miniatura|300px|Les infraestructures ciclistes inclouen tots els elements físics dissenyats per facilitar, ordenar i fer segura la circulació de bicicletes. La infraestructura ciclista inclou totes les instal·lacions i estructures dissenyades per facilitar l'ús de la bicicleta. Un bon disseny de la infraestructura ciclista fa que l'ús de la bicicleta sigui més segur i eficient, fent que un percentatge més alt de la població utilitzi la bicicleta de manera habitual.

Vies ciclistes

Les vies ciclistes són espais destinats a la circulació de bicicletes. Idealment, haurien d'estar interconnectades i garantir la seguretat i la comoditat dels ciclistes.

Les vies ciclistes es poden classificar des de diferents punts de vista:

Segons la ubicació La ubicació fa referència al suport on s'implanten, si es construeixen de manera independent o si s'utilitza la calçada.

Independents. Construïdes de manera independent de voreres o calçades, solen estar envoltades de vegetació. Pistes bici, si són vies exclusives per a bicicletes. Autopistes per a bicicletes, concebudes com a vies ràpides, que cobreixen llargues distàncies i connecten diversos nuclis. Senders ciclables, si estan compartides amb vianants. Vies verdes, si són vies de tren reconvertides en sendes ciclables.

Integrades. Juntament amb voreres, calçada i jardins, són un element més del conjunt del carrer, destinant un espai exclusiu als ciclistes. Carrils bici. Solen estar ubicats a la mateixa cota que la calçada, en la qual es destina un carril exclusiu per a les bicicletes. Voreres bici. Estan ubicades a la mateixa cota que la vorera. No estan recomanades pels possibles conflictes amb els vianants. Vorals bici. Vorals on es permet la circulació de bicicletes.

Compartides. Són espais destinats al trànsit d'altres mitjans de transport on es permet la circulació de bicicletes. Ciclocarrer. Carrers d'un únic carril i sentit, on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles. En ocasions es pot integrar el doble sentit per als ciclistes incorporant carrils bici a contrasentit. Ciclocarril. Carril d'un carrer amb més carrils on es prioritza la circulació de bicicletes sobre la resta de vehicles. Carril bici-bus. Carril exclusiu per al transport públic i bicicletes. Carreteres 2 menys 1. En què els laterals tenen prioritat ciclista, però són utilitzats per altres vehicles mentre no estiguin ocupats. Zones compartides de prioritat per als vianants. Zones lliures de trànsit motoritzat on es pot permetre la circulació de bicicletes. Convivència. Espais on es permet la circulació de vianants, bicicletes i, si escau, vehicles de motor.

Segons el sentit Les vies ciclistes poden permetre la circulació en un o en dos sentits. Unidireccionals. Permeten la circulació de ciclistes en un únic sentit. Bidireccionals. Permeten la circulació de bicicletes en ambdós sentits. Circulació a contrasentit. Es pot permetre la circulació en una direcció compartint l'espai amb altres vehicles i existint un carril bici exclusiu per al sentit contrari.

Segons la protecció

Els elements de protecció i separació de la resta del trànsit garanteixen la seguretat dels ciclistes. Sense protecció. La via ciclista està separada únicament per pintura o per l'ús d'un paviment diferent de la resta del carrer. Amb resguard. La via ciclista té un espai de separació respecte de la resta de la calçada. Amb protecció discontínua. La via ciclista inclou elements de protecció separats, permetent la permeabilitat ciclista amb la resta de la via, però impedint la invasió per vehicles motoritzats. Protecció per banda d'aparcament. La protecció es deu a l'aparcament de vehicles. Protecció contínua. La via ciclista manté una separació contínua de la resta de la via.

Segons la cota La cota respecte de la calçada i la vorera pot determinar l'ús que se'n fa, promovent o no l'ús de zones per a vianants o la pacificació del trànsit. Plataforma única. La cota dels espais destinats a vianants, bicicletes i vehicles motoritzats és la mateixa. Cota de calçada. La cota de la via ciclista i la calçada és la mateixa, però diferent de la de la vorera. Cota intermèdia. La via ciclista està a una cota diferent de la calçada i diferent de la vorera. Cota de vorera (vorera bici). La via ciclista s'ha construït eliminant espai per als vianants, estant a la mateixa cota que la vorera. No està recomanada perquè genera conflictes amb els vianants, no pacifica el trànsit i no promou un canvi modal.

Segons la posició a la via Lateral. La via ciclista se situa en un lateral de la calçada. Central. La via ciclista se situa envoltada d'altres carrils.

Segons la durada Algunes ciclovies poden ser permanents i altres poden ser temporals per a usos concrets. Permanents. Tenen una durada indefinida i solen haver requerit una obra. Temporals. Tenen una durada determinada. Ciclovies emergents. Són d'implementació ràpida mitjançant urbanisme tàctic, per una necessitat o per avaluar-ne la permanència. Ciclovies recreatives. Englobades dins del moviment internacional de «carrers oberts», són carrers lliures de vehicles motoritzats durant unes hores al dia o durant diumenges o festius.

Interseccions i encreuaments

Les interseccions són els llocs on es produeixen accidents amb més probabilitat. Per evitar-los, les interseccions s'han de dissenyar tenint en compte que han de garantir la intervisibilitat entre els diferents usuaris, han de ser autoexplicatives perquè l'atenció se centri en les persones en lloc de la senyalització, han de tenir un disseny adequat per reduir la velocitat dels vehicles motoritzats i han de minimitzar els temps d'espera i els recorreguts de ciclistes i vianants.

Passos de vianants Els vianants sempre tindran preferència sobre els ciclistes en els encreuaments amb vies ciclistes.

Encreuament de via ciclista amb vorera. Ha d'incloure un pas de vianants que indiqui la preferència dels vianants. Encreuament de via ciclista amb sender per a vianants. La via ciclista inclou un cediu el pas als vianants. Encreuament de via ciclista amb pas de vianants a cota de vorera. Són els ciclistes els que canvien de cota, marcant la prioritat dels vianants. Encreuament de via ciclista amb pas de vianants a cota de calçada. La via ciclista no canvia de cota, però hi ha una illeta abans de l'encreuament de la calçada. Via ciclista annexa a la calçada amb pas de vianants únic. La calçada i la via ciclista annexa generen un encreuament continu. Via ciclista sobre zona de vianants. El paviment i les marques reflecteixen la prioritat dels vianants.

Encreuaments entre vies ciclistes Una de les direccions ha de cedir el pas a l'altra.

Intersecció ciclista. L'encreuament perpendicular obliga que una direcció cedeixi el pas a l'altra. Rotonda ciclista. Millora la visibilitat i obliga a reduir la velocitat.

Encreuaments amb trànsit motoritzat

Són les interseccions més perilloses per als ciclistes. El disseny ha de garantir la seguretat, la visibilitat i la prioritat ciclista.

Segons el nivell Pas a nivell. Les bicicletes i la resta de vehicles es troben al mateix nivell, i es poden produir col·lisions. Pas elevat. Permet salvar la via motoritzada sense interacció directa mitjançant una estructura elevada. Passarel·la ciclista. Tipus específic de pas elevat destinat al trànsit exclusiu o prioritari de bicicletes i, en alguns casos, de vianants. Pas inferior. Evita l'encreuament amb vehicles mitjançant un pas subterrani. Túnel ciclista. Tipus específic de pas inferior destinat al trànsit exclusiu o prioritari de bicicletes i, en alguns casos, de vianants.

Segons la prioritat Encreuament ciclista sense prioritat. Obliga els ciclistes a cedir el pas als vehicles motoritzats. Encreuament ciclista sense prioritat amb refugi. Incorpora una zona intermèdia per travessar en dos temps amb més seguretat. Encreuament amb prioritat ciclista. Atorga preferència als ciclistes davant del trànsit motoritzat. Encreuament elevat. Eleva la via ciclista per calmar el trànsit i reforçar la prioritat ciclista.

Segons la geometria del traçat Encreuament amb retranqueig. Separa la via ciclista de la calçada. Encreuament lineal sense retranqueig. Manté la via ciclista en la mateixa alineació que la calçada. Encreuament avançat cap a la calçada. Avança la posició ciclista per fer-la més visible al trànsit.

Segons la protecció Intersecció sense protecció. No disposa d'elements que separin i protegeixin els ciclistes del trànsit. Intersecció protegida. Incorpora elements físics que augmenten la seguretat ciclista.

Segons la regulació del trànsit Intersecció amb semàfor ciclista. Regula el pas mitjançant senyals específics per a bicicletes. Intersecció semaforitzada que permet el gir ciclista a la dreta. Autoritza girs a la dreta en determinades condicions encara que el semàfor estigui en vermell. Intersecció que permet l'Idaho stop. Permet als ciclistes tractar certs senyals com un cediu el pas per millorar la fluïdesa.

Maniobres ciclistes específiques Plataforma avançada d'espera. En ciclocarrers i ciclocarrils, ofereix un espai avançat perquè els ciclistes es posicionin abans del semàfor. Gir indirecte a l'esquerra. Permet fer girs en dues fases per a una major seguretat. Carril bici unidireccional amb gir ciclista a la dreta sense intersecció. Facilita el gir sense necessitat d'aturar-se ni de creuar trànsit.

Elements complementaris de disseny Gual. Manté la continuïtat de l'itinerari ciclista sobre accessos a propietats o carrers secundaris. Filtre modal. Restringeix el pas a vehicles motoritzats, permetent només el trànsit ciclista i de vianants.

Rotondes Tot i que les rotondes estan dissenyades per reduir el nombre de possibles accidents entre vehicles, alguns dissenys poden empitjorar la seguretat ciclista, per la qual cosa han d'incorporar elements específics de protecció. Rotonda amb preferència ciclista. Situada entre ciclocarrers, la rotonda manté la prioritat, indicant que els ciclistes han de circular pel centre de la calçada, evitant que altres vehicles intentin avançar-los. Rotonda holandesa. La rotonda incorpora una via ciclista al seu perímetre, garantint la prioritat ciclista. Rotonda amb anell ciclista interior. La rotonda incorpora una via ciclista al seu interior. Habitualment l'accés a l'anell ciclista central ha d'estar regulat per semàfors. Rotonda partida. La via ciclista es manté lineal, de manera que es generen passos ciclistes a les interseccions.

Encreuaments amb vies fèrries Les vies ciclistes poden creuar vies fèrries de trens o tramvies. Pas a nivell. La via ciclista i la via fèrria es troben al mateix nivell. Pas a desnivell. La via ciclista i la via fèrria es creuen a diferent nivell. Pas superior. La via ciclista passa a un nivell superior a la via fèrria. Passarel·la ciclista. Pont sobre les vies. Pas inferior. La via ciclista passa a un nivell inferior a la via fèrria. Túnel ciclista. Via subterrània sota les vies.

Parades de transport públic Són punts on la via ciclista interactua amb les parades, requerint un disseny que garanteixi la seguretat i la visibilitat de ciclistes i usuaris del transport públic.

Davant de la parada. La via ciclista passa entre el trànsit i la zona d'espera del transport públic, generant interacció directa amb els usuaris. A cota de calçada. La via ciclista se situa al nivell de la calçada, passant sobre la mateixa parada, havent de cedir el pas durant la parada de l'autobús. A cota de vorera. La via ciclista discorre al nivell de la vorera, havent de cedir el pas durant la pujada i baixada d'usuaris. En apartador. La parada es retranqueja, permetent el pas de ciclistes durant la parada.

Darrere de la parada. La via ciclista se situa darrere de la zona d'espera, reduint conflictes amb els usuaris del transport.