Les fibres nervioses del grup C són una classe de fibres nervioses perifèriques de petit diàmetre, sense una beina de mielina compacta i, en general, amb una velocitat de conducció nerviosa lenta. Formen el grup C de la classificació d'Erlanger i Gasser i corresponen, en les aferències dels músculs esquelètics, principalment al grup IV de la classificació de Lloyd i Hunt. La denominació descriu propietats de conducció i d'estructura, però no una única funció: el grup inclou fibres aferents somàtiques i viscerals, així com moltes fibres eferents postganglionars del sistema nerviós autònom.Purves, Dale; Augustine, George J.; Fitzpatrick, David; Hall, William C.; LaMantia, Anthony-Samuel; McNamara, James O.; White, Leonard E. Neuroscience. 5a ed. Sunderland (Massachusetts): Sinauer Associates, 2011. ISBN 978-0-87893-695-3.Olausson, Håkan; Marshall, Andrew; Nagi, Saad S.; Cole, Jonathan. «Slow touch and ultrafast pain fibres: Revisiting peripheral nerve classification». Clinical Neurophysiology, vol. 163, 2024, p. 255–262. DOI: 10.1016/j.clinph.2024.04.008. PMID: 38704307.
Les fibres C sensitives constitueixen una població heterogènia. Entre altres funcions, poden participar en la nocicepció, la percepció de la temperatura, la picor, el tacte de baixa intensitat, la informació metabòlica procedent del múscul i la senyalització de l'estat fisiològic dels òrgans. Per tant, no totes les fibres C són nociceptives ni totes responen de manera polimodal.Ackerley, Rochelle; Watkins, Richard H. «Microneurography as a tool to study the function of individual C-fiber afferents in humans: responses from nociceptors, thermoreceptors, and mechanoreceptors». Journal of Neurophysiology, vol. 120, núm. 6, 2018, p. 2834–2846. DOI: 10.1152/jn.00109.2018. PMID: 30256737.Namer, Barbara; Lampert, Angelika. «Functional signatures of human somatosensory C fibers by microneurography». Pain, vol. 166, núm. 10, 2025, p. 2220–2235. DOI: 10.1097/j.pain.0000000000003605. PMID: 40294386.
Una part de les fibres C són nociceptors i poden contribuir a la sensació retardada, difusa o urent que apareix després d'alguns estímuls potencialment lesius. Tanmateix, l'activitat d'aquestes fibres és nocicepció, no dolor per si mateixa: el dolor és una experiència sensorial i emocional personal i no es pot inferir únicament de l'activitat de les neurones sensitives.International Association for the Study of Pain. «IASP Terminology». Definicions de pain, nociception, nociceptor, neuropathic pain i sensitization. Consulta: 14 juliol 2026.
Classificació i característiques generals Origen històric de la classificació Joseph Erlanger i Herbert Spencer Gasser van desenvolupar durant les dècades de 1920 i 1930 mètodes per separar els components del potencial d'acció compost d'un nervi. En variar la distància entre l'estimulació i el registre, van relacionar els diferents pics amb grups d'axons que conduïen a velocitats diferents. La nomenclatura A, B i C es va consolidar a partir d'aquest treball, pel qual van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1944. El grup C reunia el component més lent del potencial compost i es va associar amb els axons més prims.Gasser, Herbert S. «Mammalian nerve fibers». Conferència Nobel, 12 de desembre de 1945. Nobel Foundation.Whitwam, J. G. «Classification of peripheral nerve fibres. An historical perspective». Anaesthesia, vol. 31, núm. 4, 1976, p. 494–503. DOI: 10.1111/j.1365-2044.1976.tb12354.x. PMID: 779513.
La classificació original es basava en registres del nervi sencer i no en la identificació molecular o funcional de cada axó. En conseqüència, el nom «fibra C» continua sent útil per descriure un interval de propietats biofísiques, però no constitueix una categoria cel·lular homogènia. Les tècniques de registre d'unitat única, immunohistoquímica, genètica i transcriptòmica han revelat múltiples poblacions dins del mateix interval de velocitat.
