Lucille és el nom que el músic de blues estatunidenc B. B. King (1925–2015) va donar a les seves guitarres. Normalment eren guitarres de la marca Gibson negres similars a l'ES-330 o l'ES-355. El 1980 Gibson va introduir un model personalitzat de B.B. King basat en aquest últim model.
La història de Lucille miniatura|Placa commemorativa a Twist. L'hivern de 1949, King va tocar en una sala de ball a Twist (Arkansas). La sala s'escalfava amb un barril mig ple de querosè en flames situat al mig de la pista de ball, una pràctica força comuna en aquella època. Durant l'actuació, dos homes van començar a barallar-se, tombant el barril i enviant el combustible encès per la pista. La sala es va encendre i va haver de ser evacuada.
Un cop a fora, però, King es va adonar que s'havia deixat la guitarra a dins, així que va tornar a entrar a la sala en flames per recuperar la seva estimada guitarra Gibson de 30 dòlars. King va saber l'endemà que els dos homes que havien iniciat l'incendi havien estat barallant-se per una dona que treballava a la sala anomenada Lucille. King no coneixia la Lucille, però va anomenar aquella guitarra, i totes les que va tenir posteriorment, Lucille, com a recordatori que no tornés mai més a fer una cosa tan estúpida com córrer cap a un edifici en flames o barallar-se per una dona.
King va escriure una cançó anomenada "Lucille" en què parla de la seva guitarra i de com va rebre el seu nom. La cançó es va publicar per primera vegada a l'àlbum del mateix nom i també està inclosa a l'àlbum King Anthology 1962–1998. King també va gravar una cançó anomenada "My Lucille" (que també fa referència a la seva guitarra) escrita per Ira Newborn, es va publicar el 1985 i va formar part de la música de la pel·lícula Into the Night.
Les diferents Lucilles Les primeres Lucilles King va tocar guitarres de diferents fabricants als inicis de la seva carrera. A la majoria de les seves gravacions amb RPM Records utilitzava una Fender Telecaster. Tanmateix, és més conegut per tocar variants de la Gibson ES-335.
Gibson Lucille Gibson Brands va llançar el model B. B. King Lucille el 1980. Les diferències més notables entre la Lucille i la Gibson ES-355TD-SV en què es basa són l'escriptura "Lucille" al capçal, el mànec d'auró i la manca de forats acústics en forma de "f" a la part superior. King va demanar que, per reduir la realimentació, no hi haguessin aquests forats.
La filial de Gibson, Epiphone, comercialitza un model Lucille de baix cost basat en la Gibson Lucille. Les diferències inclouen una variació en les incrustacions del cap, un acabat brillant i pastilles diferents.
Gibson Little Lucille miniatura|Gibson Little Lucille. El 1999, Gibson va treure al mercat la Little Lucille, una versió de la seva guitarra Blueshawk. Es diferenciava de la Blueshawk per tenir un pont Tune-o-matic i un cordal amb stop TP-6. Des de llavors, Gibson ha deixat de fabricar tant la Little Lucille com la Blueshawk en què es basava.
Lucille 80è aniversari El 2005, pel 80è aniversari de B. B. King, Gibson va fer una sèrie especial de 80 Gibson Lucille, anomenades 80th Birthday Lucille. L'empresa va presentar el primer prototip, gravat per Baron Technology Inc. amb disseny de Scott Jeffrey, a King com a regal d'aniversari. King va utilitzar-la com a guitarra principal fins a l'estiu del 2009, quan li va ser robada. Localitzada a través d'una casa d'empenyorament de Las Vegas, l'instrument va ser retornat a King a finals de novembre del 2009.
Referències
Llegir més Dahl, Eric. B.B. King's Lucille and the Loves Before Her. Blue Book Publications. 2013. .
Categoria:Guitarres elèctriques Gibson