Venera 13 i Venera 14 (en rus: Венера-13, Венера-14 o també coneguts com a Venus 13 i Venus 14) van ser un parell de sondes espacials idèntiques del programa espacial soviètic per a l'exploració de Venus. La Venera 14 (equipada amb micròfons) va ser la primera sonda espacial a gravar els sons d'un altre cos celeste (en aquest cas de Venus).
Ambdues naus van ser construïdes per aprofitar l'oportunitat de llançament a Venus el 1981 i llançades a l'espai amb un marge de cinc dies: Venera 13 el 30 d'octubre de 1981 a les 06:04:00 UTC i Venera 14 a les 05:31:00 UTC, ambdues amb una massa orbital bruta de 760 kg. Venera 13 va transmetre la primera gravació de sons reals d'un altre planeta, inclosos sons del vent venusià, l'aterratge en xocar contra el terra, l'extracció de la tapa de la lent pirotècnica i el seu impacte en el regolit, i l'acció de l'aparell de perforació del regolit.
Desenvolupament de la missió Les sondes van arribar al seu destí quatre mesos després del seu llançament i van enviar un lander (mòdul d'aterratge) sobre Venus l'1 de març de 1982. Cada missió consistia en una nau remolcadora ('bus') i una sonda de descens ('lander') que anava subjectada a la primera.
El mòdul d'aterratge havia estat hermèticament segellat sota pressió, aquest contenia l'instrumental i l'electrònica i estava muntat en una plataforma en forma d'anell coronat per una antena. El disseny era similar als Lander de les Venera 9-12. Portava instrumental per prendre mesuraments químics i isotòpics, per mesurar la difusió de la llum solar i per registrar les descàrregues elèctriques durant l'etapa de descens a través de la densa atmosfera venusiana.
La nau va utilitzar un sistema de càmera, un sistema d'espectrometria fluorescent, un trepant de rosca i tastador de superfície, penetròmetre dinàmic, i un sismòmetre per conduir investigacions de superfície. El mòdul d'aterratge de la Venera 14 tenia càmeres per prendre imatges de l'entorn i braços de ressort per mesurar la compressibilitat del terra. Les finestres de quars de la càmera estaven cobertes per tapes sobre les lents, que es van desprendre després del descens per poder prendre les fotografies, però, la tapa de l'objectiu va caure a terra just on la sonda havia de mesurar la terra impedint a aquest prendre les mostres necessàries. Per aquesta raó s'havia d'utilitzar un trepant automàtic que va prendre mostres de sòl que després es van col·locar per a investigació en una cambra especial.
La composició de les mostres de la superfície es va determinar mitjançant l'espectròmetre de fluorescència de raigs X, que va mostrar ser similar als basalts toleítics oceànics. Els mòduls d'aterratge, que havien estat dissenyats per durar 32 minuts sobre la superfície del planeta, van sobreviure 127 minuts (a 457 graus Celsius i 89 atmosferes de pressió) i les dades enviades a la Terra van arribar amb èxit, transmetent les primeres fotografies en color de la superfície de Venus.
Enllaços externs Naus a Venus
Referències
Categoria:Programa Venera