miniatura|363x363px|Urna de Franks exhibida al Museu Britànic L'Urna de Franks (en anglés: Franks Casket) o Urna d'Auzon és un petit os de balena anglosaxó (no "aleta de balena") de començament del segle VIII, ara en el Museu Britànic, que va ser transformat en urna funerària. L'urna és densament decorada amb escenes narratives perforades amb ganivet en baix relleu bidimensional pla i amb inscripcions sobretot en runes anglosaxones. Se sol considerar d'origen northúmbric, i té una importància única per la comprensió que dona de l'art i cultura anglosaxones. Identificar-ne les imatges i interpretar les inscripcions rúniques generà una quantitat considerable d'estudis acadèmics.
Les imatges són molt diverses en el seu tema i derivacions, i inclouen una única imatge cristiana, l'Adoració dels Reis d'Orient, juntament amb imatges derivades de la història romana (emperador Tit) i de la mitologia romana (Ròmul i Rem), així com una representació d'una llegenda indígena dels pobles germànics: la de Wayland, el ferrer. També que pot haver-hi un episodi de la llegenda de Sigurd, un episodi perdut de la vida del germà de Wayland, Egil, una llegenda homèrica sobre Aquil·les, i tal vegada fins a una al·lusió a la llegendària fundació d'Anglaterra per Hengist i Horsa.
Les inscripcions "mostren un virtuosisme lingüístic i alfabètic deliberat; tot i que siguen, la majoria, escrites en anglés antic i en runes, es tradueixen al llatí i a l'alfabet romà; després tornen a les runes mentre encara escriuen en llatí". Algunes són escrites de cap per avall o de darrere cap endavant.
Història Se sol acceptar un origen monàstic per a l'urna, que potser s'haja fet per a la presentació d'una important figura secular, i la fundació de Wilfrid en Ripon s'hi ha suggerit en concret. La història postmedieval de l'urna abans de mitjan segle XIX es desconeixia fins fa relativament poc de temps, quan alguns investigacions de la W.H.J. Weale revelaren que l'urna havia pertangut a l'església de Saint-Julien, a Brioude, a l'Alt Loira, a l'estat francés; és possible que fos saquejada durant la Revolució Francesa. Era llavors possessió d'una família d'Auzon, un poble de l'Alt Loira. Va servir de caixa de costura fins que els elements d'argent que unien els panells els bescanviaren per un anell d'argent. Sense el suport d'aquests, la caixa es va desfer. Les peces, les van mostrar al professor Mathieu de Clarmont d'Alvèrnia, que les va vendre a una botiga d'antiguitats de París, on les comprà el 1857 Augustus Wollaston Franks, que va donar els panells el 1867 al Museu Britànic, del qual era guardià de les col·leccions Britàniques i Medievals. El panell del costat dret que mancava es va trobar més tard en un calaix per la família d'Auzon i es va vendre al Museu Bargello, a Florència, on l'identificaren com a part de la caixa al 1890. L'exhibició del Museu Britànic inclou un motle d'aquesta part que és a Florència.
Referències
Categoria:Anglosaxons Categoria:Objectes Categoria:Col·lecció del Museu Britànic