Francisco Nicolás VI Fernández de la Cueva y de la Cerda (Madrid, 28 de setembre de 1692-Hortaleza, 23 de juny de 1757) va ser un aristòcrata espanyol titulat XI duc d'Alburquerque, que va servir en la Reial Casa.
Biografia Va néixer a Madrid, a les cases que la marquesa de Cadreita, la seva àvia, tenia enfront del Reial Monestir de la Encarnación, el dia 28 de setembre de 1692, era fill primogènit de Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva, X duc d'Alburquerque, entre altres títols, i de Juana de la Cerda Aragón y Montcada, filla de Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera y Portocarrero, VIII duc de Medinaceli; el 5 d'octubre del mateix any va ser batejat a l'parròquia de San Martín.
En 1702, quan comptava deu anys es va traslladar a Nova Espanya, on el seu pare va ocupar el càrrec de Virrei, romanent allí per temps de vuit anys. Després de la mort del seu pare, ocorreguda en 1724, li va succeir en els seus títols i dignitats, sent XI duc d'Alburquerque (gran d'Espanya), VIII marquès de Cuéllar, V marquès de Cadreita, VII comte de la Torre i XI comte de Ledesma i de Huelma, XI senyor de Mombeltrán, Pedro Bernardo, La Codosera, Lanzahíta, Mijares, Aldeadávila de la Ribera, Villarejo del Valle, Las Cuevas, Santa Esteban i Santa Cruz del Valle; de les viles de Cadreita i Guillena, i del majorat de la família Castilla en Madrid.
Després de servir com a capità general de la Mar Oceà, va ingressar al Palau Reial de Madrid servint des de 1742 com Cavallerís major de Ferran de Borbó, en aquells dies príncep d'Astúries, i el 1746, quan va ascendir al tron amb el nom de Ferran VI d'Espanya, va revalidar el nomenament de cavallerís, i a més li va concedir el grau de cavaller-collaret de l'Orde del Toisó d'Or, que li va ser imposat pel propi monarca el mateix dia que aquest va jurar el tron.
Per motius de salut, va renunciar al càrrec palatí tres anys després, en 1749, encara que el rei, en agraïment al seu servei, li va concedir els honors, tres i mig de sou del càrrec que havia ocupat, així com el dret a accedir a la seva Reial Cambra. Va morir vuit anys més tard, el 23 de juny, mentre es trobava d'esbarjo a Hortaleza. El seu cos va ser sepultat al convent de la Victoria de Madrid, en la capella de la Virgen de la Soledad, que la família utilitzava com a podrimener, sent traslladat posteriorment al monestir de San Francisco de Cuéllar (Segòvia), on el cèlebre Beltrán de la Cueva, primer duc d'Alburquerque, va erigir el panteó familiar.
Matrimoni i descendència Es va casar el 1734 amb Agustina Ramona de Silva y Hurtado de Mendoza, filla de Juan de Dios Silva y Mendoza, X duc de l'Infantado, i de la seva dona María Teresa Gutiérrez de los Ríos, i foren pares de:
Francisco de Asís Fernández de la Cueva y Silva, X marquès de Cuéllar, que va morir de nen. Joaquín Andrés Fernández de la Cueva y Silva, que va morir de nen. Joaquina Ana Fernández de la Cueva y Silva, que va morir de nens. María de la Soledad Fernández de la Cueva y Silva, VI marquesa de Cadreita, que es va casar amb José Joaquín de Silva-Bazán, IX marquès de Santa Cruz.
Bibliografia Fernández de Béthencourt, Francisco, Historia genealógica y heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandes de España, Tomo X, Madrid 1920. Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal
Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Militars madrilenys Categoria:Marquesos Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Nascuts el 1692 Categoria:Morts el 1757