El 761è Batalló de Tancs (761st Tank Battalion), també conegut com els Black Panthers ("Panteres Negres") o les Panteres de Patton, va ser un batalló independent de tancs de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant la Segona Guerra Mundial. Estava format per soldats afroamericans, que, a causa de la política de segregació racial del Departament de Guerra, no podien servir a les mateixes unitats que els soldats blancs.
Els Black Panthers van ser el primer batalló de tancs dels Estats Units d'Amèrica format íntegrament per afroamericans. La seva insígnia representava un cap de pantera negra i el lema de la unitat era "Come out fighting" (Sortiu a lluitar, en català).
La unitat va suportar 183 dies de treball operatiu continu a la guerra a Europa. La mitjana de vida d'un tanquista era de 17 dies.
Després de dècades d'oblit, finalment al 1978, es va reconèixer la contribució de la unitat que va rebre una Distinció Presidencial d'Unitat per les seves accions. A més, un gran nombre de soldats van ser condecorats individualment, inclosa una Medalla d'Honor, onze Estrelles de Plata i prop de 300 Cors Porpra. Tot i el seu sacrifici i heroisme, en tornar als Estats Units d'Amèrica van seguir patint la segregació racial i van ser tractats com a ciutadans de segona, sovint víctimes de violència i discriminació.
Antecedents i formació Abans i durant la Segona Guerra Mundial, els comandaments militars dels EUA tenien reserves sobre l'ús de soldats afroamericans en combat. El 1925, el US Army War College va publicar un informe que considerava que els afroamericans no eren aptes ni psicològicament ni físicament pel combat.
Eleanor Roosevelt i la premsa proafroamericana - Chicago Defender, New York Amsterdam News, Pittsburgh Courrier - van liderar la pressió perquè el president Franklin D. Roosevelt constituís les forces americanes amb unitats de combat que integressin soldats afroamericans.
El general Lesley J. McNair, comandant de les Forces Terrestres de l'Exèrcit (Army Ground Forces), va defensar que les unitats "de color" (coloured) havien de ser utilitzades en combat. El 1941, a suggeriment de McNair, l'exèrcit dels EUA va començar a experimentar amb unitats de combat segregades. El programa va rebre el suport de la revista Life que va exposar nacionalment la qüestió.
La majoria dels soldats negres van ser enviats pels entrenaments a estats sudistes: Kentucky, Louisiana i Texas. En aquests estats, les persones afroamericanes eren considerades inferiors, estaven sotmeses a les lleis de segregació racial de Jim Crow. Eren discriminades i sovint tractades amb violència. miniatura|Tanquistes afroamericans en tancs lleugers
Constitució i formació El Batalló de Tancs 761 es va constituir el 15 de març del 1942 i es va activar l'1 d'abril del 1942 a Camp Claiborne (actualment, bosc nacional Kisatchie, Louisiana. Van rebre la mateixa instrucció i entrenament que la resta de soldats sota el comandament de superiors blancs, però, segons les creences racistes de l'època, es creia que fracassarien.
El comandant del batalló era el tinent coronel Paul L. Bates, un oficial blanc que exigia l'excel·lència a la unitat. La resta de soldats tenien barraques de fusta per dormir, el Batalló dels Black Panthers dormien a tendes de campanya a prop d'una depuradora d'aigua. Feien les seves pràctiques amb tancs i havien d'esperar que els altres batallons acabessin les pràctiques, per fer la neteja i el manteniment dels tancs a les fosques i amb temperatures baixes. La ironia és que el seu entrenament els va preparar millor per les condicions adverses en el camp de batalla. Els homes del 761è es van entrenar durant gairebé dos anys, conscients del fet que les unitats blanques s'enviaven a l'estranger amb molt menys temps d'entrenament.
Tensió racial Molts soldats negres van ser víctimes de crims racistes perpetrats per soldats blancs durant el període d'entrenaments. El 10 de gener del 1942, un batalló de tancs segregat veí i policies militars blancs van atacar en un sagnant disturbi als membres del batalló Black Panthers a Alexandria, Louisiana. Alguns d'ells, en represàlia, van requisar sis tancs i un semieruga, però el seu comandant, el tinent coronel Paul Bates, els va persuadir de tirar endavant l'acció i va prometre solucionar la situació.
