El Beda de Sant Petersburg, abans conegut com a Beda de Leningrad, és un manuscrit il·luminat anglosaxó datat de l'any 746, típic de l'art hibernosaxó. Conté una versió quasi contemporània de la Història eclesiàstica del poble anglés, una crònica del monjo northumbrià Beda el Venerable.
Història El colofó del manuscrit probablement era al final del llibre, però en manca la darrera pàgina, cosa que fa impossible determinar-ne la data precisa. Les notes marginals contemporànies de la còpia del text, però, indiquen uns anys enrere (f. 159), i això sembla indicar que l'obra fou copiada al voltant del 746.D. H. Wright, « The date of the Leningrad Bede », Revue Benedictine, 1961, 71, p.265- 73 . L'anàlisi paleogràfica suggereix que es va crear a l'escriptori de l'Abadia de Wearmouth-Jarrow a Northúmbria, al monestir de Beda el Venerable, l'autor del text.E.-A. Lowe, « A key to Bede's Scriptorium, Some observations on the Leningrad manuscript of the Historia ecclesiastica gentis Anglorum ». In: Scriptorium, Tome 12, 1958. . Contràriament al que podria suposar una menció posterior al foli 161, però, ell no n'era l'escriba, ja que va morir al 736.
El manuscrit era en possessió d'Achille III de Harlay, president del Parlament de París del s. XVIII, i l'enquadernació de l'obra en conserva l'escut i el monograma. Després entrà a la biblioteca de l'Abadia de Saint-Germain-des-Prés, el 1755 o el 1762. El diplomàtic rus Piotr Dubrovsky l'adquirí el 1791, durant la Revolució Francesa, mentre estava destinat a París. El donà a la Biblioteca Pública de Sant Petersburg el 1803. De llavors ençà s'ha conservat a la Biblioteca Nacional de Rússia (lat. Q. v. I. 18)...
Descripció miniatura|H historiada que representa Gregori el Gran, la inicial historiada més antiga de l'art occidental, f.26v El manuscrit conté 161 folis dividits en 20 quaderns i tres fulls. Està escrit en minúscula hibernosaxona en punta i conté una de les versions més antigues del text de Beda el Venerable, després Beda de Moore, datada del 737.
Cada llibre comença amb una caplletra. Al foli 1, hi ha una lletra G gran dibuixada amb plom roig i amb una sèrie de punts. Al revers del foli 3, la paraula "la" comença amb una gran B decorada amb entrellaçat i fullatge, en colors taronja i rosa. Això mostra una influència de l'art de la Mediterrània oriental. En canvi, les darreres caplletres historiades (A al llibre III, f.48, A al llibre IV i S al llibre V) estan molt malmeses i deuen ser afegits posteriors.
La lletra H del foli 26 al revers, al començament del Llibre II, conté una representació d'una figura de mig cos amb una aurèola, que sosté un llibre en una mà drapada i una creu en l'altra. L'estil recorda altres obres de Northúmbria, com ara els Evangelis de Lindisfarne o el <i>Santuari de Sant Cuthbert</i>. Com que el Llibre II fa referència a Gregori el Gran, deu tractar-se d'un retrat d'aquest papa, tot i que una mà posterior ha escrit el nom Agustí a l'aurèola.Paul Meyvaert, Bede and Gregory the Great, Jarrow Lecture, 1964, 26 p. La lletra en si està decorada en blau i rosa, igual que les dues inicials següents, I i S. El motiu pel qual l'artista va introduir aquesta innovació és difícil de saber. Segons Jonathan Alexander, es pot explicar per la naturalesa inusual del text, que no és ni un evangeli ni un saltiri, sinó una crònica. L'artista va prendre la iniciativa d'il·lustrar el text amb la representació d'un personatge. Potser extragué aquesta iconografia d'un manuscrit d'una altra història del món, perquè aquestes representacions es troben, per exemple, en aquest moment a la Urna de Franks, i això testimonia la presència d'aquest tipus d'obra a Northúmbria. És la inicial historiada més antiga de la il·lustració europea...
Vegeu també Art anglosaxó
Notes i referències
Categoria:Art del Regne Unit Categoria:Manuscrits il·luminats