Ferran de Borja i d'Aragó (Lisboa, ca. 1583-Madrid, 28 de novembre de 1665), III comte de Mayalde i príncep de Squillace, era un aristòcrata espanyol que va servir com virrei d'Aragó i de València, i també en la Casa Reial.
Biografia miniatura|Escut d'armes del Ducat de Gandia dels Borja o Borgia.
Origen familiar i primers anys Ferran de Borja havia nascut cap a 1583 a la ciutat de Lisboa, capital del llavors Regne de Portugal, fill de Joan de Borja i Castro, I comte de Mayalde, i de Francisca de Aragón y Barreto, I comtessa de Ficalho,El quart comte de Fichalho va ser el conegut botànic Francisco Manuel Carlos de Melo per la qual cosa era net per la part paterna de sant Francesc de Borja i de la seva esposa Leonor de Castro Mello y Meneses.
Cap a 1590, des de nen, Borja va servir en la Cort espanyola com infant de l'emperadriu consort Maria d'Àustria i de Portugal, resident a la península des de 1582 després d'enviduar de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, i més tard, ho va ser del rei Felip II d'Espanya.
Càrrecs ostentats i honors Felip III li va encomanar, amb tan sols 20 anys, missions com a ambaixador a Savoia, Florència i Roma. Al seu torn, en 1621, el nou monarca Felip IV el va incorporar com Gentilhome de la seva Reial Cambra i el nomena virrei d'Aragó.
Mentre exerceix el Govern d'aquest Regne, es va casar amb la seva neboda Maria Francisca Borja i Aragó, filla primogènita del seu germà major Francisco de Borja y Aragón, II comte de Mayalde, qui els cedeix el títol de príncep de Squillace. Exerciria el virregnat fins a 1632.
En 1635, al seu torn, va ser designat virrei de València fins que és anomenat de nou a la Cort, cinc anys després.
Des del 4 de juny de 1643 va ser sommelier de Corps de Baltasar Carles d'Àustria, príncep d'Astúries, quan es va constituir la seva Casa, va cessar en tal càrrec en morir el príncep tres anys després. En 1649 moriria la seva esposa i en 1658 el seu germà, heretant del seu sogre i, alhora germà, el comtat de Mayalde.
Defunció Tres anys més tard, a la mort del poderós marquès del Carpio, el monarca li va conferir l'honor de ser el seu cavallerís major i seria l'últim de Felip IV, ja que va morir el mateix any que el Rei. Hhavia mantingut correspondència amb Maria de Jesús de Ágreda, una escriptora espiritual i assessora del rei. (Summary)
Notes i referències
Bibliografia Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal
Enllaços externs Los Borja, del mundo gótico al universo renacentista en el Centro Virtual Cervantes Institut Internacional d'Estudis Borgians Diario de los Borja - Borgia
Categoria:Lisboetes Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Virreis d'Aragó Categoria:Virreis de València Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Morts a Madrid