José de Saavedra y Salamanca, marquès de Viana i comte d'Urbasa, denominat familiarment Pepe Viana, (Madrid, 4 d'abril de 1870-Madrid, 5 d'abril de 1927) va ser un noble, cortesà i polític espanyol, cap superior de Palau i cavallerís major del rei Alfons XIII, a més de senador per dret propi a les Corts de la Restauració. Va ocupar també els càrrecs de president de Real Aero Club de España i de l'Associació Nacional d'Olivarers.

Biografia Primers anys Provinent d'una família aristocràtica, els progenitors de la qual van ser Fausto de Saavedra y Cueto, comte d'Urbasa, i Fernanda de Salamanca y García, la seva esposa, a més de ser net de l'il·lustre literat Ángel de Saavedra, duc de Rivas, que va exercir els més alts càrrecs de l'estat; i nebot net del magnat i polític José de Salamanca y Mayol, marquès de Salamanca.

La seva mare va morir quan tenia set anys, i el seu pare només va viure tres anys més, quedant orfe el 1880. Va quedar a càrrec de la seva àvia, la duquessa viuda de Rivas, i en morir aquesta en 1885 va seguir amb la tutela el seu oncle Teobaldo de Saavedra y Cueto, marquès de Viana, qui ja es venia encarregant de l'educació del nen. El seu oncle i tutor estava casat amb Carmen Pérez de Barradas, qui del seu primer marit havia heretat una gran fortuna. Els marquesos de Viana no tenien fills, i van bolcar el seu amor en aquest pupil, a qui designarien hereu dels seus béns i successor en aquest títol, amb grandesa d'Espanya.

Va estudiar el Batxillerat al Colegio de San Luis Gonzaga del Puerto de Santa María, i en 1885 va ingressar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on va obtenir el despatx de tinent cinc anys després. En aquesta arma arribaria a tinent coronel. En 1896 es va casar amb Mencía Collado del Alcázar, marquesa del Valle de la Paloma, neboda del duc de la Roca.

Amistat amb Alfons XIII i càrrecs polítics esquerra|miniatura|El marquès de Viana amb el rei Alfons XIII, qui sosté als seus braços a l'infant Jaume de Borbó i de Battenberg.

En 1901 era professor de l'Escola de Tir de Carabanchel, i allí va conèixer al jove rei Alfons XIII, iniciant-se entre tots dos una intensa amistat que perduraria fins a la mort del marquès. El 1902 va començar a servir en Palau com gentilhome de cambra amb exercici i servitud, tan sols uns dies abans d'acompanyar al monarca a la Jura davant les Corts (el 17 de maig d'aquest any, quan li van proclamar major d'edat anticipadament). A més, va ser uns dels triats per al viatge per a portar a Espanya a la seva promesa, la princesa Victòria Eugènia de Battenberg.

Fou nomenat senador per dret propi des de 1905, a l'any següent, després de reorganitzar-se la Real Casa per motiu del matrimoni del rei i aprofitant la noces reials entre Alfons i Victòria Eugènia, el monarca nomena el marquès de Viana cavallerís major i montero mayor, en substitució del marquès de la Mina.

En tal condició, organitzarà els desplaçaments del rei fora de Palau i les seves jornades cinegètiques als vedats reials (Monte de El Pardo, Valsaín, Boca del Asno, la Encomienda de Mudela, Doñana, Saja...) Igualment acompanyarà al Monarca en les caceres en finques particulars d'Espanya (Rincón Alto a Moratalla, de la seva propietat, El Castañar, dels marquesos de Finat, Malpica, del duc d'Arión o Ventosilla, propietat del duc de Santoña) o de l'estranger (per exemple, Sutton Surrey en Anglaterra). També serà un entusiasta polista que contribueixi a l'extensió d'aquest esport al país organitzant, com a cavallerís, els tornejos al Palau de La Magdalena de Santander i, de mode particular, un famós campionat anual a la seva finca de Moratalla. miniatura|Posant amb unes peces de caça al costat d'Alfons XIII i altres caçadors al gener de 1908 a El Pardo; fotografia de Goñi. Però la labor de Viana no va ser únicament la d'un fidel empleat de la Real Casa. La seva condició d'amic i confident faran que sigui el líder de la camarilla d'amics d'Alfons XIII, de la qual formaran part també el marquès de la Vega Inclán, Enrique Careaga, el doctor Aguilar, el duc d'Alba, José Quiñones de León o el duc de l'Infantado. El monarca, la seva família i la Cort visitarien el palau de Moratalla en dotze ocasions entre 1908 i 1927 per a caçar o jugar al polo; mentre que pernoctarà en cinc ocasions en el palau de Viana cordovès, sent la seva visita més famosa la del 23 de maig de 1921 pel seu discurs en el Real Círculo de la Amistad, que el monarca va preparar als jardins del Palau i on qüestionava el sistema parlamentari.

Va ser famós un viatge privat que organitza per al rei a les carreres de cavalls de Deauville a l'agost de 1922 i que serà fortament criticat en produir-se després del desastre d'Annual en moments de gran inestabilitat política.