Desplegament miniatura|500x500px|Estructura d'un batalló de tancs dels EUA, novembre de 1944. El general Ben Lear, comandant del Segon Exèrcit dels Estats Units d'America, va puntuar la unitat de "superior" després d'una revisió especial i la va considerar "preparada per al combat".
Després dels dos anys d'entrenament, el 9 de juny de 1944, el Batalló de Tancs 761 va rebre l'ordre per desplaçar-se a l'estranger tres dies després dels desembarcaments del Dia D a Normandia. El batalló va sortir a bord del transport de tropes britànic Esperance Bay des de Nova York i va arribar a Gran Bretanya el 8 de setembre de 1944 i va ser assignat inicialment al Novè Exèrcit. Després d'un breu desplegament a Anglaterra, el 10 d'octubre de 1944, el Batalló Black Panthers va desembarcar a a Omaha Beach a Normandia (França). La unitat va arribar (amb sis oficials blancs, trenta oficials negres i 676 soldats negres) i, a demanda del general George Patton, va ser assignada al Tercer Exèrcit dels Estats Units, adjunta a la 26a Divisió d'Infanteria.
La unitat va participar a l'acció al nord de França des de l'octubre de 1944, va lluitar a l'Ofensiva de les Ardenes, va continuar a Renània i va passar els últims mesos de la guerra en territori alemany.
Revisió abans del combat Quan el Batalló de Tancs 761 estava a punt d'entrar en combat, el general George S. Patton va repassar el batalló i va pronunciar un discurs als homes en què va mostrar un vot de confiança en les seves habilitats:Sou els primers tanquistes negres que han lluitat mai a l'exèrcit americà. Mai us hauria sol·licitat si no fóssiu bons. Només recluto els millors pel meu exèrcit. No m'importa de quin color sigueu, sempre que pugeu allà dalt i mateu aquests fills de puta krauts. Tothom té els ulls posats sobre vosaltres i espera grans coses. Els de la vostra raça desitgen el vostre èxit. No els decebeu i, sobretot, no em decebeu a mi! Diuen que és patriòtic morir pel teu país. Bé, a veure quants patriotes podem fer d'aquests fills de puta alemanys.Tanmateix, com la majoria d'oficials militars americans de l'època, Patton va expressar els seus dubtes sobre l'ús d'homes negres en combat. En tornar al quarter general després de la revisió, va comentar: "M'han fet una bona primera impressió, però no tinc fe en la capacitat de lluita inherent de la raça".
Durant l'ofensiva de les Ardenes, es va rebre la informació que els soldats alemanys es disfressaven d'americans que custodiaven els punts de control per emboscar soldats americans i que assaltaven magatzems americans. Patton va resoldre aquest problema ordenant als soldats negres, inclòs el 761, que custodiessin els punts de control i va donar l'ordre de disparar a qualsevol soldat blanc als punts de control que actués de manera sospitosa.
Registre de combat miniatura|Tancs de la Companyia D esperant la propera missió a Coburg, Alemanya, abril de 1945 El 7 de novembre del 1944, els Black Panthers van entrar en combat per primera vegada, van lluitar travessant pobles com Moyenvic, Vic-sur-Seille, sovint en la posició més avançada.
El tinent coronel Bates va resultar ferit la nit anterior i no va poder participar en l'assalt. Els combats a Morville-lès-Vic per donar suport a la 26a Divisió d'Infanteria van ser comandat pel capità afroamericà John D. Long. Els enfrontaments van ser particularment brutals per l'ús de canons antitancs de l'exèrcit nazi.
El tanc de comandament del sergent Roy King va ser neutralitzat per un panzerfaust, però la tripulació va matar l'atacant i va capturar un canó antitanc.