La classificació d'Erlanger i Gasser agrupa les fibres dels nervis perifèrics segons la velocitat de conducció, el diàmetre i la mielinització. Les fibres A són mielinitzades i es divideixen en diversos subgrups; les fibres B són fibres mielinitzades petites, típicament preganglionars autonòmiques; i les fibres C són les fibres de conducció més lenta i sense mielina compacta. En els valors clàssics, les fibres C solen tenir aproximadament entre 0,2 i 1,5 μm de diàmetre i conduir al voltant de 0,5–2 m/s, tot i que els límits no són absoluts i depenen del nervi, la temperatura, el mètode de mesura i l'estat fisiològic de l'axó.
En les aferències musculars s'utilitza sovint la classificació de Lloyd i Hunt. En aquest sistema, les fibres del grup IV són amielíniques i se sol considerar que corresponen al grup C, mentre que les del grup III són fibres primes mielinitzades comparables a les Aδ. L'equivalència és útil però no perfecta, perquè els dos sistemes es van desenvolupar amb criteris i preparacions experimentals diferents.Amann, Markus. «Significance of Group III and IV muscle afferents for the endurance exercising human». Clinical and Experimental Pharmacology and Physiology, vol. 39, núm. 9, 2012, p. 831–835. DOI: 10.1111/j.1440-1681.2012.05681.x. PMID: 22300329.
+ Comparació simplificada de les fibres perifèriques Grup d'Erlanger–Gasser Mielinització Velocitat relativa Exemples funcionals habituals A Mielinitzades Ràpida Motricitat somàtica, propiocepció, tacte discriminatiu i part de la nocicepció i la termorecepció B Mielinitzades, de petit diàmetre Intermèdia Fibres autonòmiques preganglionars C Sense mielina compacta Lenta Aferències nociceptives, tèrmiques, pruriceptives, tàctils, viscerals i musculars; fibres autonòmiques postganglionars
En textos clínics, «fibres petites» designa habitualment el conjunt de fibres C i Aδ, no només el grup C. De manera semblant, «amielínica» descriu l'absència de mielina compacta, però no l'absència de cobertura glial. Tampoc no s'ha de confondre una fibra amb la neurona completa: la fibra és l'axó amb els seus embolcalls, mentre que el cos de la neurona sensitiva se situa en un gangli perifèric.Griffin, John W.; Thompson, Wesley J. «Biology and pathology of nonmyelinating Schwann cells». Glia, vol. 56, núm. 14, 2008, p. 1518–1531. DOI: 10.1002/glia.20778. PMID: 18803315.Devigili, Grazia; Cazzato, Daniele; Lauria, Giuseppe. «Clinical diagnosis and management of small fiber neuropathy: an update on best practice». Expert Review of Neurotherapeutics, vol. 20, núm. 9, 2020, p. 967–980. DOI: 10.1080/14737175.2020.1794825. PMID: 32654574.
Aquesta classificació no identifica de manera inequívoca la modalitat sensorial. Fibres amb una velocitat semblant poden tenir llindars, receptors moleculars, patrons de descàrrega i funcions diferents. Igualment, s'han descrit excepcions que qüestionen una correspondència rígida entre diàmetre, mielina, velocitat i funció. Per això, la recerca moderna combina la velocitat de conducció amb la resposta als estímuls, l'alentiment dependent de l'activitat, la sensibilitat química i, quan és possible, marcadors moleculars.
Organització microscòpica miniatura|Immunofluorescència d'un nervi ciàtic de rata. La proteïna bàsica de la mielina marca les beines mielíniques en verd, mentre que la proteïna S100 marca el citoplasma de les cèl·lules de Schwann en vermell. Les cèl·lules de Schwann no mielinitzants envolten els axons amielínics en feixos de Remak.
L'absència de mielina no significa que els axons C estiguin nus. En els nervis perifèrics, les cèl·lules de Schwann no mielinitzants allotgen diversos axons petits en solcs o compartiments del seu citoplasma. Cada axó queda envoltat per la membrana i el citoplasma de la cèl·lula glial, però no per les múltiples capes compactes que formen una beina de mielina. El conjunt rep el nom de feix de Remak.
