El tinent general Sir Charles Walter Allfrey, KBE, CB, DSO, MC i Bar, DL (24 d'octubre de 1895 - 2 de novembre de 1964) va ser un oficial superior de l'exèrcit britànic que va servir a les dues guerres mundials , sobretot durant la Segona Guerra Mundial com a oficial general comandant del V Cos al nord d'Àfrica i Itàlia de 1942 a 1944.
Biografia Charles Walter Allfrey va néixer el 24 d'octubre de 1895 a Southam, Northamptonshire, el fill petit del capità Henry Allfrey, un oficial de l'exèrcit britànic del King's Royal Rifle Corps, i de Kathleen Hankey. Va ingressar al Royal Naval College de Dartmouth. Tanmateix, en esclatar la Primera Guerra Mundial a l'agost de 1914, va ser nomenat sotstinent de la Royal Field Artillery (RFA) l'11 d'agost.
Ascendit a tinent el 9 de juny de 1915, Allfrey va ser ferit dues vegades durant la guerra. Va servir al front occidental amb la 94a Brigada de la RFA, que formava part de la 21a Divisió, una unitat de l'exèrcit de Kitchener. Va ser ascendit al rang interí de capità el 5 de gener de 1917, que es va convertir en substantiu més tard aquell mateix any, el 3 de novembre. Allfrey va ser guardonat amb la Creu Militar (MC) el 1918 per mantenir la seva bateria en acció durant un període prolongat de temps, tot i estar sota foc directe de metralladora i artilleria de l'enemic.
Va ser ascendit a major interí el 17 de desembre de 1917 i va tornar al seu rang permanent de capità el 18 de febrer de 1919, moment en què la guerra ja havia acabat a causa de l'Armistici amb Alemanya.
Període d'entreguerres Després de la guerra, Allfrey va servir en serveis regimentals abans de convertir-se en ajudant a l'Escola d'Equitació de l'Exèrcit, de 1925 a 1928, i va ser destinat a l'Oficina Colonial, i posteriorment a l'exèrcit iraquià el novembre de 1930.
A l'Iraq, va guanyar l'Orde del Servei Distingit (DSO) i, d'octubre de 1932 a novembre de 1933, va estar empleat a la Missió Militar Britànica a l'Iraq, on va ser Inspector d'Artilleria de l'Exèrcit Iraquià. Va ser nomenat tinent coronel l'1 de gener de 1931 i ascendit al rang substantiu el 10 d'agost de 1933. Va ser nomenat tinent coronel l'1 de gener de 1935 i, el mateix any, es va casar amb Geraldine Clare Lucas-Scudamore. Van tenir dos fills, un fill i una filla. L'any següent, Allfrey va ser nomenat oficial de l'estat major de grau 1 (GSO1) a l'Escola d'Estat Major de Camberley, de 1936 a 1939, tot i que mai no hi havia assistit com a estudiant, com molts altres que més tard van arribar a un alt comandament, i va ser ascendit al rang substantiu de coronel el 6 d'agost de 1939, poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Segona Guerra Mundial França i Gran Bretanya A l'inici de la Segona Guerra Mundial, al setembre, Allfrey va ocupar un càrrec d'estat major, com a GSO1, al Regne Unit, i va continuar en aquest càrrec a França amb la Força Expedicionària Britànica (BEF).Mead, p. 47 El febrer de 1940, però, va tornar al Regne Unit per ocupar el càrrec de Comandant del Cos d'Artilleria Reial (CCRA) al II Cos, aleshores comandat pel tinent general Sir Alan Brooke. El 19 de juliol de 1940, després d'haver participat en la Batalla de França i l'evacuació de Dunkerque, i després d'un breu període com a CCRA al IV Cos, sota el comandament del tinent general Claude Auchinleck, va ser ascendit al rang interí de major general per aviat substituir el major general William Green al comandament de la Zona Sud-oest, part del Comandament Sud, que era responsable de la defensa dels comtats de Devon i Cornualla en cas d'una invasió alemanya, i que després, després de Dunquerque, es considerava molt probable.
