El corser daurat (en alemany: Goldenes Rössl i titulat en francès: La Viergen à l'Enfant en un jardin en manière de treilles, en català: La Verge i el Nen en un jardí emparrat) és una obra mestra de l'orfebreria parisenca (émail en ronde-bosse) d'inici del segle XV, pròpia del gòtic internacional.

La peça l'encarregà Isabel de Baviera-Ingolstadt pel seu espòs Carles VI de França, com a regal de Cap d'Any de l'any 1405. Uns mesos més tard, el rei la hi cedeix al duc Lluís VII de Baviera-Ingolstadt, el seu cunyat, el qual la donà a l'església de Santa Maria d'Ingolstadt. El 1509 fou transferida al tresor de l'església de Sant Felip i Santiago d'Alötting, on encara hi és. Fou una de les principals peces de l'exposició temporal del Museu del Louvre de 2004 Paris 1400, les arts sous Charles VI.

Descripció Les seves dimensions són 62 cm d'alçada, 45 cm d'amplària i 27 cm de profunditat. Posseeix una composició piramidal, de caràcter religiós, centrada en una Verge en majestat portant sobre els seus genolls al Nen (tema denominat Madonna o Theotokos), cosa que desenvolupa una progressió ascencional des d'allò profà inferior fins al món superior.

Situada sobre una plataforma que se sosté per quatre columnes gruixudes hi ha l'escena principal. A aquests s'hi accedeix per dues escales estretes, ambdues formades per dos trams perpendiculars separats per un replà.

Maria apareix amb un mantell blanc amb revers d'or asseguda sobre una cadira curul, situada sobre una tarima, tot sota un emparrat de fruites i flors representats amb gran quantitat de pedres precioses (safirs, robins i perles), en la qual hi ha dos àngels que sostenen una corona. Davant la Verge, al mateix nivell, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista apareixen agenollats, un amb l'anyell i l'altre amb un calze d'or. Santa Caterina d'Alexandria, vestida amb una túnica vermella, tendeix la palma d'or símbol del seu martiri a el Nen, que també va vestit de vermell i que estira el braç per agafar-la. Al peu de la tarima, Carles VI amb l'armadura i cobert d'una fopa curta brava en la qual hi ha flors de lis en or, està agenollat sobre un coixí davant un reclinatori, de perfil a l'espectador. El seu mariscal és en una postura similar, davant d'ell, del costat dret; porta el seu casc coronat. Tots els personatges de l'escena posen la seva mirada en la Verge i el Nen. Al nivell inferior, un palafrener acosta la seva mà a un cavall ricament guarnit, el qual dona nom a la peça.

L'arquitectura està realitzada en or. Exceptuant algunes parts com les armadures que són en plata i aquelles que són visiblement daurades, la resta de peces són esmaltades. La tècnica, coneguda amb el nom en francès de émail sur ronde-bosse (literalment: esmalt en rodó), és pròpia de l'orfebreria parisenca de final del segle XIV i inici del XV. L'obra destaca per la excel·lent representació i realisme amb què es tracten els personatges i animals.

L'obra presenta diverses innovacions dins l'orfebreria. Per una banda, la introducció del roig transparent, que en català antic es coneixia com a rogicler (traducció fonètica del francès rose clair), especialitat de l'orfebreria francesa. També s'observa, en la tela que hi ha al suport del llibre del centre, la tècnica de l'opus punctorium (en francès: pointillé), tècnica decorativa en què es formen patrons sobre una superfície mitjançant punts perforats.

Referències

Bibliografia Els arts sous Charles VI, en Dossier de l'art (Hors série de L'objet d'art) n. 107, abril de 2004, pàg. 36-39. Jan Białostocki L'art du XVème siècle donis Parler à Dürer Le Livre de Poche; La Pochothèque, 1993, Paris ISBN 2-253-06542-0, pàg. 85-86. Dossier de presse pour l'exposition "Paris 1400, els arts sous Charles VI" . Le Goldenes Rössl sud le site de l'exposition "Paris 1400, els arts sous Charles VI" Der Gotik, audiovisual didàctic. Versió castellana de Crest Films: (2002) Grans Èpoques de l'Art, 5- Art Gòtic, núm. d'expedient ICCA 73.886.

Enllaços externs ; Web Gallery of Art.

Categoria:Art gòtic Categoria:Orfebreria