L'Alberg de Provença (en maltés: I Berġa ta' Provenza) és una fonda hospitalària d'estil barroc situada al triq Ir-Repubblika de La Valletta, construïda per als cavallers de Malta de Provença l'any 1571.
Història La construcció de l'Alberg de Provença data del 1571.Sharon Sultana, 2010, p. 3. És obra de Ġlormu Cassar, el més gran arquitecte renaixentista de La Valletta; l'estil manierista de la façana de l'edifici és una signatura d'aquest artista. L'edifici es va renovar al s. XVII. La façana va ser redissenyada el 1638 per l'arquitecte francés de l'Orde, Médéric Blondel, i es va construir una nova ala on hi havia una petita plaça. El 1798, l'Orde va perdre Malta davant els francesos, i la fonda va romandre lliure fins al domini colonial britànic del 1800. S'usava per a diversos propòsits, com ara com a hotel i caserna militar.Sharon Sultana, 2010, p. 4. El 1826, la part superior de la fonda s'arrendà al Malta Union Club fins al 2002. El contracte d'arrendament es va ampliar a tot l'edifici el 1903, i va romandre en ús fins al 1955. El 12 d'agost del 1955 fou requisat pel govern per a allotjar el Museu Nacional de Malta, que es va convertir en el Museu Arqueològic Nacional el 1974.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'11 de maig del 1942, els edificis situats a prop de la fonda foren destruïts pels bombardeigs aeris, però la fonda no fou tocada pas.
Arquitectura Les nou habitacions rectangulars, on ara hi ha les botigues del carrer de la République i l'entrada del museu, formaven part de l'ampliació de Blondel. No corresponen al pla habitual que Cèsar havia aplicat a totes les fondes. El pati de l'Alberg de Provença també el van remodelar. Altres pistes mostren que la façana actual no formava part de l'estructura primera. Abans de la renovació interior de Blondel, la paret més gruixuda de la part posterior de les nou cambres frontals revela finestres tapiades que devien ser les de la façana de Cèsar. A més a més, les façanes laterals del carrer Melita i del de Karttjift presenten una "costura", açò és, un element arquitectònic com el que a Cèsar li agradava posar a la cantonada dels edificis.
La fonda és inclosa en el National Inventory of the Cultural Property of the Maltese Islands.
Interior L'entrada té un sostre decorat amb un fresc atribuït a Niccoló Nasoni, que representa La Religió.Sharon Sultana, 2010, p. 5. El Gran Saló del segon pis és la sala més ricament decorada, amb parets i el sostre adornats amb frescs. Era la sala comuna en què es reunien els cavallers de la llengua de Provença per a enraonar sobre els seus assumptes, però també era un refetor i una sala de banquets: seien al voltant de llargues taules, amb un lloc determinat per edat.
Monedes commemoratives L'Alberg de Provença apareix en dues monedes commemoratives, una d'argent de 10 euros i l'altra d'or de 15 euros, emeses el 2013 pel Banc Central de Malta. Aquestes monedes mostren la façana de la fonda al revers i l'escut d'armes de Malta a l'anvers.
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia Sharon Sultana, The National Museum of Archaeology, The Neolithic Period, Heritage Books, 2010, Malta
Categoria:La Valleta Categoria:Edificis de Malta