Les prolongacions citoplasmàtiques de la cèl·lula de Schwann separen els axons entre si, i el conjunt està relacionat amb la làmina basal i l'endoneuri. Aquesta organització proporciona suport estructural i metabòlic i contribueix al manteniment de l'axó. Les cèl·lules de Schwann de Remak també intervenen en les respostes a la lesió i en l'entorn que acompanya la degeneració i la regeneració nerviosa, encara que molts detalls provenen de models animals i no s'han de traslladar directament a la fisiologia humana.
El nombre i la disposició dels axons dins de cada feix varien al llarg del nervi. En estudis morfomètrics de nervis de rata, els feixos proximals i distals han mostrat diferències en el nombre d'axons, l'àrea transversal i la relació amb les cèl·lules de Schwann. Aquestes observacions demostren que el feix de Remak no és una unitat anatòmica uniforme, però les xifres obtingudes en un nervi o una espècie no constitueixen valors universals.Murinson, Beth B.; Griffin, John W. «C-fiber structure varies with location in peripheral nerve». Journal of Neuropathology & Experimental Neurology, vol. 63, núm. 3, 2004, p. 246–254. DOI: 10.1093/jnen/63.3.246. PMID: 15055448.
Durant el desenvolupament, el calibre axonal i els senyals entre l'axó i la cèl·lula de Schwann influeixen en si un axó serà mielinitzat o quedarà allotjat en un feix de Remak. En l'adult, les cèl·lules no mielinitzants mantenen contacte amb nombrosos axons i expressen un repertori diferent del de les cèl·lules mielinitzants. En cas de lesió, poden canviar de fenotip i participar en la neteja, la supervivència axonal i la regeneració. Aquestes funcions glials impedeixen considerar el retard de conducció de les fibres C com una simple conseqüència passiva de «no tenir mielina».
A la pell, les branques més distals perden progressivament la cobertura contínua de la cèl·lula de Schwann quan s'aproximen a l'epidermis, però conserven relacions amb cèl·lules de suport i amb el microambient tissular. La densitat, la ramificació i la longitud de les terminacions poden canviar amb l'edat, la regió corporal i les neuropaties. La quantificació histològica, per tant, necessita valors de referència adequats al lloc de biòpsia i no informa directament de l'activitat elèctrica de les fibres.Devigili, Grazia; Rinaldo, Sara; Lombardi, Raffaella; Cazzato, Daniele; Marchi, Margherita; Salvi, Erika; Eleopra, Roberto; Lauria, Giuseppe. «Diagnostic criteria for small fibre neuropathy in clinical practice and research». Brain, vol. 142, núm. 12, 2019, p. 3728–3736. DOI: 10.1093/brain/awz333. PMID: 31665231. PMCID: PMC6906595.
Origen, distribució i terminacions Fibres aferents Els cossos cel·lulars de moltes fibres C somàtiques són neurones pseudounipolars dels ganglis de l'arrel dorsal. Una prolongació s'estén cap als teixits perifèrics i l'altra entra a la medul·la espinal per l'arrel posterior. Les aferències de la cara tenen una organització anàloga en els ganglis sensitius dels nervis cranials, especialment el gangli del trigemin. Les aferències viscerals amielíniques poden viatjar amb nervis espinals o cranials, inclòs el nervi vague, i informen sobre canvis mecànics, químics, tèrmics i metabòlics dels òrgans.Craig, A. D. «How do you feel? Interoception: the sense of the physiological condition of the body». Nature Reviews Neuroscience, vol. 3, núm. 8, 2002, p. 655–666. DOI: 10.1038/nrn894. PMID: 12154366.Dubin, Adrienne E.; Patapoutian, Ardem. «Nociceptors: the sensors of the pain pathway». Journal of Clinical Investigation, vol. 120, núm. 11, 2010, p. 3760–3772. DOI: 10.1172/JCI42843. PMID: 21041958. PMCID: PMC2964977.