La Vaga de La Constància va tenir lloc l'estiu de 1913 a Barcelona i altres ciutats del país, impulsada per les dones de la indústria tèxtil, per obtenir millors condicions de treball.
La vaga Promoguda per les treballadores del sindicat Art Fabril La Constància –constituït l'octubre de 1912 al Clot, amb uns 8.000 afiliats, la majoria dones–, la vaga començà en el sector de teixidores i filadores, i després s’hi van adherir el ram de l'aigua i el del gènere de punt.
Les aturades van començar el dia 28, i dos dies després, el 30 de juliol, els dirigents sindicals convocaven la vaga general en el sector, que s'allargaria fins al 15 de setembre de 1913. Tot i que s’havia iniciat a Barcelona, s’estengué a les principals poblacions industrials de Catalunya amb fàbriques del sector tèxtil, com l'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Igualada, Mataró, Badalona o Vilanova i la Geltrú. On no hi havia encara sindicat tèxtil, com a Igualada, per exemple, se’n feu càrrec el sector de la pell, els adobers.
El paper de les dones Les dones van prendre la iniciativa i van promoure les protestes, perquè en la indústria tèxtil i de filatures, elles eren predominants i tenien unes condicions laborals desigualsː feien jornades d'onze i dotze hores diàries, ocupaven un 63% dels llocs de treball nocturn i cobraven un 55-60% menys que els homes. A mesura que s'incrementava la feminització del sector, les exigències de la feina augmentaven i van acabar treballant dues o tres hores més al dia que a la resta de sectors industrials.
Les vaguistes, doncs, reclamaven una setmana de cinquanta hores de feina i la tarda de dissabte lliure per poder atendre les ocupacions domèstiques, i un 25% d'augment del sou. En realitat es reclamava el compliment de la legislació ja aprovada de feia temps, que no s'aplicava: la llei del 13 de març de l'any 1900, que regulava els salaris i la jornada de treball setmanal de dones i nens; i una altra llei de 1912 que establia la supressió gradual del treball nocturn femení. Amb l'inici de les mobilitzacions es produí l'acomiadament de 50 dones del torn de nit en una fàbrica santsenca, i tot seguit les empreses van tancar de sobte els torns nocturns, una decisió que havia de comportar l'extinció dels llocs de treball de molta gent, i les protestes s'intensificaren.
Sembla que unes 63.000 treballadores i treballadors van arribar a secundar la vaga i les mobilitzacions. El moment culminant es va produir el 9 d'agost, un dia en què només a Barcelona hi havia 256 fàbriques aturades i 24.030 obrers en vaga, que en algun moment arribarien a ser 26.500, dels quals 22.000 eren dones i 4.500, homes.
Les manifestacions barcelonines a la Rambla van ser memorablesː les dones avançaven des de la plaça de Catalunya pel centre del passeig, agafades de bracet, en formació de quatre i en silenci, mentre que els homes caminaven per les voreres laterals. Sempre s’ha dit que, en general, malgrat les dimensions colossals de l'aturada, la vaga de La Constància va ser relativament pacífica.
Balanç El conflicte, conegut també com «la vaga de les sis setmanes», es va acabar al final de l'estiu, quan el Govern va decretar la setmana de seixanta hores amb la tarda del dissabte lliure, i les empreses van admetre un petit augment de sou i la supressió progressiva i ordenada del treball nocturn de les dones.
S’ha dit que la vaga de La Constància, tot i que va ser el precedent de protestes posteriors, com la de la Canadenca, del 1919, potser és poc coneguda «perquè les protagonistes van ser dones», però va ser una dels primers mobilitzacions que portarien a la consecució de la jornada laboral de vuit hores.
Referències
Enllaços externs El conflicto del arte fabril. La huelga general del ramo, La Vanguardia, 31 de juliol de 1913
Categoria:Vagues de Catalunya Categoria:Vagues del segle XX Categoria:1913 a Catalunya Categoria:Indústria tèxtil