Pedicularis pyrenaica és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies.
Descripció Pedicularis pyrenaica és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una herba perenne, que pot superar fàcilment un pam d'alçada, amb un rizoma simple de fins un cm de gruix. La tija és pubescent en dos línies, amb poques fulles i una espiga compacta, capitada (en forma de cap), amb flors púrpures o roses. És una espècie molt polimorfa amb moltes poblacions que segurament han patit alguna mena d'hibridació o introgressió genètica d'altres espècies properes.
Per poder diferenciar-la d'altres espècies semblants: té el llavi superior de la flor amb un bec llarg (> 2mm). El calze és glabre o glabrescent i té les dents dividides. Els pedicels són molt curts (excepte a les flors inferiors). Les bràctees foliàcies que porten les flors són més curtes que les flors. Les fulles són pinnatisectes amb els folíols profundament dividits (pinnatipartits), poc peludes (glabrescents).
Hàbitat i distribució És una espècie d'oròfit endèmica dels Pirineus (a ambdós costats, des de la vall de Ribes fins a Navarra) i la serralada Cantàbrica (Fuentes Carrionas, Monpodre, Somiedo i els Picos d'Europa. Als Països Catalans només viu a l'alta muntanya, en prats alpins més o menys humits, preferentment silicícoles (davalla rarament a l'estatge subalpí) dels Pirineus axials i serres properes com la vall de Rubió, el Cadí-Moixeró o el Port del Comte.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1832 Jacques Etienne Gay (1786–1864), un reconegut botànic francès, nascut a Suïssa.
S'han descrit diverses subespècies d'aquest tàxon, amb diferents tractaments taxonòmics depenent dels autors:
P.pyrenaica subsp. pyrenaica J. Gay, amb espigues compactes i calze i bràctees glabres. P.pyrenaica subsp. praetermissa (Pedicularis praetermissa (I.Soriano, M.Bernal & Sánchez-Cux.) Aymerich & L.Sáez) té el llavi superior menys corbat i el bec atenuat de manera continua (no marcadament atenuat). P.pyrenaica subsp. lasiocalyx (Gren.) O.Bolòs & Vigo (Pedicularis mixta Gren.) descriu individus amb l'espiga més allargada (oblonga) i els calze i les bràctees pubescents P.pyrenaica subsp. fallax'' Font Quer & Guinea definiria als individus cantàbrics, més gràcils i amb poques flors a la inflorescència que és més laxa.
Referències
Categoria:Orobancàcies