miniatura|Mapa de Letònia que mostra la distribució històrica de la llengua livoniana (en gris) i les zones actuals amb cert coneixement d'aquesta (en negre) La revitalització de la llengua livoniana és l'intent de reviscolar aquesta llengua, parlada durant segles a Letònia, però que va anar disminuint gradualment fins a la mort de la seva última parlant nativa amb fluïdesa, Kristiņa Grizelda, el 2 de juny de 2013. Tanmateix, avui dia hi ha diversos livonians ètnics que s'esforcen pel renaixement de la llengua, amb unes 210 persones amb cert coneixement d'aquesta al món.
Antecedents El livonià és una llengua fínica, similar a l'estonià i al finès, parlades a Letònia. El seu declivi gradual, que ja s'havia produït durant segles abans, es va accelerar després de l'ocupació soviètica de Letònia el 1940. L'Exèrcit soviètic va prendre el control de la Costa Livònica, el lloc on encara hi havia uns quants centenars de parlants de livonià, i va restringir l'accés a la zona.
La llengua livoniana es va extingida el 2 de juny de 2013 quan Kristiņa Grizelda, la seva última parlant nativa amb fluïdesa, va morir als 103 anys. Va deixar Letònia el 1944 a causa de la ocupació pels soviètics i es va establir al Canadà, on va viure fins a la seva mort. Va ajudar els investigadors a preservar la llengua mentre hi era. Poc abans de la seva mort, al cens letó del 2011, unes 250 persones van declarar la seva ètnia com a livonians.
Renaixement Des de la restauració de la independència letona el 1991, la llengua livoniana ha estat sotmesa a un procés de renaixement. A partir del 1998, ja hi havia joves voluntaris livonians motivats amb la idea de reviure la llengua. Alguns d'ells van ser ensenyats per professors livonians utilitzant un llibre de text escrit per Kersti Boiko, professora de la Universitat de Letònia, amb 800 paraules dissenyades per ser ensenyades durant 10 lliçons. També s'havia publicat i imprès en aquell moment una col·lecció de poemes livonians. Una dècada més tard, el moviment encara era popular entre els joves livonians, alguns dels quals es reunien regularment a Riga, la capital letona, i després anaven al poble de Mazirbe (on hi ha un centre cultural livonià) o a campaments només per parlar livonià.
El moviment de recuperació de la llengua livoniana no rep el suport ni del govern de Letònia ni de cap altre (com ara l'estonià), per la qual cosa depèn de les organitzacions culturals livonianes. Alguns exemples d'aquestes són l'Associació Livoniana (Līvõd Īt), la Societat d'Amics de Livònia (Liivi Sõprade Selts) o el Centre Cultural Livonià (Līvõ Kultūr Sidām). Aquests organitzen esdeveniments culturals i publiquen estudis sobre els livonians, inclosa la seva llengua.
A partir del 2011, el nombre de persones que tenien algun coneixement de la llengua a un nivell A1 o A2 era de 210, mentre que les que tenien un coneixement de B1 o superior eren 40. Alguns d'ells van aprendre el que saben de la llengua a través de programes de l'Acadèmia Letona de Cultura o de les universitats de Tartu, Hèlsinki o Letònia.
Un informe de Latvijas Sabiedriskais medijs publicat el 18 d'octubre de 2022 afirmava que Kuldi Medne, de dos anys, era l'única persona a Letònia la llengua materna de la qual era el livonià. Els seus pares són els activistes de revitalització de la llengua livonia Jānis Mednis i Renāte Medne.
El 25 de gener de 2023, es va erigir un senyal de trànsit en llengua livonia, el primer d'aquest tipus a Letònia, al Municipi de Talsi (Tālsa mōgõn) per reflectir el seu patrimoni cultural livonià. Es preveu establir molts altres signes d'aquest tipus a la regió.
Vegeu també Recuperació del còrnic Revitalització de la llengua maori Recuperació de l'idioma hebreu
Referències
Enllaços externals , un lloc web amb informació sobre la cultura, la història i la llengua livoneses El de l'Institut Livonià de la Universitat de Letònia , un campament d'estiu anual per a nens livons per ensenyar-los la seva cultura i llengua
Categoria:Letònia Categoria:Política lingüística