miniatura|Vista del conjunt funerari La Tomba de Benei Hezir, coneguda en l'àmbit cristià també com a Tomba de Jaume, és la més antiga del conjunt de tombes rupestres excavades a la roca de la Vall del Cedró, entre la muntanya del Temple i la muntanya de les Oliveres, que remunta al període del Segon Temple. De les altres quatre estructures —la Tomba de Zacaries, el pilar d'Absaló, la Tomba del Jardí i la de la Filla del Faraó— les primeres dues formen un conjunt de tres coves funeràries contigües al mateix penya-segat, que presenten característiques de l'arquitectura clàssica.
L'estructura data del segle II, del període hel·lenístic, de l'època de la monarquia asmonea. Es va construir abans que els altres dos sepulcres, tots en coves naturals.
Descripció Arquitectura S'accedia a la tomba des d'una escala excavada en la mateixa roca, que descendia cap a l'interior de la cova des del nord. Més tard es va fer una altra entrada per un túnel excavant des del pati de la més tardana Tomba de Zacaries.
La façana del monument presenta un clàssic dístil in antis, amb dues columnes amb capitells dòrics situades entre dues antae opilastres que voregen l'entrada, que formen la part davantera de les parets de la cova. Remata en un arquitrau de decoració senzilla. Damunt l'arquitrau recolza un fris dòric i una cornisa. Aquest estil arquitectònic està clarament influenciat per l'arquitectura grega antiga i la seua aplicació en les construccions rupestres. En aquest aspecte, guarda una clara relació amb monuments semblants de tradició arquitectònica hel·lenística, com la tomba en la roca de Gerdek, a Turquia, datada del mateix període.
Alhora, mostra la influència nabatea a l'exterior i en els elements decoratius. De fet, hi ha indicis de l'existència d'una part superior de la façana, que no s'ha preservat, esmentada com una torre nabatea amb una porta i finestra decoratives, molt semblant a monuments que es poden veure a Petra. El mateix concepte funerari de nefesh és, de fet, d'origen nabateu. D'altra banda, a diferència d'altres monuments funeraris de l'àrea, no s'aprecien en l'estructura influències arquitectòniques de l'antic Egipte.
Inscripció i etimologia La inscripció en hebreu és una cosa inusual entre els textos antics que s'han conservat en aquesta àrea fins hui, perquè a part d'una inscripció en arameu (en alfabet paleohebreu) trobada en les tombes de Guivat HaMivtar (i excloent-ne els dos caràcters difícilment recognoscibles en la Tomba de la Filla del Faraó), les altres inscripcions premedievals són en koiné (grec hel·lenístic). El text deixa palès que el lloc és lloc d'enterrament d'una família sacerdotal (cohanim) anomenada Benei Hezir (lit. ‘fills de Hezir’): center|sense marc|332x332pxזה הקבר והנפש שלאלעזר חניה יועזר יהודה שמעון יוחנן בני יוסף בן עובד יוסף ואלעזר בני חניה כהנים מבני חזיר Aquesta és la sepultura i el nefesh ['ànima'] d'Eliezer Hania Yoazar Yehuda Shimon Yochanan Benei Yosef Ben Oved Yosef i Elazar Benei Hania, cohanim de la família Hezir. miniatura|Sepulcre jerosolimità de Jaume i Zacaries; foto de la Col·lecció World Tourist de 1903 La paraula ben (o benei en plural), el significat de la qual és 'fill/s', és la manera de referir-se a una persona en el judaisme anterior a l'adopció dels cognoms (de manera semblant a altres cultures); fins al dia de hui, en el context religiós, com ho són els enterraments, s'empra aquesta forma d'indicació (en aquest cas remuntant a la segona o tercera generació).
La inscripció suggereix que es tractava d'una família adinerada, capaç de permetre's una cova funerària a la Vall de Cedró durant generacions, cosa fora de l'abast de la majoria de famílies de l'època. El nom Hezir apareix dues vegades en la Bíblia: un n'era el fundador de la 17a divisió sacerdotal (1 Cròniques 24:15), i l'altre un dels tres dirigents —al costat de Magpies i Mesulam— que van segellar el pacte amb Nehemies (Nehemies 10.20). No se sap si n'hi ha cap relació entre la família i algun dels Hezir bíblics; això sí, aquests passatges afirmen l'existència històrica del nom lletrejat de la manera en què s'entén en l'actualitat. miniatura|Tomba de Jaume, Vall de Josafat; litografia en color del 1839. Note's l'ús del nom cristià i bíblic tant de la tomba com de la vall La paraula nefesh (‘ànima’) usada en l'escriptura indica que és el lloc on descansa l'ànima, o l'esperit; si bé l'ús arquitectònic d'aquesta paraula, considerada sublim, s'emprava per a una estructura magnífica construïda damunt de la tomba o al seu costat (es podria comparar amb una estela grega de grans dimensions). Ja que s'ha datat la inscripció del mateix període que el de l'estructura hel·lenística (probablement coincidint amb el darrer dels membres de la família soterrats), aquesta al·lusió a una estructura artísticament destacada pot fer referència al mateix pòrtic dòric incorporat en aquesta època, o al remat decoratiu en forma de torre nabatea desaparegut en l'actualitat. Alguns experts assenyalen que la contigua Tomba de Zacaries podria no ser una tomba per se, sinó el nefesh (monument decoratiu) de la Tomba de Benei Hezir. Ja que segons la datació més acceptada, les dues estructures no coincideixen en el temps de la construcció (la de Zacaries és més tardana), és possible que aquesta s'erigís per a reemplaçar el monument original de la Tomba de Benei Hezir després de ser destruït.
En la tradició cristiana Cap a finals del segle IV es trobaren ossos en el jaciment al costat d'una inscripció que esmentava un tal Jacob, que es creia que eren les restes de Jaume el Just (conegut com "el germà del Jesús"). Un cristià ric d'Eleuteròpolis feu construir una capella a prop del jaciment (unes troballes arqueològiques indiquen que en la mateixa Tomba de Benei Hezir) i enterrà els ossos davall l'altar, i convertí el sepulcre jueu en una capella bizantina amb la seua cripta. Unes restes d'aquesta església, que pel que sembla estava activa fins a començament del domini islàmic, es descobriren enfront de la Tomba de Zacaries durant les excavacions dels anys 1962 i 2003.
En l'època de les croades es tornà a inaugurar una capella al jaciment amb el mateix nom, si bé aquesta volta s'identificà amb Jaume el Menor (fill d'Alfeu). A partir del segle XV, ha existit en el barri armeni de Jerusalem de l'actual Ciutat Vella una catedral dedicada a Jaume, "germà del Senyor", per la qual cosa la tomba va anar perdent importància per a la comunitat cristiana local. De les restes arqueològiques —escasses perquè a partir del segle XVII el conjunt hel·lenístic esdevingué refugi de bestiar— quasi no es conserva res. Així i tot, en la tradició cristiana i en fonts occidentals, el jaciment es continua anomenant fins ara Tomba de Jaume.
Referències
Vegeu també Vall de Cedró
Categoria:Jaciments arqueològics de Palestina Categoria:Tombes Categoria:Jaciments arqueològics d'Israel Categoria:Edificis de Jerusalem