Gai Veti Cosini Rufí (en llatí: Gaius Vettius Cossinius Rufinus; fl. 306-316) va ser un polític i senador actiu durant el regnat de Maxenci (r. 306-312), Constantí I (r. 306-337) i Licini I (r. 308-324).
El 306 era a Roma quan va ser nomenat procònsol d'Acaia, però aleshores es va produir la usurpació de Maxenci a Roma i Rufí s'hi va unir, fent que perdés el càrrec ja que Maxenci no tenia jurisdicció a Acaia. Era curador (és a dir, funcionari encarregat del manteniment) de la via Flamínia, del llit del riu Tíber i dels desguassos de Roma, corrector (governador) de la Regio X Venetia et Histria, la província de Dioclecià que cobria Túscia, Úmbria i Campània, sempre nomenat per Maxenci.Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, volume 1, Cambridge University Press, 1992, , p. 777.
Un cop derrotat aquest a la batalla del Pont Milvi, el 312. Constantí I, desitjant obtenir el suport del Senat romà, va honorar Rufí, tot i haver estat partidari del seu rival, i el va nomenar comes Augusti nostri (és a dir, comes del col·lega de Constantí a l'est, Licini). Tres senadors van ser elegits praefectus urbi sota Constantí, inclòs Rufí del 20 d'agost de 315 al 4 d'agost de 316. Constantí estava prou segur de la lleialtat de Rufí que el va enviar a l'est sota l'autoritat de Licini. Rufí també va ser cònsol el 316 juntament amb Antoni Cecina Sabí.Potter, David Stone, The Roman Empire at Bay: Ad 180-395, Routledge, 2004, , p. 388.CIL, X, 5061
Fill de Gai Veti Grat i Cossina. Casat amb Petronia Probiana, filla de Luci Publili Petroni Volusià, va tenir una filla Vetia, casada amb Gabini Barbari Pompeià, i dos fills: Veti Rufí i Veti Just.Settipani. 2000. 597
Si la base de l'estàtua amb una inscripció fragmentària, conservada als Museus Vaticans, es refereix a ell, Rufí era pagà, i era àugur i Pontífex del Sol Invicte. Sabem que cap als 315/16 va deixar de formar part dels salii per ser potífex.CIL VI, 32040
Referències
Bibliografia Christian Settipani: Continuité gentilice et Continuité familiale dans les familles sénatoriales romaines à l'époque impériale. Linacre College, Oxford University, coll. « Prosopographica & Genealogica », 2000, 597 p. (). Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, volume 1, Cambridge University Press, 1992, , p. 777. Potter, David Stone, The Roman Empire at Bay: Ad 180-395, Routledge, 2004, , p. 388.
Categoria:Prefectes de la ciutat Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Gens Vètia