El novembre del 1944, el 761è Batalló de Tancs va patir 156 baixes; 24 homes morts, 81 ferits i 44 pèrdues fora de combat. La unitat també va perdre 14 tancs i 20 més van resultar danyats en combat. El desembre, el batalló va ser enviat ràpidament a ajudar la 101a Divisió Aerotransportada a Bastogne. A principis de gener del 1945, com a part de l'esforç per expulsar els alemanys dels voltants de Bastogne, el batalló va lluitar per capturar el municipi de Tillet, a uns 15 km a l'oest de la ciutat. Van donar suport als elements de la 87a Divisió d'Infanteria amb només onze tancs. Després de 2 dies de combat i amb la pèrdua material de 9 tancs, el batalló va sotmetre la ciutat que estavs controlada per la 113a Brigada alemanya Panzer.
Després de l'ofensiva de les Ardenes, la unitat va obrir el camí a la 4a Divisió Blindada dels Estats Units d'Amèrica cap a Alemanya durant una acció que va trencar la Línia Siegfried. El Batalló Black Panthers va esclafar els alemanys en el seu ràpid avanç a través de ciutats i pobles alemanys del Reich. En els darrers dies de la guerra a Europa, el Batalló 761 va ser una de les primeres unitats americanes a arribar a Steyr, Àustria, al riu Enns, on es van trobar amb el 1r Front Ucraïnès de l'Exèrcit Roig Soviètic. El 4 de maig del 1945, el batalló, juntament amb la 71a Divisió d'Infanteria, va alliberar el camp de concentració de Gunskirchen, un dels camps del complex nazi Mauthausen-Gusen d'on els guàrdies alemanys havien fugit poc abans.
L'1 de juny del 1946 a Alemanya, es va desactivar el Batalló 761. L'escriptor Logan Nye va opinar que va ser "un dels batallons de tancs més efectius de la Segona Guerra Mundial". En total, el batalló va obtenir prop de 300 Cors Porpra.
Segons dades recollides pel capità del 761è, Ivan H. Harrison, durant els 183 dies de combat continu a Europa, el 761è Batalló de Tancs va acumular les següents xifres:
31 búnquers (pillboxes) destruïts 49 emplaçaments de metralladora eliminats 11 camions de munició destruïts 29 canons antitanc destruïts 20 canons antitanc capturats 450 vehicles (de tracció animal i motoritzats) destruïts més de 3.000 presoners capturats Diversos dipòsits de munició enemics volats "Ningú coneix els efectes que pot tenir físicament i psicològica combatre en una guerra durant 183 dies sense descans."
D. Wayne Robinson, Sergent Major Exèrcit USA retirat
Després de la Segona Guerra Mundial El 24 de novembre del 1947, el Batalló 761 va ser reactivat (com a unitat integrada) a Fort Knox, Kentucky, i assignat a l'Exèrcit Regular. miniatura|Anunci G. I. Bill of Rights Es va desactivar de nou el 15 de març de 1955. miniatura|Lleis segregacionistes Per ajudar els veterans de guerra a reintegrar-se a l'economia mitjançant l'accés a l'educació universitària i a hipoteques per a l'adquisició d'habitatge, el govern federal va desenvolupar la G.I. Bill of Rights (Llei de Reajustament pels Soldats de 1944). Tot i que la llei no excloïa explícitament els soldats negres, la seva administració a nivell estatal —i no federal— va permetre que els estats del sud apliquessin la segregació racial també en la distribució dels ajuts.
Bancs i asseguradores van rebutjar sistemàticament les hipoteques a veterans negres mitjançant el redlining (la pràctica de denegar serveis financers en barris habitats per minories racials). A Mississipi, només dues de les més de 3.200 hipoteques avalades per l'Administració de Veterans van ser concedides a sol·licitants negres. En educació, les universitats del sud van prohibir l'accés als veterans negres, que van quedar confinats a col·legis històricament negres, desbordats i infrafinançats. Com ha assenyalat l'historiador Ira Katznelson, "no hi va haver cap instrument més gran per eixamplar la bretxa racial a l'Amèrica de la postguerra que la G.I. Bill".