Pedicularis rosea és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies. Als Països catalans està representada per la seva subespècie allionii.
Descripció Pedicularis rosea és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una herba perenne, que fa al voltant d'un pam d'alçada. La tija és erecta, amb una o dos fulles només més petites que les basals. Les fulles basals (molt dividides com és habitual a Pedicularis) són allargades i poden arribar a fer uns 8 cm de llarg x 1,5 d'ample. Les flors roses o lila clar es reuneixen en una inflorescència densa.
Per poder diferenciar-la d'altres espècies semblants: La tija és més o menys glabrescent a la base, però pubescent a la part superior. El llavi superior de la flor és obtús, sens bec terminal. El calze és més o menys pubescent. Les bràctees foliàcies que porten les flors són més curtes que les flors.
Hàbitat i distribució És una espècie d'oròfit que només viu als Alps (on hi ha 2 subespècies) i als dos costats dels Pirineus (on és força rara i sempre hi ha la subsp. allionii). Als Països Catalans només s'ha trobat en comptades poblacions dels Pirineus Centrals: a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Al costat francès també és força rara a l'Arieja i a l'Alt Garona. Viu en pastures pedregoses sobre roca calcària, principalment a l'estatge alpí, sempre per sobre dels 2000m.
Taxonomia Pedicularis rosea va ser descrita per primer cop l'any 1781 per Franz Xaver von Wulfen que fou un botànic austríac, geòleg, alpinista i sacerdot jesuïta. Aquest tàxon, tal com està descrit, és un endemisme dels Alps i no viu als Pirineus.
Pedicularis allionii Rchb.f. en canvi la va descriure Heinrich Gustav Reichenbach (1824-1889) el 1862. Poc després, el 1882, Giovanni Arcangeli (1840-1921) va proposar subordinar aquest tàxon dins de l'espècie de Wulfen. Aquesta és l'autoritat reconeguda per algunes de les obres botàniques de referència. Totes les poblacions pirenaiques anirien dins d'aquesta subespècie.
Més tard, el 1971, Ernest Mayer (1920-2009), un botànic eslovè, va publicar també la proposta d'anomenar el tàxon de Reichenbach com a subespècie de P.rosea, afirmant (potser per desconeixement de la publicació d'Arcangeli) que era una combinació nova. Així és com consta en algunes obres de referència, encara que semblaria que la proposta d'Arcangeli, més antiga, hauria de tenir prioritat:
Pedicularis rosea subsp. allionii (Rchb.f.) Arcang.
Referències
Categoria:Orobancàcies