Katharina Hammerschmidt (Danzig, 14 de desembre de 1943 - Berlín Occidental, 29 de juny de 1975) va ser una activista política alemanya, militant de la primera generació de l'organització armada Fracció de l'Exèrcit Roig.

Militància a la RAF El 1970, es va unir a la Fracció de l'Exèrcit Roig a través de la seva amiga Gudrun Ensslin. Principalment, va donar suport a l'organització armada proporcionant refugi i actuant com a missatgera. Poc després, la policia va emetre un ordre de detenció contra ella i es va exiliar a França. Se l'acusava de «passar armes als terroristes i llogar cases segures amb un nom fals». Tanmateix, va seguir el consell del seu advocat Otto Schily i, aviat, va tornar a Alemanya per lliurar-se a les autoritats el 29 de juny de 1972. Schily esperava que fos interrogada i, poc després, alliberada. No obstant això, durant el període de detenció va ser reclosa en règim d'aïllament i es va queixar de problemes de salut. Després d'un examen no concloent, «a la pacient li van receptar essencialment sedants i laxants».

Mort Mentre estava sota custòdia, va contraure un càncer, del qual va morir exactament tres anys després de la seva detenció. El seu advocat i nombrosos partidaris, així com professionals mèdics independents, van acusar els metges de la presó de negligir les proves i els tractaments necessaris, culpabilitzant-los així de la seva mort.

Ja a l'agost de 1973, un metge de la presó va fer unes radiografies durant un examen rutinari que van revelar la presència d'un tumor. Segons el setmanari Die Zeit, es van detectar «opacitats estretes a la dreta i l'esquerra» i el metge les va passar per alt. A finals de setembre de 1973, després d'un deteriorament important de la seva salut, Hammerschmidt va sol·licitar un examen mèdic a la presó. Es queixava de mal de coll, ronquera i inflor al coll. Després d'anàlisis de sang i altres proves, radiografies i un examen per part de dos metges de la presó, inclòs l'internista Hans Loeckell, es va determinar que tot estava bé. El seu estat es va atribuir a la vaga de fam que havia acabat a finals de juny de 1973, així com als crits des de la finestra de la presó. Un company reclús que no s'hi va involucrar va comentar sobre el seu estat: «No hi havia cap transició visible entre la mandíbula i el coll».

A principis d'octubre de 1973, arran de la indignació pel seu mal estat de salut, diversos presos, majoritàriament apolítics, van participar en un aldarull dins del presidi per forçar una revisió per part d'un especialista. Un metge en pràctiques que treballava per a Schily, que era un professional de la medicina, va justificar la sol·licitud d'una revisió, que posteriorment va ser rebutjada, amb la sospita d'un tumor. Un mes després, el seu coll s'havia inflat tres centímetres més. L'especialista que va consultar després va sospitar ràpidament d'un tumor i va exigir una revisió addicional. A finals de novembre, Hammerschmidt va patir un atac d'asfíxia, després del qual va ser alliberada de la presó i ingressada a la clínica Steglitz per rebre tractament ja que, en aquell moment, el seu estat era molt crític. Allà, els metges li van diagnosticar un tumor que, en la seva opinió, hauria estat detectable i curable.

Schily va presentar una denúncia contra els metges de la presó per intent d'assassinat. La denúncia, signada per 131 metges, afirmava que «això [la passada per alt el tumor] [...] no es pot explicar per la insuficiència de coneixements mèdics». El metge assistent va explicar que «en aquell moment, el tumor, que havia crescut fins a la mida del cap d'un nen, encara podria haver estat operable». Va qualificar les accions dels seus col·legues de «mèdicament incomprensibles». Tanmateix, els càrrecs van ser desestimats.

Hammerschmidt va morir el 29 de juny de 1975 a Berlín Occidental, als 31 anys. En un judici després de la seva mort, el Tribunal Regional de Berlín va ordenar a l'Estat de Berlín que pagués 5.000 marcs alemanys per «incompliment culpable del deure oficial» a la família de Hammerschmidt, culpant així a l'administració de la presó d'haver causat la seva mort.

Llegat El 27 de març de 1993, els integrants de la RAF que van dur a terme un atac amb explosius contra la presó de Weiterstadt es van autoanomenar «escamot Katharina Hammerschmidt». El març de 1998, a la carta en què la RAF va anunciar la seva dissolució, es va esmentar a Hammerschmidt com a víctima de la lluita armada, malgrat el seu paper relativament insignificant.

Referències

Bibliografia

Categoria:Persones de Gdańsk Categoria:Militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig Categoria:Morts a Berlín Categoria:Nascuts el 1943