En 1925 en morir el marquès de la Torrecilla, Alfons XIII li manifesta la seva estretíssima confiança i amistat en nomenar-li, conservant els seus càrrecs de cavallerís i montero, cap superior de Palau, sommelier de corps i guarda-segells, i, per tant, màxim cap de la Reial Casa en lloc de designar cap al majordom major, la qual cosa era tradicional. Per a aquest últim lloc escollí al duc de Miranda. El monarca li va donar noves mostres de la seva alta estima en concedir-li en 1926 els collarets de les Ordes del Toisó d'OrReal Decreto nombrando caballero de la Orden del Toisón de Oro a D. José de Saavedra y Salamanca, Marqués de Viana, publicado en la Gaceta de Madrid n.º 330, del 26 de noviembre de 1926, p. 1082. i Carles III,Real Decreto nombrando caballeros del collar de la Orden de Carlos III a D. Joaquín Fernández de Córdova y Osma, Duque de Arión, y a D. José Saavedra y Salamanca, Marqués de Viana, publicado en la Gaceta de Madrid n.º 240, de 28 de agosto de 1926, p. 1234. i al diari ABC es va escriure que el marquès va conèixer al monarca en una visita a Carabanchel sent menor d'edat «i des de llavors l'afecte i l'amistat amb què aquest li ha honrat, no s'ha interromput mai».

Pioner en l'aviació i oli A més dels seus càrrecs polítics, el marquès de Viana es considera un pioner de l'aviació a Espanya, ja que serà fundador i president del Real Aero Club de España. De fet, és el primer espanyol a enlairar del sòl amb un aparell de motor. Aquesta fita va ocórrer en 1908 al municipi francès de Le Mans, a bord d'un arcaic artefacte pilotat per Wilbur Wright. A més de gran interessat per l'agricultura, presidirà l'Associació Nacional d'Olivarers i gestionarà explotacions model a l'Almazara de La Laguna, municipi de Baeza, que va ser inaugurat per Alfons XIII en 1926, tal com commemora un mosaic al Pati dels Jardiners del Palau de Viana. Així mateix, va ser fundador de la Societat Hípica Espanyola i membre de la Societat Hispànica d'Amèrica en Nova York.

Amant de les belles arts, heretarà de la seva tia Carmen Pérez de Barrades, marquesa viuda de Viana, dona del seu oncle Teobaldo, el Palacio de Les Reixes de Do Gome en Còrdova, després dit de Viana, que ella havia heretat del seu primer marit, el marquès de Villaseca, i que Viana enriquirà amb importants col·leccions artístiques. El mateix farà amb la seva residència madrilenya, el també anomenat Palau de Viana, heretat del seu oncle Teobaldo i amb el Palau de Garcíez a Jaén.

Defunció La relació amb la reina Victòria Eugènia de Battenberg va arribar a qualificar-se d'enemistat, pel fet que ella considerava al marquès com a proveïdor d'infidelitats cap al seu espòs el rei, mentre que el marquès la va culpar de portar la hemofília a la família reial espanyola, a causa de la seva ascendència provinent de la reina Victòria del Regne Unit. A l'abril de 1927 es produiria una discussió en persona entre els dos, en la qual la reina acusava el marquès de buscar el divorci real, provocant una indisposició en el marquès que li va provocar la mort un dia després, el 5 d'abril de 1927. Els periòdics de l'època atribueixen a la defunció de l'aristòcrata a un greu atac de urèmia. El seu funeral va gaudir d'una gran ressonància en la premsa i va demostrar el poder i influència que albergava el marquès, assistint a aquest esdeveniment l'infant Alfons de Borbó, el Govern íntegrament amb Primo de Rivera, així com els caps de Palau. Els reis i el príncep d'Astúries van sortir al balcó del Palau Reial quan la comitiva hi va passar per davant en direcció cap al cementiri de San Isidro.

Descendència Del seu matrimoni amb Mencía Collado hi haurà tres fills: Carmen, (1899-1967), marquesa de Villaviciosa, dama de la reina Victòria Eugènia de Battenberg, casada amb el duc de Peñaranda de Duero, comte de Montijo, germà menor del duc d'Alba, amb amb nombrosa descendència. Leonor, (1900-1955), comtessa de Torrehermosa, casada amb el vescomte de la Rochefoucauld, que no tindrà descendència. Fausto, (1902-1980), III marquès de Viana, casat amb Sofia de Lancaster i Bleck, que no tindrà descendència.

Títols, ordes i ocupacions Títols II marquès de Viana, amb grandesa d'Espanya.Cobert com a gran el 7 de desembre de 1902 davant Alfons XIII (en el seu nom, la seva mare la Regent, Maria Cristina d'Àustria) en el Palacio Real de Madrid. II comte d'Urbasa.

Condecoracions Espanya Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. (26 de novembre de 1926) Orde de Carles III. Cavaller del collar. (28 d'agost de 1926) Cavaller gran creu. (9 de juliol de 1907) Condecorat amb la Creu de primera classe del Mèrit Militar. Condecorat amb la Creu de primera classe del Mèrit Naval. Condecorat amb la Medalla de la Regència. Condecorat amb la Medalla (d'or) de la Jura d'Alfons XIII.

Estrangeres Cavaller gran creu del Reial Orde Victorià. (el Regne Unit) Cavaller gran creu de la Orde d'Albert (Regne de Saxònia)

Ocupacions Sommelier de Corps i guarda-segells del rei d'Espanya (10 de març de 1925- 5 d'abril de 1927) Cavallerís major, ballester i montero mayor del rei d'Espanya (1905- 5 de abril de 1927) Gentilhome de cambra amb exercici i servitud del rei d'Espanya (1902-5 d'abril de 1927).

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Marquesos Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Empresaris madrilenys Categoria:Morts a Madrid Categoria:Senadors madrilenys al Senat espanyol Categoria:Morts el 1927 Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Reial Orde Victorià Categoria:Gran Creu de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Categoria:Gran Cordó de l'orde de Lepopold Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1870