia. El 1875, es va constituir la societat Camil Fabra i Cia, amb fàbriques a Sant Andreu de Palomar (Vapor del Fil) i Sant Martí («La Xarxa»), el gerent de la qual era el seu sogre Ferran Puig i Gibert, però el 1879 passà a ser-ho Camil Fabra. El 16 de juliol del 1884, es va fusionar amb Manuel Portabella i Fill i Cia, amb fàbrica a Manresa («Els Panyos»), per a constituir la societat anònima Successora de Fabra i Portabella, amb un capital de 3 milions de pessetes i Camil Fabra com a president, Manuel Portabella com a vicepresident, Josep Portabella i Cots com a director gerent, i Ferran Fabra i Puig com vice-gerent.
Després de la mort de Ferran Puig el 1901 i Camil Fabra el 1902, l'empresa passà a ser dirigida pels germans Ferran i Romà Fabra i Puig. El 22 d'abril del 1903 es va constituir la societat anònima Filatures de Fabra i Coats, fruit de la fusió dels següent grups d'empreses: Successora de Fabra i Portabella, Nuevas Hilaturas del Ter, constituïda el 1893 com a filial de J&P Coats Ltd (80%) i el seu competidor Clark & Co (20%), amb fàbrica a Sant Vicenç de Torelló (Colònia Borgonyà), i The Barcelona Manufacturing Co Ltd, amb fàbrica a Sant Andreu (La Manufacturera). El capital inicial era de 30 milions de pessetes: 15 milions en 30.000 accions ordinàries de 500 pessetes cadascuna de valor unitari, i altres 15 milions en accions preferents del mateix import, les quals es van repartir de la següent manera: 60% per a Coats, 33% per a Fabra, i el 7 % restant per a l'English Sewing Company.
En la reunió mantinguda a Glasgow el 28 i 29 d'octubre del 1903, la direcció de l'empresa suggeria limitar la fàbrica de Sant Martí a la filatura de cotó americà i a altres filats per a productes específics. El desembre del mateix any, es decidí ubicar la filatura del cotó americà a La Manufacturera, i l'octubre del 1904, els Fabra proposaren ubicar a Sant Martí algunes seccions del Vapor del Fil, bàsicament algunes d'acabats i tot el treball del lli i les xarxes de pescar. Això implicava buidar la fàbrica de la maquinària que hi havia i instal·lar-hi de nova. El juny del 1906 ja hi funcionava la secció de litografia i serralleria, amb un motor de gas de 8 CV, i el setembre d'aquell any, tota la fàbrica ja es trobava en funcionament.
El 1922, l'adquisició de l'empresa Hilanderías Planas es decidí ampliar la fàbrica a la secció de xarxes, els magatzems generals i algunes seccions d'acabats. Les obres, amb un pressupost de 250.000 pessetes, s'acabaren el 1924. El 1928, s'iniciaren reformes a la fàbrica de Sant Andreu per tal d'instal·lar-hi totes les seccions de la de Sant Martí, excepte la de litografia, i destinar aquesta a magatzem central. A mitjans de el 1929 quedà traslladada la maquinària de Sant Martí a Sant Andreu, i el 1931 s'hi acabaren de traslladar les seccions complementàries a la fabricació de xarxes que encara hi quedaven. Aquell mateix any també es realitzà una ampliació dels locals destinats a magatzem, i el 1935 s'aixecaren dos pisos a l'ala dreta dels magatzems.
La major part del recinte va ser enderrocada els anys 1980, i la modificació del Pla General Metropolità per a l'ordenació de l'estació de la Sagrera i el seu entorn (2004) hi va preveure la construcció d'habitatges i equipaments.
Referències
Vegeu també Can Portabella
Bibliografia
Española Española Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Edificis de la Sagrera Categoria:Rec Comtal