Al-Ixtiqāq (, La partició, en dues parts) és el vuitanta-quatre capítol (sura) de l'Alcorà, amb 25 versos (āyāt). Esmenta detalls del Dia del Judici quan, segons aquest capítol, tothom rebrà comptes pels seus actes en aquest món.

Resum 1-5 Senyals del Dia del Judici 6-15 Els llibres dels justos i dels malvats lliurats a les seves mans, i les seves conseqüències 16-20 Juraments que atesten la doctrina de la resurrecció 21 ۩ 25 Els incrèduls van denunciar i amenaçar

El nom del capítol, Al-Inxiqaq, és un substantiu que es pot traduir de diverses maneres com a La partició, L'Esclat, L'Obriment, entre d'altres. Aquest nom prové del primer vers del capítol que diu Quan el cel s'esquinça. El vers no conté la paraula al-inxiqaq literalment, sinó que conté una paraula de la mateixa arrel. És una referència a la destrucció del món al final dels dies, que presagia el capítol. Temàticament, el capítol segueix un tema del dia del judici que és present als capítols precedents, inclosos Al-Infitar (el capítol 82) i Al-Mutaffifin (83).

El capítol comença (versos 1 a 5) esmentant esdeveniments que succeiran el Dia del Judici, incloent-hi la ruptura del cel i l'aplanament de tot el que hi ha a la terra. Els versos 6 a 15 parlen de la disparitat entre aquells que aquell dia rebran el seu llibre a la mà dreta i tindran un compte de gràcies alegre, i aquells que no ho faran. Segueix una sèrie de juraments (versos 16-18), i després un altre contrast entre el destí dels creients i els no creients el dia del judici.

Revelació Segons la tradició islàmica, Al-Inxiqaq va ser revelat molt probablement després del capítol 82 d'Al-Infitar, i cronològicament va ser una de les últimes sures de la Meca, capítols revelats abans de la migració de Mahoma a Medina.

Prostració Segons l'hadit, Mahoma es va prostrar quan recitava aquest capítol, particularment després del vers 21 que diu ... i que quan se'ls recita l'Alcorà, no es prostran? Per tant, la majoria dels erudits islàmics consideren aquest vers un dels 15 versos de l'Alcorà on hom es prostra després de recitar-lo. A la majoria de còpies de l'Alcorà, aquests s'indiquen amb el símbol ۩ . La majoria dels juristes malikites consideren obligatori prostrar-se després de recitar el vers; Màlik ibn Anas, el fundador de l'escola malikita, va ser una excepció notable.Muwatta Imam Malik, USC-MSA web reference: Book 15, Number 15.5.12 ; Arabic reference: Book 15, Hadith 484

Referències

Categoria:Escatologia islàmica Categoria:Sures