La casa-fàbrica Sarriera era un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 3 de Barcelona, actualment desaparegut.
Història El 1676, el donzell Bernat de Tristany i Vives va vendre una casa amb un hort o eixida i un estable al darrere al notari causídic Pere Pons, que el 1702 fou nomenat cavaller per Felip V. El succeiren el seu fill Pere Màrtir de Pons i Llorell, advocat, el seu net Joan de Pons Pérez de Aguirre, regidor perpetu de Barcelona, i el seu besnet Marià de Pons i Sastre, que el 1789 va establir la finca en emfiteusi al comerciant Josep Sarriera i Manzano amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en millores en el termini de dos anys.AHPB, notari Ramon Mateu i Smandia, manual 1.083/36, f. 340-344v, 08-05-1789. Tot seguit, aquest va demanar permís per a reconstruir-lo amb planta baixa i tres pisos.
Aquell mateix any, ell i el seu germà Antoni van constituir la societat Sarriera Germans i Cia, destinada a la fabricació de teixits de cotó i d'indianes. Segons Thomson, la fàbrica Sarriera era descrita com a «vella i acreditada», i s'especialitzà en la fabricació de teixits de cotó d'alta qualitat, anomenats mussolines. El 1793, hi tenien un ciutadà francès anomenat Xiera (o Siera) com a majordom o director, que experimentava amb noves tècniques de blanqueig. El 1794, Sarriera Germans i Cia era interessada en la Companyia de Filats de Cotó amb 2 accions. Més endavant, quan Antoni va ser escollit vocal de la Junta de Comerç, l'elecció es va justificar per la gran contribució que havia fet al desenvolupament de la indústria del cotó.
El 1805, Josep Sarriera va vendre la propietat al comerciant i fabricant d'indianes Josep Castanyer i Codina (1749-1830) per 19.121 lliures 17 sous al comptat.AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, manual 1.143/8, f. 29-32, 28-01-1805. Després de la mort del primogènit Josep Salvador el 1834, el va succeir el seu germà Joaquim Castanyer i Molet, que morí el 1858, deixant com a hereva universal la seva esposa Consol de Moragas i de Quintana, futura marquesa de Moragas. Posteriorment, va passar a mans del comerciant tèxtil Pere Martí i Palmerola, que el 1871 va encarregar al mestre d'obres Alexandre Perich la remunta d'un quart pis.AMCB, Q127 Foment 2311 C, 12-06-1871.
Finalment, fou enderrocat per a l'obertura de la Via Laietana i en el seu emplaçament es construïren les cases Francesc Moragas.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)
Referències
Vegeu també Magatzem Balcells Casa Sarriera Casa-fàbrica Castanyer Casa-fàbrica Castanyer-Comas Palau Castanyer Torre Castanyer Passatge del Patriarca
Bibliografia
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Sarriera Sarriera Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix