també coneguda com a «Lola», «Carlota García», «Charlotte Jeantet», «Clara Díez» i «Clara Olaso», va ser una dona basca, republicana i militant comunista. Va treballar a l'ambaixada xilena de París. Membre de la Resistència francesa, va ser deportada a diversos camps de concentració nazis on, amb altres companyes, va protagonitzar la primera vaga de presoneres de Mauthausen. Dolores García i el seu company Joaquim Olaso i Piera van ser trobats morts en el seu domicili de París, nou anys després del seu alliberament, a causa d'una sospitosa fuita de gas.
Biografia Depenent de la identitat amb la qual ha estat identificada, a Dolores García Echevarrieta, se li van atribuir diferents anys i llocs de naixement. Un informe encarregat per l'Institut Gogora per a la Memòria del Govern Basc, esmenta una deportada anomenada Carlota García nascuda a la Vall de Trápaga el 8 de gener de 1899 i en la mateixa data, però amb la identitat de Charlotte Jeantet, consta nascuda a Baiona.
Dolores García, però, va néixer a Bilbao, al carrer Hernani núm. 12, en el si d'una família migrant, filla d'Enrique García-Cabrero González, un sabater anarquista, natural de Béjar, i de María Dolores Echevarrieta Díez, originària de Calahorra. Arran de la il·legalització i persecució dels sindicats anarquistes, la família es va traslladar a Madrid i després a París. Lola va créixer influenciada per les idees llibertàries. Casa seva era la seu de reunions de comunistes i altres exiliats de la dictadura de Primo de Rivera, com Gabriel León Trilla, Julián Gómez «Gorkin» o Joaquim Olaso i Piera, un dels fundadors de la federació llevantina del Partit Comunista que, més endavant, va ser el seu company.
La parella ja convivia quan, el 21 abril 1925, Olaso va ser expulsat de França a causa de les seves campanyes de propaganda i agitació. Llavors van tornar a Espanya i es van instal·lar a Carcaixent i més tard a Barcelona des d'on, Olaso, com a membre de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i dirigent del sindicat d'arts gràfiques de la CNT, va viatjar sovint a la Unió Soviètica com a agent secret. Dolores també va operar en la clandestinitat, amb les identitats de Lola, Clara Díez, Clara Olaso i altres. La parella García-Olaso, va formar part de la Komintern (III Internacional Comunista).
Durant la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934, que van suposar la suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, Joaquím Olaso va resultar ferit de gravetat i, sota custòdia, va ser internat a l'Hospital Clínic, d'on es va escapolir ajudat per la seva dona. El 1935 se'l va jutjar i condemnar en rebel·lia.
Treballadora de l'ambaixada de Xile El 1934, quan Neftalí Eliecer Ricardo Reyes, àlies Pablo Neruda, va ser nomenat Cònsol General de Xile a Barcelona, Dolores García, Lola, va treballar per a ell com a secretària i el mateix Neruda la va ajudar a fugir a París, fent-la passar per membre del cos diplomàtic xilè i assignant-li una nova identitat, Madame Jeantet. El 1938, va ser contractada amb el nom de Charlotte Jeantet pel Consolat General de Xile a París i quan, un any més tard, Pablo Neruda, va ser nomenat «Cònsol per a la immigració espanyola amb seu a París» va tornar a designar Dolores (Charlotte o Carlota Jeantet) com la seva secretària personal. D'abril a juliol de 1939, mentre Neruda estava realitzant les diligències diplomàtiques en favor dels refugiats espanyols, Dolores (Lola) el va ajudar a confeccionar les llistes dels 2.200 emigrants que haurien d'embarcar, el 4 agost 1939, en el vaixell Winnipeg, rumb a Xile. En aquella època, tant Lola com el seu company Joaquín eren sospitosos de pertànyer a l'espionatge del NKVD, antic KGB. La veritat és que gràcies a Dolores, alguns agents secrets del NKVD van poder emigrar a Xile amb altres republicans, afins a un espectre polític d'esquerres més ampli.
El 5 desembre 1942, la parella Olaso-García va ser arrestada en el seu domicili de París, n.7 rue du Colonel Oudot, al districte XII. Olaso era el responsable tècnic de la resistència de la regió de París i estava al càrrec d'armament i enllaços del FTP-MOI (Franctiradors i Partisans - Mà d'Obra Immigrada) juntament amb Boris Holban «Roger» i Karel Stefka «Karol Matuch». En ser interrogada, Dolores va declarar no conèixer la veritable identitat de Joaquím Olaso ni la seva activitat, de fet va dir que el coneixia com a Jean Martín, des de 1939. Les Brigades Especials no van creure en la seva innocència, tot i que no van arribar a descobrir mai la seva veritable identitat, que continuaria sent desconeguda per la policia, fins i tot després de la guerra.
Deportació a camps de concentració El 26 juliol 1943 la parella va ser enviada a la presó de Fresnes i després deportats als camps de concentració nazis. Abans de ser enviada a Ravensbrück, Dolores, va passar pel camp de Neue Bremm.
A Ravensbrück, va ser classificada com a presa Nacht und Nebel, «nit i boira» en alemany, la qual cosa significava que la seva destinació final havia de ser la cambra de gas. En principi, va ser assignada al Bloc 32, amb 1.200 preses polítiques més, que van reconèixer en ella el coratge d'una dona lluitadora, amb una voluntat de ferro. En paraules de la brigadista polonesa Estoucha Zilberberg, «una dona fora de sèrie, un inextingible raig de sol, valenta i assumint grans riscos en formar part del col·lectiu Internacional de solidaritat i Resistència (CI) del camp, per fer front a les Shutzstaffel i a les caps dels barracons».
El 2 de març de 1945, Lola van ser traslladada al camp de Mauthausen (Àustria), on en el pavelló d'homes hi estaven internats Joaquim Olaso Piera i el company d'Alfonsina Bueno Vela,Josep Ester Borràs. Entre les seves companyes hi havia Angelines Martínez Koulikoff (Sant Denis, 1919),Feliciana Pintos Navas (Àvila, 1914), Herminia Martorell Rosales (Saragossa, 1903), Carmen Zapater (Almería/Sevilla, 1912), Rosita Da Silva (Donchery, 1926) i la polonesa Estera «Estoucha» Zilberberg. Quan Angelines va emmalaltir de tuberculosi, Lola la va cuidar.[...] Charlie va estar al meu costat en tot moment. Aquell viatge espantós va durar diversos dies i en el trajecte van morir moltes de les nostres companyes. Una vegada mes Charlie va ser el meu àngel de la guarda, donant-me escalfor amb el seu cos, abrigant-me amb les seva roba i donant-me una mica d'aliment que em posava en la boca, com es fa quan es dóna menjar a un ocellet, ja que estava completament extenuada. Van arribar a Mauthausen, gairebé mortes, enmig dels cadàvers de les nostres companyes que no van poder resistir el viatge.La confiança que es va generar entre elles va fer que Lola li confessés a Angelines la seva veritable identitat:[...] Algun temps després, quan es va establir entre nosaltres un cert clima de confiança, Charlie em va confiar que ella també era espanyola, nascuda a Biscaia. Era un secret, naturalment, la Gestapo no coneixia res de la seva veritable identitat, ja que havia estat detinguda amb el nom francès de Charlie Jeantet, quan en realitat es deia Carlota García. Encara que mai vaig cometre la indiscreció de preguntar-li res del seu passat, després vaig saber que Carlota va ocupar llocs de molta importància en la resistència i també abans. Vaig saber que havia treballat en les files del PCE, a Espanya i va tenir càrrecs que li van fer guanyar l'amistat de Marguerite Dardant (Montré), col·laboradora de Jacques Duclos. Sempre vaig sospitar que Carlota va exercir papers de molta responsabilitat i que, d'haver-se descobert, els alemanys l'haguessin exterminat ràpidament. Als Camp de Mauthausen-Gusen les presoneres van haver de fer treballs forçats a la pedrera, transportant pedres de 20 quilos amb les quals havien de remuntar els 186 graons de l'anomenada escala de la mort. Lola, juntament amb Carmen Zapater i Estoucha Zilberberg, van haver de dedicar-se a remoure els enderrocs que els constants bombardejos aliats van provocar a l'estació de ferrocarril de Amstetten, a 35 quilòmetres del camp, on van morir moltes presoneres. Després d'un dels atacs més devastadors, les preses es van negar a tornar al treball, protagonitzant la primera vaga de Mauthausen. Sobre aquest tema Estoucha va declarar el següent: La nostra desmoralització va arribar a tal punt que un dia decidim negar-nos a anar a treure enderrocs d'aquella maleïda estació. Decisió que prenem per unanimitat. Els SS estaven estupefactes, perquè era la primera vegada que un grup de presoneres se'ls revoltava.
Alliberament El 22 d'abril de 1945 van ser alliberades per la Creu Roja. Lola i Joaquim, van sobreviure a la deportació, però van patir l'ostracisme dels seus camarades que creien que Olaso havia delatat Josep Miret i Musté. Lola va tornar a treballar en el Consolat xilè, des d'on va continuar ajudant a emigrar els exiliats del règim franquista. També es va unir a la Federació Nacional de Deportats i Internats Patriòtics (FNDIRP) i va assistir com a testimoni al judici contra les carcelleres de Ravensbrück, de les quals va afirmar «no són persones, són animals».
El 31 de gener de 1954, Dolores i Joaquín van morir asfixiats pel gas a casa seva, nº 7 rue Colonel Oudot, de París. Els companys de Lola en el consolat, preocupats per la seva absència, van avisar la policia que, després d'accedir al pis, va notificar llur defunció. El germà de Dolores, Henri, es va desplaçar des de Cervera de la Marenda per reconèixer els cadàvers. Existeixen diverses hipòtesis sobre les causes de la la mort: accident, suïcidi, fins i tot, assassinat. La família va descartar la hipòtesi del suïcidi.
En la literatura Noche y niebla en los campos nazis (Espasa, 2021) de l'escriptora Mónica González Álvarez recull les històries d'onze dones espanyoles deportades a Ravensbrück. A més de Dolores García Echevarrieta, parla d'Olvido Fanjul Camín, Elisa Garrido Gracia, Neus Català Pallejà, Braulia Cánovas Mulero, Alfonsina Bueno Vela, Elisa Ricol López, Constança Martínez Prieto, Mercedes Nuñez Targa, Conchita Grangé Beleta i Violeta Friedman.
Referències
Enllaços externs Banc de la Memòria - María Dolores García Echevarrieta Testimoniatge de la neboda de Dolores García Echevarrieta i Joaquín Olaso (en català) Llistat de deportació del 26-06-1943 (figura com Charlotte Jeantet, nascuda en Baiona en 1899) Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Morts el 1954 Categoria:Morts a París Categoria:Resistència francesa Categoria:Comunistes biscaïns Categoria:Polítics bilbaïns Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Polítics biscaïns morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1901