A finals de febrer de 1941, Allfrey va rebre l'ordre de formar la Divisió dels comtats de Devon i Cornwall, que comprenia les recentment creades Brigades d'Infanteria 203a, 209a i 211a (totes anteriorment brigades independents), però sense tropes de suport, amb ell mateix com a Oficial General al Comandant (GOC). No obstant això, en una setmana, va cedir el comandament de la divisió al major general Frederick Morgan i va rebre l'ordre d'assumir el comandament de la 43a Divisió d'Infanteria (Wessex), en successió del major general Robert Pollok, que es retirava. La divisió era una formació de primera línia de l'Exèrcit Territorial (TA) estacionada a l'altra banda del país, a Kent, en tasques antiinvasió. Va ser ascendit a major general temporal el 19 de juliol de 1941. La divisió formava part del XII Cos, comandat pel tinent general Andrew Thorne (substituït a l'abril pel tinent general Bernard Montgomery, que al seu torn va ser substituït pel tinent general James Gammell al novembre), sota el Comandament Sud-est i, com l'anterior comandament d'Allfrey, estava en tasques antiinvasió i entrenant-se per repel·lir una invasió. També servien al XII Cos les divisions 44a (Home Counties) i 56a (Londres), comandades respectivament pels major generals Brian Horrocks i Montagu Stopford, els quals havien estat tots dos entre els companys instructors d'Allfrey a l'Escola d'Estat Major de Camberley abans de la guerra. Tanmateix, amb l'arribada de Montgomery com a nou comandant del cos, la 43a Divisió d'Allfrey, que comprenia les Brigades d'Infanteria 128a, 129a i 130a i les tropes divisionals, va ser sotmesa durant tot l'any a un entrenament molt intensiu i extenuant per a operacions ofensives, com a resultat de la qual cosa la divisió va ser seleccionada per al servei a l'estranger, tot i que això no passaria durant el regnat d'Allfrey com a comandant del cos.
miniatura|esquerra|Sa Majestat el Rei Jordi VI i la Reina Elisabet en una visita al Comandament Sud, el 6 de maig de 1942. A la base de salutació, el Rei saluda mentre les tropes desfilen. Darrere d'ells hi ha el tinent general Charles Allfrey. A principis de març de 1942, Allfrey va lliurar el comandament de la 43a Divisió al major general Ivor Thomas, un company d'artilleria, i va ser ascendit a tinent general en funcions per convertir-se en el comandant general del V Cos en successió del tinent general Edmond Schreiber. Amb només 46 anys, aquest va ser un homenatge considerable cap a Allfrey i el va convertir en un dels comandants de cos més joves de l'exèrcit britànic en aquell moment. El V Cos, amb les divisions d'infanteria 38a (gal·lesa) i 47a (Londres), comandades respectivament pels major generals Donald Butterworth i Gerald Templer (que havia estat breument el cap de brigada d'Allfrey), i la 214a Brigada d'infanteria independent (de l'exèrcit britànic) sota el comandament, servia sota el Comandament Sud en un paper de defensa estàtica de platja. Tanmateix, va renunciar a aquest paper en ser enviat a Escòcia al juliol, on va prendre el comandament la 6a Divisió Cuirassada, sota el comandament del major general Charles Keightley (que havia estat instructor a l'Acadèmia de l'Estat Major uns anys abans), i les Divisions d'Infanteria 4a i 78a, comandades pels major generals John Hawkesworth (un altre dels instructors d'Allfrey a l'Acadèmia de l'Estat Major) i Vyvyan Evelegh, respectivament. El V Cos d'Allfrey havia de formar un component important del Primer Exèrcit, sota el comandament del tinent general Edmond Schreiber (substituït a l'agost pel tinent general Kenneth Anderson), que després es va formar per participar a l'Operació Torxa, la invasió aliada del Nord d'Àfrica francès , prevista per al novembre. L'entrenament a Escòcia va continuar fins a l'octubre, i les divisions 4a i 78a van ser destinades a altres llocs en preparació per a la invasió.
Nord d'Àfrica Allfrey va dirigir el seu cos a l'estranger, al nord d'Àfrica francesa, a finals de novembre, unes setmanes després de la invasió, i el va activar el 5 de desembre, on va prendre el comandament de totes les unitats terrestres britàniques a Tunísia: la 1a Brigada Paracaigudista sota el comandament del brigadier Edwin Flavell, i la 6a Divisió Blindada i la 78a Divisió d'Infanteria, juntament amb comandos i elements de la 1a Divisió Blindada dels Estats Units sota el comandament del major general Orlando Ward. Quan va arribar Allfrey, la cursa vers Tunis havia fracassat clarament, ja que les forces de l'Eix havien portat reforços importants, i la campanya començava a convertir-se en un punt mort. Quan el V Cos la va prendre sota el comandament, la 78a Divisió estava sortint per la bretxa de Tebourba contra una forta resistència alemanya. El 9 de desembre es va cancel·lar un atac previst i Allfrey va intentar organitzar que els francesos que ocupaven la ciutat de Medjez el Bab fossin rellevats, també va creure, i posteriorment va ordenar que abandonés Longstop Hill, amb vistes a la carretera de Tunis. Dues setmanes més tard, però, un intent combinat dels Estats Units i el Regne Unit de recuperar el turó va fracassar, cosa que, juntament amb el dur clima hivernal, va ser suficient per persuadir el tinent general Anderson, comandant del Primer Exèrcit, i el tinent general Dwight D. Eisenhower, comandant suprem aliat al nord d'Àfrica, perquè abandonessin qualsevol altre intent. miniatura|El comandant general del Primer Exèrcit Britànic, el tinent general K. A. N. Anderson (caminant al davant) durant una visita al quarter general de la 78a Divisió a Tunísia, el gener de 1943. A la seva dreta hi ha el major general V. Evelegh, comandant general de la 78a Divisió, i a la seva esquerra hi ha el tinent general C.W. Allfrey, comandant general del V Cos. El gener de 1943, la 6a Divisió Blindada del major general Keightley, que encara formava part del V Cos, va participar en una acció a Bou Arada i va resistir un important atac alemany. El mes següent, la divisió, després de fracassar a l'hora de prendre Djebel Mansour, va participar significativament en la batalla del pas de Kasserine. Cap a finals de febrer i principis de març (on, el 9 de març, va ser ascendit al rang substantiu de guerra de major general i al rang temporal de tinent general), el V Cos, ara reforçat amb la 46a Divisió d'Infanteria del major general Harold Freeman-Attwood, va participar en l'Operació Ochsenkopf, amb la 46a, estacionada al sector nord del V Cos, absorbint la major part de l'ofensiva alemanya i retrocedint abans d'aturar l'ofensiva alemanya, i finalment recuperant Djebel Abiod i Sedjanane. Cap a finals de març, la 78a Divisió del major general Evelegh, juntament amb la 4a Divisió, recentment arribada, va rebre l'ordre d'Allfrey de netejar la ruta de Medjez el Bab a Tebourba. Amb el suport de la 25a Brigada de Tancs de l'Exèrcit i, més tard, reforçat per la 1a Divisió d'Infanteria del major general Walter Clutterbuck, el V Cos va estar, durant gairebé un mes, involucrat en alguns dels combats més durs de la campanya de Tunísia fins llavors. Els combats van culminar amb la 78a Divisió, el 26 d'abril, aconseguint capturar Longstop Hill, i després, amb la 46a Divisió substituint la 4a Divisió el 30 d'abril, les tres divisions van participar en nous combats ferotges a la plana de Medjez, on la 1a Divisió va fer una actuació destacada, guanyant tres Creus Victòria (VC) en l'espai d'una setmana.